TX Camelopardalis: una variable de tipus MiraImatges pertanyents a una seqüència que mostra els moviments del gas expulsat per l'estrella TX Cam, situada a uns 1.000 anys llum de la Terra. El cercle blanc mostra el diàmetre i posició de l'estrella. L'escala correspon aproximadament al diàmetre de l'òrbita de Júpiter. |
Dins de pocs milers de milions d'anys, el Sol exhaurirà l'hidrogen del seu nucli i es convertirà en una estrella d'aquesta mena, englobant amb la seva expansió els planetes interiors, inclosa la Terra. Júpiter i els planetes més llunyans tampoc es salvaran de la cremà. La nostra estrella anirà expulsant les seves capes exteriors, retornant gran part de la seva massa a l'espai interestelar al ritme d'una massa terrestre per any. Finalment, del Sol no quedarà més que una ombra de la seva glòria passada: una nana blanca.
El sistema VLBA funciona com si es tractés d'una única antena de més de 8.000 km de diàmetre. Consta d'una desena de radiotelescopis, de 25 m de diàmetre cadascú, distribuïts per Estats Units, Hawaii i les illes Verges. El centre de control es troba a Socorro, Nou Mèxic.
Credits: Dr Philip Diamond of the University of Manchester's Jodrell Bank Observatory and Dr Athol Kemball of the National Radio Astronomy Observatory (NRAO) in Socorro, New Mexico.