Òrbita de 100 Km (Abril, 2000)
13 abril, 2000 |
Mosaic que mostra alguns dels trets característics d'Eros: els
grans cràters del pol nord (a l'esquerra), part de la llarga carena,
la zona occidental de la cadira i un camp cobert de grans blocs.
|
17 abril, 2000 |
Imatge obtinguda des de 101 km del centre de l'asteroide. Els blocs
i cràters més petits que hom pot distingir tenen uns 20 m
de diàmetre. El cràter més gran té 2,8 km de
diàmetre.
|
17 abril, 2000 |
Imatge obtinguda des de 101 km del centre de l'asteroide. El bloc gran
de l'esquerra té més de 70 m de diàmetre. El solc
que s'hi veu a baix creua bona part de la zona central de l'asteroide.
Molts cràters tenen els marges arrodonits, la qual cosa indica que
són molt antics.
|
18 abril, 2000 |
Imatges obtingudes des de 99 km del centre de l'asteroide. La de l'esquerra
mostra una regió típica d'Eros, mentre que la de la dreta
correspon a l'interior de la cadira de muntar. El menor nombre de
cràters indica que aquesta zona va ser remodelada per algún
procés geològic relativament recent.
|
|
L'animació comença mostrant hi una panoràmica
d'Eros prop del terminador, la frontera entre el dia i la nit. on les ombres
són més llargues, i s'hi veuen més detalls. Després
recorre l'horitzó, cobert de grans blocs, i acaba dins la petjada,
el cràter gran que mostra aquesta imatge.
|
26 d'abril, 2000. 51 km d'altura orbital.
|
Cràters quadrats?
Normalment són circulars. Aquests, però, són més
aviat quadrats. És força evident...
|
26 de abril, 2000. 50 km de altura orbital.
Si un cràter d'impacte es produeix a una regió prèviament
fracturada, els seus marges tenen tendència a seguir les zones més
febles. Aquest efecte estructural es pot observar també a
alguns cràters terrestres, com el famós cràter Barringer,
a Arizona, que no és perfectament circular, sinó un xic quadrat.
A la imatge de la dreta, que és un detall ampliat del cràter
superior, destaca un bloc prop del marge llur ombra llargaruda sembla ròmbica,
en projectar se a sobre d'un petit cràter.