El part

Acció de parir, expulsió d'un fetus viable fora dels òrgans genitals. El part és a terme si s'esdevé quan el fetus ha complert íntegrament el cicle de vida intrauterina, la qual cosa en l'espècie humana ocorre al voltant de les 40 setmanes. El treball del part, conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus, consta de tres períodes: esborrament i dilatació del coll uterí, expulsió del fetus i període placentari. A partir de les 30 setmanes les contraccions uterines augmenten en intensitat i en freqüència, la qual cosa contribueix a la maduració del coll. Quan aquest és madur, és a dir, quan és esborrat i dilatat uns 2 o 3 cm, comença el part, s'acaba de dilatar el coll, és expulsat el tap mucós, es trenca la bossa de les aigües i s'inicia el període expulsiu. L'expulsió del fetus és produïda pels efectes de les contraccions uterines i pels esforços d'espoderaments, el conjunt dels quals va acompanyat sovint d'una sensació dolorosa per a la dona. En aquest període el fetus s'acomoda a l'estret superior de la pelvis, s'encaixa, descendeix i se situa a l'estret inferior gràcies a una rotació intrapèlvica. A continuació es desprèn i efectua moviments de flexió i rotació extrapelviana. Durant el despreniment, per tal d'evitar una esquinçada del perineu és aconsellable de practicar una episiotomia lateral. Després del despreniment té lloc l'expulsió de la placenta i de les membranes ovulars i comença el puerperi.