29 abril, 2000 |
Des de 84 km d'alçada la resolució és de només 7 m per píxel. La zona abastada té 3,2 km d'amplada. |
30 abril, 2000 |
Des de 76 km d'alçada la resolució era de 7 m per píxel. La zona abastada té 3 km d'amplada. |
1 maig, 2000 |
Des de 53 km d'alçada orbital es distingeixen cràters i blocs d'uns 8 metres de diàmetre. La zona abastada té 1,8 km d'amplada. |
2 maig, 2000 |
El bloc que s'hi veu prop del centre, al marge de l'ombra que sembla el cap d'un gos, té 35 m de diàmetre. |
2 maig, 2000 |
4 maig, 2000 |
La zona abastada té 1,8 km d'amplada. El cràter de la dreta té 800 m de diàmetre i el bloc visible al fons té 30 m de diàmetre. Els solcs marcats amb sagetes tenen uns 60 m d'amplada. |
9 maig, 2000 |
Una altra zona de 1,8 km d'amplada a l'interior de la cadira de muntar. S'hi veuen blocs de només 8 de diàmetre. Les taques clares tenen de 20 a 400 m d'amplada. |
14 maig, 2000 |
La zona de dalt a la dreta és una de les més rocoses d'Eros. El bloc més gran té uns 60 m de diàmetre. |
15 maig, 2000 |
Amb llum zenital, destaquen les diferències d'albedo. Les taques clares prop de l'horitzó tenen uns 30 m de diàmetre. |
16 maig, 2000 |
17 maig, 2000 |
Mosaic de la zona meridional de la cadira. Destaquen el relleu corbat, d'uns 400 m d'amplada màxima, i la regió brillant de baix a l'esquerra. |
17 maig, 2000 |
18 maig, 2000 |
El bloc punxegut del mig té uns 60 m d'alçada |
19 maig, 2000 |
Interior del cràter més gran d'Eros, amb zones clares i fosques de tota mida. |
21 maig, 2000 |
Vessant occidental de la 'cadira de muntar' a Eros. S'hi veu invertida: els blocs visibles a dalt, d'uns 15 m de diàmetre, es troben al fons de la depressió. |
25 maig, 2000 |
A algunes zones d'Eros hi ha tants solcs paral·lels que la superfície sembla tenir textura fibrosa, com de fusta. El curt solc marcat amb una sageta té 160 m de llargada i 40 d'amplada. |
3 juny, 2000 |
Pocs segons abans d'amagar-se el Sol, els 25 metres superiors del marge d'un cràter s'hi veuen encara il·luminats. |
6 juny, 2000 |
L'interior del cràter de 5,3 km de diàmetre s'hi veu a aquesta imatge tal com es veuria des de la vora. |
6 juny, 2000 |
Les condicions de llum eren ideals per destacar el relleu a aquesta imatge obtinguda des de 49 km d'altura. |
7 juny, 2000 |
A aquesta imatge s'hi veu un dels extrems de la llarga carena, baixa i asimètrica, que envolta aproximadament la tercera part del perímetre de l'asteroide. |
10 juny, 2000 |
Tant a la Terra com a d'altres objectes del Sistema Solar es troben alguns cràters dobles. És possible que alguns hagin estat produïts per la superposició casual de dos impactes diferents, però altres corresponen a l'impacte simultani de de dos objectes que orbitaven un al voltant de l'altre a curta distància, o bé estaven en contacte, com a l'asteroide 4769 Castalia. |
19 juny, 2000 |
El bloc marcat amb la sageta té una alçada d'uns 30 m. El vessant de la dreta cau verticalment, i forma una balma d'uns 10 m d'alçada on es podria refugiar un camió gran. |
19 juny, 2000 |
Franges de regolit brillants als vessants de la cadira, probablement constituïdes per materials exposats recentment i encara poc enfosquits pel vent solar i la pols meteòrica. |
19 juny, 2000 |
Gran part de la superfície d'Eros està ocupada per grans cràters, com s'hi veu clarament a aquesta imatge del terminador, la zona que separa el dia i la nit. |
19 juny, 2000 |
Vista obliqua d'una de les parets de la cadira. El cràter de 150 metres de diàmetre visible a l'esquerra del centre del marge inferior presenta una estrany aurèola fosca. |
20 juny, 2000 |
La forma corbada d'Eros produeix sorprenents perspectives. A aquesta imatge, la part més allunyada de l'asteroide sorgeix com una enorme paret per sobre de l'horitzó. |
23 juny, 2000 |
L'ombra s'esvaeix a mida que la llum solar cau més verticalment, i hom descobreix que el conill és en realitat un cràter circular superposat a una carena de poca alçada. |
29 juny, 2000 |
Els solcs tallen els cràters més vells que ells, però a sobre d'ells hi ha cràters més joves. |
30 juny, 2000 |
Els materials clars visibles a l'esquerra presenten llengues que apunten cap al fons del cràter. Es tracta d'esllavissaments a favor del pendent, comparables a allaus de neu. |
5 juliol, 2000 |
La llum rasant destaca els cràters i solcs a aquesta imatge, obtinguda des d'una altura orbital de 51 km. |
7 juliol, 2000 |
Cràters superposats. El bloc gran visible a l'horitzó, al mig de la imatge i a sobre del marge del cràter, té uns 40 m de longitud. |