Òrbita de 200 Km (Març-Abril, 2000)

     

    29 febrer, 2000    		 Mosaic obtingut per projecció de sis imatges de l'hemisferi nord d'Eros a sobre d'un model digital. El gran cràter de 5,3 km de diàmetre s'hi veu a dalt. A les seves antípodes s'hi veu la cadira. Anant d'un a l'altra s'estén la carena que envolta aproximadament la tercera part del perímetre de l'asteroide.
    • Mosaic of Eros' Northern Hemisphere

    16 febrer - 2 març, 2000    		 La imatge de l'esquerra va estar obtinguda des d'una distància de 341 km: destaca un cràter brillant prop de l'horitzó. La de la dreta mostra el mateix cràter, vist des de 226 km. Els materials de color clar de les parets s'hi veuen molt menys brillants en canviar el punt de vista i la il·luminació.
    • April Fool's Crater

    3 març, 2000    		 El detall del requadre, que mostra un cràter d'uns 5 km de diàmetre i amb forma de cor, és part d'una imatge captada l'11 de febrer, des d'uns 2.590 km. El mosaic de l'esquerra mostra clarament que es tracta en realitat de 3 cràters separats.
    • A Trio of Craters on Eros

    6 març, 2000    		 El primer pla s'hi veu ja fosc després de la 'posta de sol', mentre que encara s'hi veu il·luminada un altra zona més llunyana. Eros gira al voltant del seu eix cada 5 h i 16 minuts. A la seva superfície, per tant, es produeixen 4 cicles dia-nit cada 24 hores.
    • Sunset on Eros

    6 març, 2000    		 La superfície d'Eros s'hi veu coberta de nombrosos cràters d'edats molt diverses. Els més antics es van formar quan la superfície havia estat esborrada per algun procés geològic. Quan són recents presenten normalment marges nítids. A mida que passa el temps, es superposen nous cràters, els marges s'arrodoneixen i es fa progressivament més difícil la seva identificació.
    • Eros' Aging Craters

    6 març, 2000    		 La vessant sud oest de la depressió central d'Eros (la cadira de muntar) presenta molts blocs, alguns de més de 50 m de diàmetre. Hom suposa que es tracta de fragments del mateix asteroide, produïts durant la formació dels cràters. Els projectils es van fer pols durant l'impacte i van passar a formar part de la capa de pols i petits fragments que cobreix l'asteroide: el regolit.
    • Boulders, Boulders, Boulders

    6 març, 2000    		 Vist des de 200 km de distància, s'hi pot distingir fins i tot l'ombra del bloc al fons del cràter. A la dreta s'hi veuen dos grups de solcs, perpendiculars entre ells.
     
    • Large Crater on Eros

    7 març, 2000    		 Imatges de la depressió central d'Eros. Es van obtenir des de 204 km de distancia. Els detalls més petits que es poden distingir mesuren 20 m. Es tracta d'una zona amb relativament pocs cràters però amb abundants blocs. S'hi veuen solcs i un relleu en forma de carena.
     
    • Interesting Structural Features on Eros
      • Rim of Saddle Region on Eros

    7 març, 2000    		 Aquesta segona animació mostra l'extrem de longitud zero graus i part de l'hemisferi oest. El nord és cap baix.
    • Second Eros Flyover Movie

    7 març, 2000    		 A aquesta animació s'hi poden apreciar els canvis de il·luminació en la depressió central d'Eros (la cadira de muntar) a mida que vola per sobre la nau NEAR Shoemaker. Amb llum rasant destaca millor el relleu, i amb llum plana es distingeixen millor les diferències de reflectivitat dels materials superficials.
    • First Eros Flyover Movie

    8 març, 2000    		 El mosaic correspon a l'extrem prim de l'asteroide. Alguns cràters mostren fons fosc i marges més clars.
     
