Fruits de tardor

Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoïdal o més o menys rodonenca, d'un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes. Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc., i, encara, segons les contrades. Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota. És emprada per elaborar melmelades. Es conserva molt bé. Té propietats laxants. A cada 100 g hi ha 84 g d'aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters. La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països Catalans, ha canviat de signe d'ençà de la generalització del conreu en plantacions regulars, iniciades a la regió de Lleida cap al 1955. Eren pomeres altes, plantades cada 6 o 7 metres, que vol dir de 250 a 300 per ha. Hom anà seleccionant les varietats, que han restat reduïdes a quatre de dominants: starking, amb un 30% dels arbres, bellesa de Roma, amb un 25%, golden, amb un 10%, stayman, amb un 8%. Aquell any els Països Catalans ja colliren prop d'una quarta part de les pomes de l'estat espanyol. En acabar els anys cinquanta la regió de Lleida, amb 280 000 qm, i la de la Seu d'Urgell, amb prop de 100 000, destacaven en la producció catalana. El 1960 havia entrat en la plantació comercial el País Valencià, que per ell sol ja representà una sisena part de la collita espanyola; i la regió de Perpinyà, on el conreu s'havia iniciat de prou abans, contribuí a la producció amb 70 000 qm. El 1964 la regió de Lleida assolí el mig milió de qm, mentre la de Girona, que deu anys enrere li era comparable, no assolia els 20 000. El 1968 la poma s'havia imposat entre les altres fruites fresques i seques, amb una producció comparable a la de la pera i el préssec junts, i només superada per la taronja i la mandarina. La regió de Lleida assolí el milió de qm i mantenia una taxa d'increment d'un 20% anual. L'any 1982 la producció de pomes als Països Catalans fou de 4 875 650 qm conreats en 28 510 ha. Lleida era la regió amb la producció (2 911 340 qm) i la superfície conreada (14 484 ha) més alta de tot l'estat espanyol. La producció catalana dins l'estat espanyol representà la meitat de l'espanyola (8 916 500 qm).