PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA DE COMPETÈNCIES SOCIALS DE MANUEL SEGURA A LA TERRA ALTA

OBJECTIUS:

• Millorar la satisfacció personal, professional i les relacions en la comunitat educativa.
• Fomentar la creació de climes emocionals constructius i de benestar a l’escola.
• saber buscar les solucions adequades alsproblemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb el professorat i amb els seus pares.
• Donar resposta alsproblemes que es poden plantejar al centre: agressivitat, manca de respecte, desmotivació...
• Mantenir una autoestima ajustada.
• Construir uns valors autèntics: no solament pensats, sinó sentits

Decideix és un programa per als cursos de Primària, adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives.El concepte fonamental d’aquest programa és la mediació verbal,l’ús del llenguatge com a regulador intern del pensament racional i lògic, és a dir, utilitzar el llenguatge interior perquè ens guiï els nostres raonaments i les nostres accions.La mediació verbal serveix, igualment, per facilitar l'aprenentatge, la solució de problemes i la previsió de conseqüències

Abans, però de comentar-vos el programa, pensem que hi ha una base teòrica, que heu de conèixer.

TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES.

La intel·ligència és una capacitat (resultat de la genètica i de l'educació) per resoldre problemes i crear productes nous ("producte" pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l'esport, una idea política).

Gardner defensa que hi ha set intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres.

Les set intel·ligències són:

• la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
• l'abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs
• l'espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
• la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
• la musical, ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
• la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
• la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL DEPÈN DE LES DOS ÚLTIMES:

•INTRAPERSONAL: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom).

• INTERPERSONAL: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber tractar-lo (venedors, dirigents i tothom)....És en una de les que té menys pes la genètica i depèn més de l’aprenentatge.

La intel·ligència emocional, la podríem definir com:

“Capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.”

Com podem treballar la intel·ligència emocional? Amb exercicis, dinàmiques i activitats que desenvolupin les diferents habilitats cognitives o pensaments, treballar el desenvolupament moral i les habilitats socials.

De fet, són aquests els tres blocs els que es treballen al programa Decideix del Manuel Segura:

• Habilitats cognitives o tipus de pensament que haurem de practicar amb els nostres alumnes
• Desenvolupament moral o creixement moral que practicarem amb dilemes morals
• Habilitats socials que practicarem les conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva

En aquest programa se segueixen sobretot les propostes de Gardner sobre el desenvolupament de la intel·ligència interpersonal i concretarem aquest desenvolupament en les cinc habilitats que podem anomenar "pensaments", pensaments o habilitats cognitives necessàries per poder solucionar problemes interpersonals. Aquells que no tinguin aquests pensaments, es relacionaran malament amb les altres persones, tindran comportaments egocèntrics i agressius, per la qual cosa crearan molts problemes.

Els pensaments necessaris per a la relació interpersonal són: el pensament causal, l'alternatiu, el conseqüencial, el de perspectiva i el de mitjans-fins.

• El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és…” i donar un diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal.

• El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra… Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”).

• El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada d’aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les conseqüències que no van ser capaços de preveure: en el comportament en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues…

• El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un pensament més violent, acostumen a estar mancades d’aquest pensament.

• El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

DESENVOLUPAMENT MORAL (Piaget i Kohlberg)

S’admet el creixement evolutiu en el raonament moral, per estadis ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral·lel, o previ, en la capacitat intel·lectual de raonament, en l'habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes.

HETERONOMIA

És l’estadi propi de la infància, quan el bé i el mal els determinen agents externs. El nen o la nena no sap per si sol el que ha de fer, però va descobrint que ha fet alguna cosa bona quan li fan petons o el premien, i no s'atreveix a fer el que li han dit que està malament perquè les persones grans es posen serioses o li peguen. El seu únic fre és el temor al càstig: si sap que no hi ha càstig, ho intenta tot. És l’estadi normal dels nens, però hi ha adults que es queden tota la vida en aquest estadi: és el cas dels delinqüents, que sols es frenen davant el temor. És un estadi premoral. Els més grans de sis anys que encara estan en aquest estadi són els que creen més problemes a casa seva i en els centres educatius. Són veritables delinqüents o predelinqüents que, en no entendre res més que la por, els càstigs i la violència, es fan ingovernables en els centres escolars, on la capacitat de sancionar-los és molt limitada. El pitjor és que es converteixen en herois i en líders per als altres, que admiren la seva actitud descarada amb el professorat. La solució per a aquests nens, adolescents o joves, que estan en el primer estadi, passa per exigir-los, de moment, una disciplina clara, però després cal treballar intensament amb ells perquè passin al segon estadi, on deixen de ser delinqüents.

