Òrbita de 50 Km (30 d'abril al 7 de juliol, 2000)

     

    29 abril, 2000    		 Des de 84 km d'alçada la resolució és de només 7 m per píxel. La zona abastada té 3,2 km d'amplada.
    • Down, Down, Down

    30 abril, 2000    		 Des de 76 km d'alçada la resolució era de 7 m per píxel. La zona abastada té 3 km d'amplada.
    • Settling Down for a Long Map

    1 maig, 2000    		 Des de 53 km d'alçada orbital es distingeixen cràters i blocs d'uns 8 metres de diàmetre. La zona abastada té 1,8 km d'amplada.
    • The View from Low Orbit

    2 maig, 2000    		 El bloc que s'hi veu prop del centre, al marge de l'ombra que sembla el cap d'un gos, té 35 m de diàmetre. 
    • Light and Shadow

    2 maig, 2000
    • Horizon View

    4 maig, 2000    		 La zona abastada té 1,8 km d'amplada. El cràter de la dreta té 800 m de diàmetre i el bloc visible al fons té 30 m de diàmetre. Els solcs marcats amb sagetes tenen uns 60 m d'amplada. 
    • Putting Eros into Perspective

    5 maig, 2000    		 La imatge mostra una zona de 1,8 km d'amplada a l'interior de la cadira de muntar. El bloc visible dalt a la dreta té 40 m de diàmetre. El solc que creua verticalment la imatge té uns 200 m d'amplada. En alguns punts sembla més aviat un cingle. 
    • The Saddle Wall

    9 maig, 2000    		 Una altra zona de 1,8 km d'amplada a l'interior de la cadira de muntar. S'hi veuen blocs de només 8 de diàmetre. Les taques clares tenen de 20 a 400 m d'amplada. 
    • True Character

    10 maig, 2000    		 A aquesta zona de l'interior de la cadira de muntar s'hi veu només un cràter, d'uns 80 m de diàmetre. Hi ha més, però són difícils de veure a aquesta imatge reduïda. Quelcom va esborrar els cràters més antics.
    • Where Have All the Craters Gone?

    11 maig, 2000    		 Els cràters d'Eros tenen marges desgastats, erosionats, La superfície apareix coberta pel regolit, la capa de fragments resultants de la formació dels cràters. Els blocs són els fragments més grans.
    • Looking Down

    14 maig, 2000    		 La zona de dalt a la dreta és una de les més rocoses d'Eros. El bloc més gran té uns 60 m de diàmetre.
    • Chock Full o' Rocks

    15 maig, 2000    		 Amb llum zenital, destaquen les diferències d'albedo. Les taques clares prop de l'horitzó tenen uns 30 m de diàmetre.
    • Over the Edge

    16 maig, 2000
    • Rock Bands

    17 maig, 2000    		 Mosaic de la zona meridional de la cadira. Destaquen el relleu corbat, d'uns 400 m d'amplada màxima, i la regió brillant de baix a l'esquerra.
    • The Southern Saddle

    17 maig, 2000
    • A Groovy Asteroid

    18 maig, 2000    		 El bloc punxegut del mig té uns 60 m d'alçada
    • Pretty Sharp

    19 maig, 2000    		 Interior del cràter més gran d'Eros, amb zones clares i fosques de tota mida.
    • Craterscape

    20 maig, 2000    		 La imatge mostra la carena que envolta gran part de l'hemisferi nord de l'asteroide Eros. A aquesta zona té uns 250 m d'amplada. La gran densitat de cràters indica que es tracta d'una estructura relativament antiga.
    • Sunrise Ridge

    21 maig, 2000    		 Vessant occidental de la 'cadira de muntar' a Eros. S'hi veu invertida: els blocs visibles a dalt, d'uns 15 m de diàmetre, es troben al fons de la depressió.
    • The Saddle Wall

    25 maig, 2000    		 A algunes zones d'Eros hi ha tants solcs paral·lels que la superfície sembla tenir textura fibrosa, com de fusta. El curt solc marcat amb una sageta té 160 m de llargada i 40 d'amplada.
    • Terrain with a Grain

    30 maig, 2000    		 Aquesta imatge correspon a un solc ampli i poc profund a l'interior de la cadira. La llum zenital no permet apreciar el relleu, però destaca les franges clares que corren al llarg d'un dels flancs.
    • A Crease in the Saddle

    3 juny, 2000    		 Pocs segons abans d'amagar-se el Sol, els 25 metres superiors del marge d'un cràter s'hi veuen encara il·luminats.
    • The Twilight's Last Gleaming

    6 juny, 2000    		 L'interior del cràter de 5,3 km de diàmetre s'hi veu a aquesta imatge tal com es veuria des de la vora.
    • Inside Eros' Large Crater

    6 juny, 2000    		 Les condicions de llum eren ideals per destacar el relleu a aquesta imatge obtinguda des de 49 km d'altura.
    • Eros Under Ideal Lighting

    7 juny, 2000    		 A aquesta imatge s'hi veu un dels extrems de la llarga carena, baixa i asimètrica, que envolta aproximadament la tercera part del perímetre de l'asteroide.
    • Near an End of the Ridge

    9 juny, 2000    		 Algunes zones que quedaven amagades a l'ombra quan la nau NEAR Shoemaker va entrar en òrbita al voltant d'aquest asteroide al 14 de febrer del 2000 són ara visibles. La imatge mostra part de la regió còncava situada prop del cràter de 5 km de diàmetre a l'hemisferi occidental.
    • Around the Bend

