L'estructura dels éssers vius

  • La cèl·lula

Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:

  • Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
  • Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
  • Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars

Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser:

  • Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures.
  • Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs.

Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.

Els éssers vius estan formats per cèl·lules.

L'estructura de les cèl·lules

Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:

  • La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
  • El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
  • El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
  • Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.

Tipus de cèl·lules

  • Les cèl·lules animals.Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma , on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars.
  • Les cèl·lules vegetals. Es diferencien de les cèl·lules animals perquè tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la i, envoltant la membrana cel·lular, una capa rígida anomenada paret cel·lular.
  • Les cèl·lules dels bacteris. Es diferencien de les cèl·lules dels animals perquè no tenen nucli tot i que tenen material nuclear. Així doncs, tenen una membrana cel·lular protegida per una paret cel·lular, el citoplasma, diversos orgànuls cel·lulars i matèria nuclear.

La reproducció cel·lular per divisió

Les cèl·lules, tant les dels éssers unicel·lulars com les dels éssers pluricel·lulars, es reprodueixen dividint-se en dos. En els éssers unicel·lulars, la reproducció de la cèl·lula representa també la reproducció de tot l'organisme. En canvi, en els éssers pluricel·lulars la divisió cel·lular permet el creixement de l'organisme, ja que augmenta el nombre de cèl·lules d'aquest.

Divisió cel·lular d'un parameci:

  • La cèl·lula es prepara per dividir-se.
  • El nucli s'allarga i la membrana cel·lular es va estrenyent per la meitat.
  • La membrana es divideix i es formen dues noves cèl·lules completes.

 

Les cèl·lules estan formades per la membrana cel·lular, el citoplasma, el nucli i els orgànuls cel·lulars.


L'organització dels éssers pluricel·lulars

Els éssers pluricel·lulars, com ara els animals i les plantes, estan formats per diferents tipus de cèl·lules. Així, en les persones trobem cèl·lules musculars, cèl·lules de la pell, cèl·lules sanguínies, cèl·lules nervioses, etc. Les cèl·lules de cada tipus no viuen aïllades: s'agrupen formant teixits, òrgans i aparells.

  • Alguns tipus de cèl·lules humanes:

Cèl·lules musculars:

Són allargades.

Es contreuen i s'estenen.

 

Cèl·lules nervioses:

Estan formades per un cos central i un llarg eix.

Cèl·lules sanguínies:

Formen part de la sang. No tenen nucli.

Cèl·lules de la pell:

Tenen formes diverses: planes, cilíndriques, prismàtiques, etc.

Cèl·lules sexuals:

Són les cèl·lules que participen en la reproducció de tot l'organisme.

  • · Teixits, òrgans i aparells
Les cèl·lules d'un mateix tipus s'agrupen formant teixits. En són exemples el teixit de la pell, el teixit muscular i el teixit nerviós.
Teixits:
El teixit muscular està format per cèl·lules musculars.
Els teixits d'un o diversos tipus s'agrupen formant estructures anomenades òrgans, com ara el cor, el cervell i els ulls.
Òrgans:
El cor està format per diversos teixits.
Els òrgans s'agrupen en aparells o sistemes, con ara l'aparell locomotor, l'aparell circulatori i el sistema nerviós. Cada aparell o sistema realitza una funció específica en l'organisme.
Aparells i sistemes:
L'aparell circulatori està format per diversos òrgans.

La reproducció sexual

Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars, com ara les de la pell i les musculars, es reprodueixen dividint-se en dos. Perquè l'organisme es pugui reproduir i donar lloc a un altre individu, els éssers pluricel·lulars tenen unes cèl·lules especials, anomenades cèl·lules sexuals. Aquestes cèl·lules, en unir-se, donen lloc a nous individus.

En unir-se un òvul i un espermatozoide, es genera una nova cèl·lula, anomenada zigot.

El zigot es divideix successivament, fins a donar lloc a un nou individu.

 

Els éssers pluricel·lulars estan formats per diferents tipus de cèl·lules. Les cèl·lules s'agrupen formant teixits, òrgans i aparells.