3 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital. 1,4 km d'amplada.
A l'interior de la cadira, només els cràters més grans s'intueixen a sota de la capa gruixuda de regolit. Els blocs més petits visibles a aquesta imatge tenen uns 8 m de diàmetre. 4 d'agost, 2000. 52 km d'altura orbital. 1,2 km d'amplada.
Les vessants de la cadira mostren petits cràters degradats i línies fosques. El fons és pràcticament pla. 4 d'agost, 2000. 49 km d'altura orbital. 1,8 km d'amplada.
Algunes regions presenten una gran varietat de formes que poden proporcionar informació relativa al passat geològic d'Eros: blocs variats, cràters amb el fons cobert de materials foscos amb un marge brillant, petites zones llises, sense cràters... 4 d'agost, 2000. 52 km d'altura orbital. 1,8 km d'amplada.
Cràters del marge meridional de la petjada, el gran cràter de 5,3 km de diàmetre que domina l'hemisferi occidental d'Eros. 4 d'agost, 2000. 52 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
La imatge mostra part d'un cràter, amb un bloc al fons. A un dels vessants ha quedat descobert regolit poc alterat, més brillant. 5 d'agost, 2000. 49 km d'altura orbital. 1,4 km d'amplada.
Masses de regolit brillant han lliscat pels vessants de la petjada. 5 d'agost, 2000. 52 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
La imatge mostra una regió de l'interior de la cadira, coberta per una capa gruixuda de regolit. Del cràter gran de la dreta només es distingeixen alguns segments del marge. 6 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
El cráter grande está cruzado por surcos de poca profundidad, que debieron formarse con posterioridad al impacto que originó el cráter, de unos 800 m de diámetro. Más tarde, se formaron los pequeños cráteres que aparecen sobre los surcos. 6 d'agost, 2000. 49 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
Varios bloques brillan al atardecer como centinelas esperando la noche. El más brillante, cerca del borde del cráter en primer plano, tiene unos 30 m de diámetro. 9 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital. 1,6 km d'amplada.
Les franges clares i els solcs produeixen notables variacions d'esclat i relleu. 10 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital. 1,6 km d'amplada.
Al peu d'un turó cobert de cràters s'estén una plana on la superfície antiga ha estat coberta pel regolit. 10 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
La imatge mostra una regió coberta per abundant regolit, la qual cosa es dedueix de la manca de cràters vells i l'abundor de blocs. El cràter indicat per la sageta és atípicament fosc. Alguns solcs poc fondos corren paral·lelament de dalt a baix.
10 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital. 1,4 km d'amplada.
13 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
Els marges arrodonits dels cràters, coberts per la gruixuda capa de runa del regolit, semblen suaus turons des d'aquest punt de vista. 16 d'agost, 2000. 51 km d'altura orbital.
Els cinc cràters circulars visibles a aquesta imatge recorden els ars olímpics. En un cos més gran, els materials expulsats durant la formació d'un cràter formarien una aurèola al voltant del mateix, cobrint els relleus més antics. A Eros, la gravetat és unes 3.000 vegades menor que a la Terra. Això implica que els fragments de roca volen grans distancies abans de caure al terra, o be escapen per sempre. 19 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital. Mosaic composat per quatre imatges.
Les formes arrodonides han anat produint se al llarg de milers de milions d'anys. El regolit ha anat cobrint els cràters vells. 20 d'agost, 2000. 49 km d'altura orbital.
La gran densitat de cràters a aquesta zona indica que no ha patit grans modificacions geològiques. 21 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital.
La regió fosca visible baix a l'esquerra correspon a un gran cràter en ombres. A la imatge original podreu distingir nombrosos blocs escampats per tot arreu. 50 km d'altura orbital. 7 Km d'amplada.
La depressió més gran d'Eros té forma de cadira muntar i uns 10 km d'amplada. Hom ha proposat anomenar la Himeros. A aquest mosaic es poden distingir alguns dels seus trets peculiars i sorprenents. Les estructures corbades, especialment la que podeu veure dalt a la dreta, són grans fractures. Les franges clares y fosques de la part superior es van produir per esllavissament dels materials acumulats a un dels vessants més pendents. Les franges més febles visibles baix a la dreta es troben a sobre d'un pendent d'uns 20 graus d'inclinació. Els cràters que esquitxen la zona semblen mig soterrats pel regolit. 22 d'agost, 2000. 50 km d'altura orbital.
Tres cràters d'uns 600 m de diàmetre s'hi veuen alineats a aquesta imatge. Els dos de la dreta mostren una franja brillant als seus vessants. Oi que semblen un parell d'ulls que espien al seu veí més fosc? 25 d'agost, 2000. 52 km d'altura orbital. 2,2 km d'amplada.
El pas del temps ha deixat la seva empremta a aquest cràter, força vell. Encara es pot distingir perfectament el contorn, però els marges han estat arrodonits per acumulació de regolit i per nous impactes. Petits cràters i alguns esllavissaments esquitxen les seves vessants.