En aquest primer estadi hem de posar límits i afecte, tendresa i comprensió.

EGOISME MUTU (Individualisme)

És també una etapa pròpia de la infància i comença cap als cinc anys, a partir del moment en què es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no per por del càstig (seria l’estadi 1), ni per respecte als altres, que vindrà en estadis posteriors, sinó per egoisme: perquè l’infant comprèn que, si no les compleix, no el deixen jugar, o que també els altres farien trampa i seria un caos. En descobrir les regles del joc, el nen onena descobreix també la primera regla moral descoberta per la Humanitat: la llei del Talió, “ull per ull…” Es fa als altres el que ens fan; se’ls deixa en pau perquè ens deixin en pau; no delato un altre perquè ell no em delati, etc.

És l’estadi de la infantesa, però moltes persones adultes s’hi queden per a sempre: et respecto si em respectes, pots fer el que vulguis mentre no em molestis, no robo si tu no robes, no menteixo si no em menteixes, arribo puntual a la feina si els altres no arriben tard. Talió, egoisme mutu. Però és un pas gran en relació amb el primer estadi, perquè si tothom hi arribés, desapareixeria la delinqüència, ja que ningú no faria a l’altre allò que l’altre no li ha fet. Normalment dura fins a la pubertat o adolescència.

Aquest segon estadi és seguretat, donar garanties, respectar els interessos, ser justos però equitatius, generalistes, institucionals i hi ha d’haverconfidencialitat recíproca.

EXPECTATIVES INTERPERSONALS

Apareix aquí un factor afectiu que humanitza les relacions amb els altres. Ja no ens movem per la por (estadi 1), ni per regles mútues inflexibles (estadi 2), sinó pel desig d’agradar i de ser acceptats. Fem el que s’espera de nosaltres, actuem de manera que ens considerin “bons, bona persona, bon noi, etc.” Mantenim lleialtat als companys per afecte i, sobretot, pel desig de sentir-nos estimats. Ja no n’hi ha prou de ser acceptat incondicionalment, com acostuma a ser el cas de la família (no sempre!), sinó que es desitja ser acceptat pels grups extrafamiliars: amics i companys d'escola. Per tal de pertànyer a aquests grups es fa el que ells demanin en relació amb la manera de parlar i vestir i a les conductes. Implica que l'estadi 2 ja està ben assimilat i que, per tant, mai no hauria de cometre una injustícia contra algú altre, encara que el grup l'esperi o l'exigeixi. Si el grup extrafamiliar és sa (i la família també ho és), aquesta època difícil de l'adolescència es passa sense gaires ensurts.

Dura fins a la maduresa moral, és a dir, fins als vint anys més o menys. La pitjor tempesta que es viu en aquest estadi és el conflicte d'expectatives, quan, per exemple, els pares esperen d'un adolescent una cosa i els amics la contrària. També són nombrosos els adults que es queden per a sempre en aquest estadi. Són gent agradable, que es fa estimar, però que es deixa portar massa pels altres: en les modes, en el consumisme, en els valors que imposen els mitjans de comunicació, etc. És encara un estadi heterònom.

És reconèixer a l’altre elsaspectes positius, seguir les normes, l’esforç fet per seguir-les: “el seu també és meu, per tant és nostre”.

RESPONSABILITAT I COMPROMÍS (Sistema social i consciència)

Aquí comença l’autonomia, l’edat adulta pel que fa a la moral, cap als 18 o 20 anys (tot i que hi ha joves de 15 i 16 anys que ja estan en aquest estadi). Actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès (per un sou, per la paraula donada, per responsabilitat davant la família, davant els companys, davant la societat). Es compleix amb l’obligació no per por, ni per egoisme, ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. Molesta molt que altres persones siguin irresponsables, però no es fa com elles (seria caure en l’estadi 2). Es fa allò a què hom s’ha compromès però no més (fer més és ja propi dels dos estadis superiors), i es limita al seu grup, família, amistats; el que hi ha fora d’això “no és el meu problema”, no és responsabilitat meva.

TOTHOM HI TÉ DRET (Contracte social)

És l’estadi de l’obertura al món: no solament la meva família, les meves amistats, la meva ciutat, el meu país, sinó que tots els éssers humans del planeta hi tenen dret. A què? Primer de tot, a la vida i a la llibertat; a una vida, encara que sigui modesta i senzilla (alimentació, habitatge, educació, sanitat) i a ser lliures. En el quart estadi es compleixen les lleis escrupolosament, però en aquest cinquè, si alguna llei va contra la vida o contra la llibertat, hom s’hi enfronta. Per exemple, els qui defensen sincerament (no per aparentar, ni per quedar bé en política) el 0,7% per als països pobres o intenten defensar la vida i la llibertat d'altres formes, estan en aquest estadi.

