8 juliol, 2000Imatge obtinguda des d'una altura orbital de 36 km. La zona abastada amida 1,4 km de costat. Els blocs tenen formes diverses, senyal de que provenen de roques amb característiques molt variades.
9 juliol, 2000Imatge obtinguda des d'una altura orbital de 46 km, amb llum quasi plana. El relleu més prominent a sobre de l'horitzó té una amplada de 140 m. Podria tractar-se d'un bloc parcialment enterrat. Per l'esquerra cau verticalment uns 30 m.
10 juliol, 2000Després de la maniobra de frenat del 7 de juliol del 2000, durant el descens, es va obtenir aquesta imatge des d'una altura orbital de 41 km. Al solc que creua en diagonal el camp visual s'hi veuen detalls imperceptibles fins ara.
11 juliol, 2000Imatge obtinguda des d'una altura orbital de 42 km. La zona abastada amida 1,5 km de costat. Encara que el flanc il·luminat del cràter sembla un vessant nevat, ni pot tractar se de neu ni és tan brillant en realitat.
11 juliol, 2000Imatge obtinguda des d'una altura orbital de 46 km. El bloc més gran, baix a l'esquerra, té uns 90 m de diàmetre. Dalt a la dreta s'hi veuen uns bonys llargaruts al marge esquerre dels materials clars, probablement produïts per l'esllavissament del regolit cap al fons de la depressió.
12 juliol, 2000La imatge, obtinguda des d'una altura orbital de 48 km, mostra un petit cràter de marges nítids d'on semblen sorgir dos solcs.
12 juliol, 2000La imatge, obtinguda des d'una altura orbital de 46 km, mostra cràters de diferents mides. La manca de cràters petits indica que algun procés geològic els ha soterrat o esborrat.
12 juliol, 2000El punt de vista emprat per obtenir aquesta imatge, mirant al llarg de l'eix major d'Eros des d'una altura orbital de 38 km, permet observar tres horitzons. Com es van formar els blocs i els solcs? Quina mena de processos van provocar els desplaçaments del regolit?
17 de juliol, 2000.Aquesta imatge ha estat obtinguda des d'una altura de 32 km. Els objectes més petits visibles tenen 3 m de diàmetre. Els blocs que des d'una altura de 50 km apareixien sense cap detall, s'hi veuen aquí composats per diverses parts, o envoltats d'una aurèola de runa.
El proper dia 26 d'octubre de 2000, la nau NEAR Shoemaker passarà a menys de 6 km d'altura. Hom espera que sigui possible distingir objectes de menys de 70 cm de diàmetre. Potser es resolguin algunes de les preguntes plantejades. O potser es plantegin noves preguntes...12 de febrer, 2000. 1682 km d'altura.
El cràter de 5,3 km de diàmetre s'hi veu amb millor resolució a mida que ha estat possible obtenir imatges des d'una altura menor.
2 d'abril, 2000. 193 km d'altura.
14 de juny, 2000. 44 km d'altura.
19 de juliol, 2000. 32 km d'altura.
19 juliol, 2000La il·luminació, quasi cenital, va permetre obtenir aquesta imatge sense ombres, des de 36 km d'altura òrbita. Mostra una regió d'uns 800 m d'amplada. Destaquen les zones de diferent esclat al regolit.
22 juliol, 2000La imatge, obtinguda des de 43 km d'altura orbital, mostra l'horitzó cobert de blocs.
23 juliol, 2000La imatge, obtinguda des de 38 km d'altura orbital, mostra part d'un cràter d'1,5 km de diàmetre.
24 juliol, 2000La imatge, obtinguda des de 36 km d'altura orbital, mostra una regió d'uns 900 m d'amplada on s'hi veuen blocs de diverses mides, alguns d'ells angulosos. Els més petits amiden uns 6 m. El regolit sembla haver-se acumulat al fons dels cràters, que semblen tenir un llac central, i també al costat d'alguns blocs.
