aràcnids
Classe d'artròpodes quelicerats, integrada
per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d'anterior,
anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites. El
primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads
i solífugs; les altres peces tendeixen a fusionar-se. A cada
segment s'insereix un parell d'apèndixs: quelícers, pedipalps
i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça
de les preses. L'opistosoma és privat d'apèndixs o els
té molt transformats (fileres, etc) i presenta una constitució
variable segons els ordres. Els teguments dels aràcnids són
formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments
(melanina, etc) i cèl·lules sensitives; tenen també
una cutícula quitinosa. L'esquelet intern és format per
prolongacions internes del tegument (apodemes). El sistema nerviós
és constituït fonamentalment per un cervell i per un neuròmer
somàtic en forma de gangli nerviós, situat en els quelícers.
Els ulls se situen a la part anterior del prosoma, en nombre variable
segons els grups; els individus d'alguns ordres (palpígrads,
uropigis, ricinulis i alguns àcars) manquen d'ulls; semblantment,
les espècies cavernícoles. La visió no és
gaire important en els aràcnids: els ulls tenen poques cèl·lules
retinals. Els pèls sensorials (tricobòtria) compensen
la poca funcionalitat de la visió; són molt variats i
es troben repartits per tot el cos. L'aparell digestiu és constituït
per un intestí anterior d'origen ectodèrmic, que és
un simple camí de pas dels aliments, per un intestí mitjà,
endodèrmic, digestiu i absorbent, i per un intestí posterior
poc desenvolupat. L'excreció és efectuada per glàndules
coxals, tubs de Malpighi, etc. Els aràcnids tenen algunes glàndules
característiques, com les glàndules verinoses (en els
escorpins, araneids i àcars) que utilitzen per a la caça
de les preses; els araneids, pseudoescorpins i els àcars que
tenen també glàndules sericígenes. L'aparell circulatori
és format per un cor envoltat d'un sac pericàrdic i un
sistema arterial. Respiren a través d'unes invaginacions dels
teguments que comuniquen amb l'exterior, a través d'uns orificis
anomenats estigmes. Algunes invaginacions formen tràquees que
recorden les dels insectes; n'hi ha que posseeixen sacs pulmonars. La
majoria dels aràcnids són ovípars (llevat dels
escorpins, que són vivípars, i alguns solífugs
i àcars, que són ovovivípars). Els ovípars
ponen els ous en un niu o els deixen recoberts per una protecció
sedosa. En general, són carnívors i de vida terrestre.
Hom situa l'origen filogenètic dels aràcnids en el Cambrià,
i sembla que provenen d'artròpodes aquàtics primitius
que ja tenien quelícers.
(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)