TOTS SOM IGUALS (Principis ètics universals)

En aquesta frase, o en l’equivalent de “tots som germans”, es pot concretar el raonament moral propi del sisè estadi. Qui arriba a aquest estadi comprèn que no tothom té dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les persones. La regla bàsica ja no és el Talió, com en el segon estadi, sinó la regla d’or: “fer a l’altre el que vull per a mi”. En aquest estadi, hom s’enfronta a les lleis que atempten contra la igualtat entre tothom o contra la dignitat d’algú. És l’estadi suprem, el de Gandhi, Martin Luther King, Óscar Romero i de moltes altres persones que hi ha entre nosaltres i viuen aquesta igualtat i aquest respecte autèntic, ple d’amor vers els altres éssers humans. Això no es viu neuròticament (angoixant-se sempre que es menja en pensar que hi ha persones que no ho poden fer); es viu amb pau, però amb amor i preocupació.

D’aquests sis estadis, els dos primers es consideren preconvencionals o egocèntrics; els estadis 3 i 4 són convencionals, ja que és essencial el desig de ser acceptats pels altres i el compromís responsable; els dos últims (5 i 6) són postconvencionals, ja que no estan regits per lleis ni acords, sinó pels grans principis morals.

A l’últim, cal tornar a recordar que el “raonament moral” no és un pensament abstracte, sinó un judici pràctic, una cosa que ens porta a l’acció. Per exemple, no n’hi ha prou de dir: “em sembla bé que els pobres mengin”, sinó que cal lluitar pel 0,7%. Es tracta de “pensar així”, per intentar “actuar així”; la resta seria enganyar-se.

No es pot assenyalar quines edats cronològiques corresponen ¾o haurien de correspondre¾ a cadascun d’aquests estadis. Però, de forma indicativa, es pot dir, com ja hem apuntat, que el primer estadi és propi dels nens petits fins als 5 o 6 anys; el segon estadi és propi dels primers anys escolars, de 6 a 10 o 11 anys; el tercer estadi és propi de l’adolescència i joventut, des dels 11 o 12 anys fins a gairebé els 20; els altres estadis no s’acostumen a assolir abans dels 16 anys en casos precoços, i és freqüent arribar-hi entre els 20 i els 30 (o mai). Per tant, l’alumnat de secundària acostuma a ser al segon o tercer estadi i, cap al final, a entrar al quart. La tasca dels educadors serà que cap alumne/a no s’aturi en el primer, que és el de l’heteronomia total i el de la delinqüència futura.

LES HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensamentalternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Les habilitats socials s’aprenen per observació de models i per la tècnica d’assaig i error.

Exemples d'habilitats socials: posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic. Ni menys ni més.

EL PROGRAMA DECIDEIX I i II

.Decideix és un programa per als cursos de primària, adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.

Pretén entrenar l’alumnat per saber buscar les solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb els seus pares amb els adults.

El dossier està elaborat per Manuel Segura Morales, doctor en Filosofia i CC de l'Educació i han participat amb ell Margarita Arcas i Juana R. Mesa Expósito. Des del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de La Laguna, el professor Manuel Segura i el seu equip han impartit cursos de competència social al professorat de les set illes de l’arxipèlag canari i l’han presentat amb notable èxit a Catalunya. També l’han donat a conèixer a Madrid, Alacant, Bilbao, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Eivissa i Menorca, així com en altres ciutats i autonomies d’Espanya. El programa també s’ha estès a diversos països de l’Amèrica hispana.

Tal com hem comentat abans, el seu programa pretén millorar la intel·ligència intrapersonal i interpersonal dels xiquets i xiquetes, nois i noies i en conseqüència , prevenir i servir de teràpia per als problemes personals i socials.

Decideix I està estructurat en 19 lliçons, on en cada una d’elles hi ha l’explicació del que es treballarà, els objectius que es pretenen aconseguir, els materials necessaris i els “jocs” a treballar amb els vostres alumnes. En cada lliçó es treballen els diferents pensaments que us hem comentat abans: alternatiu, conseqüencial, causal...

Està pensat per a 2n, 3r i 4t de Primària i també hi ha el volum Decideix II que està pensat per a 5è i 6è.