3 març, 2000 |
El detall del requadre, que mostra un cràter d'uns 5 km de diàmetre i amb forma de cor, és part d'una imatge captada l'11 de febrer, des d'uns 2.590 km. El mosaic de l'esquerra mostra clarament que es tracta en realitat de 3 cràters separats. |
6 març, 2000 |
Vist des de 200 km de distància, s'hi pot distingir fins i tot
l'ombra del bloc al fons del cràter. A la dreta s'hi veuen dos grups
de solcs, perpendiculars entre ells.
|
7 març, 2000 |
Aquesta segona animació mostra l'extrem de longitud zero graus i part de l'hemisferi oest. El nord és cap baix. |
8 març, 2000 |
El mosaic correspon a l'extrem prim de l'asteroide. Alguns cràters
mostren fons fosc i marges més clars.
|
10 març, 2000 |
Vista del pol nord des de la vertical de la gran depressió central d'Eros (en ombra). La llum rasant és especialment adient per estudiar la morfologia superficial. |
15 març, 2000 |
Animació que mostra l'extrem oeste de l'asteroide (longitud 180), amb molts cràters, solcs curts i alguns blocs grans. |
15 març, 2000 |
Animació que mostra l'extrem oest de la cadira. Al marge s'hi veuen alguns blocs d'uns 50 m de diàmetre. |
15 marzo, 2000 |
Animació que mostra la regió entre el cràter de 5,5 km de diàmetre i la cadira. Destaquen alguns solcs orientats d'est a oest. |
22 març, 2000 |
31 març, 2000 |
Els meridians i paral·lels d'Eros s'hi veuen extraordinàriament sinuosos a aquesta imatge del pol nord de l'asteroide, obtinguda des d'una altura de 207 km. |
2 abril, 2000 |
A aquesta imatge en fals color, les zones rosades són les que han estat exposades un temps més llarg, les més alterades pel vent solar. |
5 abril, 2000 |
Els cràters es superposen formant depressions lobulades. La més gran, dalt a la dreta, prop de l'horitzó, té 1,7 km de diàmetre. |