Un poble (II)

El paisatge és alegre i bonic, però també pot donar la sensació de pau, solitud i tranquil·litat.

Les muntanyes, tan altes com són, no deixen veure un tros de cel amb pocs núvols que hi ha.

Vora les cases hi ha un prat d'un verd encisador amb unes flors grogues com l'or que decoren molt el paisatge.

Les cases tene el sostre de pissarra i en forma de triangle, perquè la neu llisqui del sostre quan nevi.

L'edifici més alt és l'església que té les parets de pedra, molt rugosa i gruixuda, perquè el fred no entri a dins de l'edifici.

Mireia Molas