    • Cratered Terrain on Eros
    <- 9 març, 2000
    • Oblique View of Eros' Crater

    10 març, 2000    		 Imatge obtinguda mirant al llarg d'Eros, a 206 km d'alçada. Dalt a l'esquerra s'hi veuen un parell de grans cràters amb les característiques taques brillants a les seves parets. A sobre d'ells s'hi veu part d'una llarga carena, que quasi envolta l'asteroide. Al mig, destaquen solcs d'uns 200m d'amplada, que baixen cap a l'esquerra. Els tres blocs que s'hi veuen prop de l'horitzó tenen uns 80 m de diàmetre. Com escala, s'hi veu dibuixada la silueta de l'Empire State de Nova York.
    • The Long View of Eros

    10 març, 2000    		 Vista del pol nord des de la vertical de la gran depressió central d'Eros (en ombra). La llum rasant és especialment adient per estudiar la morfologia superficial.
    • Eros Surface Morphology

    11 març, 2000    		 L'eix de rotació d'Eros és quasi paral·lel al seu pla orbital. En això s'hi sembla a Urà. Aquesta característica provoca variacions estacionals molt marcades. La imatge mostra el pol nord d'Eros durant l'estiu, és a dir, quan està contínuament il·luminat.
    • Eros' North Polar Region
    El Sol s'amagarà a aquesta regió al juny: l'equivalent a l'equinocci de tardor. A partir d'aquest mes, el pol sud començarà a estar il·luminat i el nord passarà a la zona fosca. La zona representada, amb una alta densitat de cràters, té uns 10 km d'amplada. Baix a l'esquerra s'hi veu part de la gran depressió central, que conté pocs cràters.
    <- 14 març, 2000
    • Glimpses into Eros' shadows

    15 març, 2000    		 Animació que mostra l'extrem oeste de l'asteroide (longitud 180), amb molts cràters, solcs curts i alguns blocs grans.
    • Eros March Movie Marathon, Part 1

    15 març, 2000    		 Animació que mostra l'extrem oest de la cadira. Al marge s'hi veuen alguns blocs d'uns 50 m de diàmetre.
    • Eros March Movie Marathon, Part 2

    15 març, 2000    		 Animació que mostra les variacions d'il·luminació del cràter de 5,5 km de diàmetre durant 89 minuts. S'hi pot comprovar com les taques clares de l'interior són estables, i no tan sols efectes de la llum.
    • Eros March Movie Marathon, Part 3

    15 marzo, 2000    		 Animació que mostra la regió entre el cràter de 5,5 km de diàmetre i la cadira. Destaquen alguns solcs orientats d'est a oest.
    • Eros March Movie Marathon, Part 4

    19 març, 2000    		 El pol nord està situat dalt a la dreta. El punt 'subsolar', on la llum solar incideix verticalment, s'ha anat desplaçant cap a l'equador des de l'inici de la missió, permetent veure regions més meridionals. La distància al centre de l'asteroide era de 205 km. Malgrat tot, a causa de la seva forma llargaruda, la part visible a l'esquerra es troba molt més a prop, la qual cosa permet apreciar especialment bé alguns detalls superficials, com la carena que creua el camp visual en diagonal.
    • Eros' North Pole
    <- 20 març, 2000
     

    22 març, 2000    		 L'origen de la depressió central d'Eros, coneguda com la cadira de muntar. és desconegut. Alguns pensen que podria haver estat formada a conseqüència de l'impacte que va produir el cràter de 5,5 km de diàmetre que es troba a les seves antípodes.
    • Back in the Saddle Again

    22 març, 2000
    • Eros Global Rotation Movie

    31 març, 2000    		 Els meridians i paral·lels d'Eros s'hi veuen extraordinàriament sinuosos a aquesta imatge del pol nord de l'asteroide, obtinguda des d'una altura de 207 km.
    • Eros' Latitude and Longitude Grid

    2 abril, 2000    		 A aquesta imatge en fals color, les zones rosades són les que han estat exposades un temps més llarg, les més alterades pel vent solar.
    • Color View of the Saddle

    2 abril, 2000    		 Aquesta imatge és una de les darreres obtingudes des de l'òrbita de 200 km de radi, abans de la maniobra d'acostament a 100 km. La il·luminació rasant a la zona inferior destaca el relleu. El cràter de l'esquerra té 5,5 km de diàmetre.
    • Eros in a Different Light

    5 abril, 2000    		 Els cràters es superposen formant depressions lobulades. La més gran, dalt a la dreta, prop de l'horitzó, té 1,7 km de diàmetre.
    • Nibbled at the Edges

    8 abril, 2000    		 El solc que s'hi veu a la dreta del cràter gran en ombra té quasi 200 m d'amplada. Aquesta mena de solcs és freqüent a d'altres asteroides, i són especialment abundants a la lluna marciana Phobos. Hom suposa que apareixen on el regolit (els materials fins superficials) es colen a través d'esquerdes.
    • In the Groove