bivalves
(Lamel·libranquis)

lamel·libranquis

Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar. El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pal·lial. Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats: per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pal·lial i en surt; aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable: els sifons. L'aigua, en entrar a la cavitat pal·lial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals respiratòries. La closca, de conquiolina i amb la cara interna de nacre, té dues valves, que s'articulen dorsalment mitjançant una xarnera i un lligament elàstic. El mantell deixa a la cara interna de les valves la impressió pal·lial. El tancament de les valves es produeix gràcies a l'acció dels dos músculs adductors (en algunes espècies n'hi ha només un), situats en posició anterior i posterior i inserits a la cara interna de les valves. L'obertura de les valves té lloc d'una manera passiva. El peu, en forma de destral, manca en els mol·luscs sedentaris, però és molt desenvolupat en els excavadors i en els marxadors. En alguns lamel·libranquis que viuen units a un substrat, el peu va proveït de la glàndula del bissus, que produeix uns filaments que fixen l'animal al substrat. El sistema nerviós és glanglionar, format per tres parells de ganglis: cerebropleurals, pedis i viscerals. Tenen nombrosos ulls simples i òrgans tàctils, situats a les vores del mantell. El tub digestiu s'inicia amb una boca envoltada per dos palps labials, que recullen les partícules alimentàries portades pels corrents d'aigua i aglutinades pel mucus secretat per les brànquies; aquests corrents són produïts pels cilis, els quals entapissen les brànquies i les parets internes del mantell. A més de l'esòfag, l'estómac i l'intestí (el qual, després de travessar la cavitat pericàrdica, desemboca a la vora del múscul adductor posterior), presenten un enorme hepatopàncrees i un òrgan enzimàtic, l'estilet cristal·lí anomenat dit de sac, que desemboca en el límit entre l'estómac i l'intestí. L'aparell circulatori presenta un cor amb tres cavitats (dues aurícules i un ventricle), un sistema lacunar i sang amb hemocianina. L'aparell respiratori consta de brànquies laminars amb filaments de dimensions molt variables. L'aparell excretor és nefridial; els nefridis s'obren a la cavitat pericàrdica, on s'acumulen les partícules residuals respiratòries. Són unisexuals o hermafrodites, i tenen fecundació externa i desenvolupament indirecte, a través d'una larva pelàgica, anomenada veliger o, en alguns casos, gloquidi. Habiten a les aigües marines o dolces de pertot, colgats en els fons de sorra o fang, units a substrats diversos o incrustats en roques o fustes.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)