Quan s’afronta una qüestió des de la perspectiva de l’“¿I per què no?” sembla que s’hagin exhaurit els possibles arguments a favor, i que aleshores només quedi recórrer a argúcies dialèctiques per a descol·locar els inevitables detractors i continuar defensant l’indefensable.

Però tal vegada no és ben bé aquest el cas. Continuen havent-hi bons motius per a treballar la fotografia en blanc i negre en un segle que s’enceta sota l’aparent monopoli digital.

D’entrada hi ha una qüestió de tradició i de perspectiva històrica. El blanc i negre ha estat la porta necessària al món de les imatges manllevades directament de la realitat. Hi ha, encara, un seguit de gèneres fotogràfics “clàssics” que continuen treballant-se en blanc i negre, i persisteix el periodisme gràfic sense color, molt arrelat en el nostre subconscient cultural. Si hi ha llibres de fotografies en blanc i negre no és només per economia d’impressió (que també).

És evident que el món del revelatge en blanc i negre és especialment assequible i permet que sigui la mateixa persona qui segueixi i porti el control de tot el procés, tant físic com químic; així com també la possibilitat de manipulació directa fins a l’obtenció de l’obra buscada. És una tècnica a l’abast, no particularment complicada, econòmicament assumible, versàtil.

I és, per sobre de tot, una eina vàlida de joc i d’expressió. La tècnica del blanc i negre resulta impagable per a recollir la lluita gairebé ritual entre la claror i la foscor, amb el seu univers de llums i tons, de penombres, de clarobscurs, de contrastos; tot ressaltant línies, trames, textures, formes, siluetes... L’imperi de la grisor és una cosa viva i emocionant, malgrat que diguin el contrari. Ens serveix per continuar reflectint la realitat, esperonats per les mateixes limitacions del procés, i encara ajudar a entendre-la i assumir-la. ¿No és aquesta la tasca primordial de l’art?

  Josep-Càndid Miró i Sellart

Les imatges que acompanyen aquest text són obres realitzades pels assistents a l’activitat “La fotografia a l’aula” duta a terme a Figueres, durant el curs 2002-2003. Tot el procés de presa de la imatge, revelatge del negatiu i positivat ha estat desenvolupat íntegrament pels seus autors.