Tricholoma equestre, família de les tricolomatàcies / PIXACONILL, VERDEROL (C).
Bolet de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d'ample, de color groc brunenc o groc d'oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d'un groc més pàl·lid que el del capell. Freqüent en els boscos de pins de Catalunya, ha estat considerat fins ara com un bolet comestible, qualificat sovint d’excel·lent (és molt saborós). En els darrers anys, s’han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d’aquest bolet en un període de temps curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció de la del teixit muscular estriat) que en algun cas pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. Els desordres digestius són mínims, fins i tot, absents. Si bé els casos clínics s’han relacionat amb el consum de forma reiterada en un període de temps curt, fins avui no s’ha pogut establir la dosi tòxica, per la qual cosa no és possible fixar una dosi tolerable. Compte amb el seu consum, pot resultar perillós.