13 abril, 2000 |
Mosaic que mostra alguns dels trets característics d'Eros: els grans cràters del pol nord (a l'esquerra), part de la llarga carena, la zona occidental de la cadira i un camp cobert de grans blocs. |
17 abril, 2000 |
Imatge obtinguda des de 101 km del centre de l'asteroide. Els blocs i cràters més petits que hom pot distingir tenen uns 20 m de diàmetre. El cràter més gran té 2,8 km de diàmetre. |
17 abril, 2000 |
Imatge obtinguda des de 101 km del centre de l'asteroide. El bloc gran de l'esquerra té més de 70 m de diàmetre. El solc que s'hi veu a baix creua bona part de la zona central de l'asteroide. Molts cràters tenen els marges arrodonits, la qual cosa indica que són molt antics. |
18 abril, 2000 |
Imatges obtingudes des de 99 km del centre de l'asteroide. La de l'esquerra mostra una regió típica d'Eros, mentre que la de la dreta correspon a l'interior de la cadira de muntar. El menor nombre de cràters indica que aquesta zona va ser remodelada per algún procés geològic relativament recent. |
 |
L'animació comença mostrant hi una panoràmica d'Eros prop del terminador, la frontera entre el dia i la nit. on les ombres són més llargues, i s'hi veuen més detalls. Després recorre l'horitzó, cobert de grans blocs, i acaba dins la petjada, el cràter gran que mostra aquesta imatge. |
  |
Cràters quadrats?Normalment són circulars. Aquests, però, són més aviat quadrats. És força evident... |
Si un cràter d'impacte es produeix a una regió prèviament fracturada, els seus marges tenen tendència a seguir les zones més febles. Aquest efecte estructural es pot observar també a alguns cràters terrestres, com el famós cràter Barringer, a Arizona, que no és perfectament circular, sinó un xic quadrat.
A la imatge de la dreta, que és un detall ampliat del cràter superior, destaca un bloc prop del marge llur ombra llargaruda sembla ròmbica, en projectar se a sobre d'un petit cràter.