    10 juny, 2000    		 Tant a la Terra com a d'altres objectes del Sistema Solar es troben alguns cràters dobles. És possible que alguns hagin estat produïts per la superposició casual de dos impactes diferents, però altres corresponen a l'impacte simultani de de dos objectes que orbitaven un al voltant de l'altre a curta distància, o bé estaven en contacte, com a l'asteroide 4769 Castalia.
    • Twin Pits

    14 juny, 2000    		 Mosaic de la regió sud oriental del cràter de 5,3 km de diàmetre. El cràter del centre té aproximadament 1 km de diàmetre. El bloc gran visible al seu interior té més de 90 m de diàmetre.
    • Southwest of the Big Crater

    14 juny, 2000    		 Interior del cràter de 5,3 km de diàmetre. Els colors vermellosos corresponen al regolit alterat pel vent solar i els petits impactes. Les roques i el regolit menys alterats tenen tonalitat blavosa. Sorprèn que la major part dels grans blocs són de color fosc, bé per estar coberts per partícules de regolit, o potser per estar tan alterats com ell.
    • The Color of Regolith

    14 juny, 2000    		 Marge sud oriental del cràter de 5 km de diàmetre a l'hemisferi sud d'Eros. La seva temperatura superficial varia molt entre el dia i la nit. Això és degut a que està coberta per regolit, la capa de fragments de roca produïts pels impactes. Els fragments petits s'escalfen o refreden més ràpidament que la roca compacta.
    • Eros' Surface Layer
    Altres indicis de la presència de regolit:
    1. la manera com reflexa la llum solar incident en diferents angles
    2. la presència de blocs de tota mida
    3. les zones amb pocs cràters, probablement cobertes recentment
    4. les diferències d'esclat (el regolit es va enfosquint amb el temps, sota l'acció del vent solar).

    14 juny, 2000    		 El cràter de 200 m de diàmetre marcat amb una sageta destaca pel seu turó central, relativament gran. Es desconeix si es va formar al mateix temps que el cràter o mitjançant algun procés posterior.
    • Details, Details

    14 juny, 2000    		 Part meridional de la cadira. Hom podria interpretar la depressió irregular visible dalt a la dreta com una cadena casual de cràters d'impacte. Més aviat sembla originada per moviments del regolit.
    • A Very Interesting Place

    16 juny, 2000    		 Els materials brillants d'Eros es troben a algunes parets de cràters (dalt, centre) i al llarg d'alguns relleus. Semblen esllavissaments del regolit a les superfícies de pendent més forta, probablement induïts per impacte.
    • Down Slippery Slopes

    17 juny, 2000    		 Part meridional de la cadira. Ben bé no s'hi veuen cràters petits, i els de major diàmetre s'hi veuen aplanats i amb els marges erosionats. En cossos més grans, hom acostuma a interpretar aquestes característiques com un indici de recobriment recent de la superfície, en aquest cas, pel regolit.
    • A Streaky Plain

    18 juny, 2000    		 La imatge mostra una de les regions d'Eros amb més solcs paral·lels. El solc marcat amb la sageta, però, té una orientació diferent a la resta. Sembla una ratlla feta a una paret pintada.
    • A Scratch on the Sculpture

    19 juny, 2000    		 El bloc marcat amb la sageta té una alçada d'uns 30 m. El vessant de la dreta cau verticalment, i forma una balma d'uns 10 m d'alçada on es podria refugiar un camió gran.
    • Rock Overhang

    19 juny, 2000    		 Franges de regolit brillants als vessants de la cadira, probablement constituïdes per materials exposats recentment i encara poc enfosquits pel vent solar i la pols meteòrica.
    • Zebra Saddle

    19 juny, 2000    		 Gran part de la superfície d'Eros està ocupada per grans cràters, com s'hi veu clarament a aquesta imatge del terminador, la zona que separa el dia i la nit.
    • Swiss Cheese

    19 juny, 2000    		 Vista obliqua d'una de les parets de la cadira. El cràter de 150 metres de diàmetre visible a l'esquerra del centre del marge inferior presenta una estrany aurèola fosca.
    • Salt Water Taffy

    20 juny, 2000    		 L'interior d'aquest cràter, d'uns 700 m de diàmetre, sembla un niu ple de blocs. El més gran, al bell mig, té uns 100 m de diàmetre. Sembla com si algun gegant hagués estat jugant a boles amb els blocs.
    • Peeking into the Sunlight

    20 juny, 2000    		 La forma corbada d'Eros produeix sorprenents perspectives. A aquesta imatge, la part més allunyada de l'asteroide sorgeix com una enorme paret per sobre de l'horitzó.
    • The Wall

    23 juny, 2000    		 L'ombra s'esvaeix a mida que la llum solar cau més verticalment, i hom descobreix que el conill és en realitat un cràter circular superposat a una carena de poca alçada.
    • Shadows of the Night

    29 juny, 2000    		 Els solcs tallen els cràters més vells que ells, però a sobre d'ells hi ha cràters més joves.
    • How Old Are the Grooves?

    30 juny, 2000    		 Els materials clars visibles a l'esquerra presenten llengues que apunten cap al fons del cràter. Es tracta d'esllavissaments a favor del pendent, comparables a allaus de neu. 
    • Slip Sliding Away

    5 juliol, 2000    		 La llum rasant destaca els cràters i solcs a aquesta imatge, obtinguda des d'una altura orbital de 51 km.
    • Craters and Grooves

    7 juliol, 2000    		 Cràters superposats. El bloc gran visible a l'horitzó, al mig de la imatge i a sobre del marge del cràter, té uns 40 m de longitud.
    • The Battering and Debris