artròpodes Embrancament d'animals invertebrats integrat per
metazous clarament segmentats, protostomats, de simetria bilateral,
proveïts d'apèndixs articulats. Els artròpodes, bé
que poden variar molt de forma externa, tenen tots ells una sèrie
de característiques comunes. Llur cos és constituït
per una sèrie de segments i proveït d'apèndixs articulats
(d'on prové llur nom). La segmentació és heterònoma;
diversos segments s'agrupen i donen lloc a les diferents regions del
cos. Hom hi pot distingir en general una regió cefàlica,
una regió toràcica i una regió abdominal. Segons
els grups, aquestes regions queden més o menys delimitades i
reben diferents noms; així, en els insectes hom parla de cap,
tòrax i abdomen, en els crustacis, de cèfalon, perèion
i plèon, i en els aràcnids -que tenen el cap i el tòrax
fusionats- de prosoma o cefalotòrax i opistosoma. En molts artròpodes
hi ha un darrer segment, postanal, sense apèndixs i en forma
laminar, de fibló, etc, anomenat tèlson. Cada segment
porta en principi un parell d'àpendixs, bé que això
no sempre es compleix. Originàriament, tots els apèndixs
devien ésser iguals, però de fet han sofert grans modificacions
a causa de les funcions molt diverses que duen a terme. Els apèndixs
cefàlics són sensorials i mastegadors (mandíbules,
maxil·les, maxíl·lules); els aràcnids no
tenen veritables apèndixs mastegadors, sinó prensors (quelícers).
Els apèndixs toràcics (potes) són locomotors i
adaptats a la marxa, al salt o a la natació, segons les espècies.
Els apèndixs abdominals són molt transformats (en òrgans
copuladors, per exemple), o bé manquen. Els artròpodes
tenen tot el cos recobert exteriorment per una cutícula quitinosa,
segregada per l'epiteli, la qual constitueix l'exosquelet. Aquesta cutícula
és composta de dues capes diferents, l'una externa i prima (epicutícula)
i l'altra interna i gruixuda (endocutícula). En alguns casos
(crustacis decàpodes, per exemple), l'endocutícula és
impregnada de carbonat càlcic, la qual cosa augmenta la seva
duresa; sempre hi són presents la quitina i l'artropodina. La
cutícula forma replecs interns, els anomenats apodemes, els quals
constitueixen l'endosquelet; en els apodemes s'insereix la musculatura.
L'exosquelet, de consistència rígida i no extensible,
impedeix el creixement de l'animal; per tant, aquest, de tant en tant,
especialment durant el desenvolupament larval, ha d'abandonar l'exosquelet
i formar-ne un de més gros. Aquests canvis periòdics de
tegument són anomenats mudes. L'aparell digestiu dels artròpodes
consta de tres regions: una d'anterior o estomodeu, d'origen ectodèrmic,
una de mitjana o mesodeu, d'origen endodèrmic, i una de posterior
o proctodeu, d'origen també ectodèrmic; sovint l'aparell
digestiu presenta cecs o ramificacions. Relacionades amb la digestió,
sol haver-hi glàndules secretores. Els òrgans excretors
són celomoductes (glàndules coxals, nefridis modificats,
tubs de Malpighi). A l'aparell circulatori hi ha sempre present un cor
o vas impulsor, de forma allargada i de posició dorsal respecte
al tub digestiu; és envoltat per una cavitat pericàrdica,
amb la qual comunica a través d'una sèrie d'orificis o
ostíols. Les artèries que surten del cor no són
gaire perfeccionades i la circulació sanguínia és
sempre més o menys lacunar. La sang, llevat dels casos en què
conté hemocianina o hemoglobina, no té una funció
respiratòria. El sistema respiratori dels artròpodes varia
molt segons el tipus de vida que menen. Així, molts artròpodes
aquàtics respiren per brànquies (crustacis, merostomats);
d'altres, tot i ésser aquàtics, tenen pulmons i han de
pujar a la superfície per tal de fer l'intercanvi respiratori.
Alguns tenen respiració cutània (copèpodes, picnogònids,
i alguns col·lèmbols i àcars). Uns altres tenen
pulmons (molts aràcnids), tràquees (insectes, onicòfors,
alguns miriàpodes, alguns aràcnids) o pseudotràquees
(isòpodes terrestres). El sistema nerviós dels artròpodes
consta d'una massa encefàlica o cervell, d'un sistema simpàtic
i d'una cadena nerviosa situada ventralment respecte al tub digestiu.
Aquesta cadena, que recorda la dels anèl·lids, comporta
un parell de ganglis nerviosos de disposició metamèrica
(un parell a cada segment del cos), units per comissures transversals
i connectius longitudinals. Els artròpodes tenen alguns òrgans
dels sentits ben desenvolupats; el tacte es localitza a les antenes
i als pèls sensorials que tenen per tot el cos, especialment
als apèndixs. (Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana) |