Siconi de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats. Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans (llevat dels àmbits muntanyencs), han anat perdent terreny. La contracció del conreu de figueres s'inicià a la fi del s XVIII, al Rosselló. Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca. En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca (Vilella, Saidí, Fraga i Torrent); la producció de figues de Fraga, de les més prestigioses, era d'uns 18 000 q el 1930, i ascendí a uns 30 000 el 1950; però el 1973 la majoria de les figueres havien estat substituïdes per uns altres fruiters. A la de Castelló, la segona regió més productora, a la comarca dels Ports tenien prestigi les figues de Morella. Les regions d'Alacant i Oriola, malgrat la qualitat de les figues, no han generalitzat una marca determinada. A les Balears, ultra constituir un element paisatgístic, Mallorca n'ha estat modernament la primera productora, amb 400 000 q de mitjana anual en 1950-60, localitzades sobretot a la Mallorca Septentrional, a llevant de la línia Inca-Alcúdia i fins a Manacor (Santa Margalida, Muro, Sineu, Llubí, Sant Joan). L'any 1970 la producció de les Balears, superior a 436 000 q, representà el 84% de la dels Països Catalans i el 42,8% de la de l'estat espanyol.