cnidaris Embrancament d'animals metazous diploblàstics i de simetria radiada,
agrupats antigament amb els ctenòfors dins l'embrancament dels
celenterats. Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l'exterior
per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues
capes; l'ectoderma i l'endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea.
Aquesta constitució correspon a l'estat de gàstrula. Hi
ha dos tipus fonamentals d'organització: el pòlip, que
és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una
obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les
parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida
o no. Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica
o sacciforme i boca oral tentaculada; les meduses són vàgils,
acampanades i de boca aboral; hom pot considerar-les pòlips invertits.
En l'ectoderma hi ha cèl·lules típicament epitelials
i cnidoblasts característics de l'embrancament i de funció
ofensiva i defensiva. L'alimentació és carnívora,
i les preses són digerides extracel·lularment en la cavitat
gastrovascular, per raó dels enzims que secreten les cèl·lules
de l'endoderma, les quals distribueixen també els aliments i
porten a terme els processos catabòlics. No hi ha aparells ni
sistemes circulatori, excretor o respiratori; la respiració té
lloc directament en les cèl·lules endodèrmiques
i ectodèrmiques en contacte amb el medi; les excretes surten
per l'obertura oral, per porus de la paret del cos, o bé s'acumulen.
En la mesoglea hi ha cèl·lules mioepitelials sensorials
i intersticials. Les cèl·lules mioepitelials es concentren
sobretot al voltant de l'obertura oral i en els tentacles. Les cèl·lules
neuroepitelials formen xarxes difuses; hi ha condensacions neurals prop
dels òrgans dels sentits (estàtics, visuals, tàctils
i quimioreceptors). Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris
externs, d'una gran importància en la formació dels esculls
coral·lins. La reproducció és sexual i asexual;
aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió
i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes
ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o
localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions,
entre una d'asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa);
en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses),
o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no
hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins,
i també, llevat d'algunes excepcions, són carnívors
i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques
i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució
arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals. (Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana) |