cnidaris

Embrancament d'animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l'embrancament dels celenterats. Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l'exterior per un orifici únic. La paret del cos és formada per dues capes; l'ectoderma i l'endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea. Aquesta constitució correspon a l'estat de gàstrula. Hi ha dos tipus fonamentals d'organització: el pòlip, que és fix, i la medusa, o forma lliure; ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus. Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no. Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada; les meduses són vàgils, acampanades i de boca aboral; hom pot considerar-les pòlips invertits. En l'ectoderma hi ha cèl·lules típicament epitelials i cnidoblasts característics de l'embrancament i de funció ofensiva i defensiva. L'alimentació és carnívora, i les preses són digerides extracel·lularment en la cavitat gastrovascular, per raó dels enzims que secreten les cèl·lules de l'endoderma, les quals distribueixen també els aliments i porten a terme els processos catabòlics. No hi ha aparells ni sistemes circulatori, excretor o respiratori; la respiració té lloc directament en les cèl·lules endodèrmiques i ectodèrmiques en contacte amb el medi; les excretes surten per l'obertura oral, per porus de la paret del cos, o bé s'acumulen. En la mesoglea hi ha cèl·lules mioepitelials sensorials i intersticials. Les cèl·lules mioepitelials es concentren sobretot al voltant de l'obertura oral i en els tentacles. Les cèl·lules neuroepitelials formen xarxes difuses; hi ha condensacions neurals prop dels òrgans dels sentits (estàtics, visuals, tàctils i quimioreceptors). Molts cnidaris posseeixen esquelets cornis o calcaris externs, d'una gran importància en la formació dels esculls coral·lins. La reproducció és sexual i asexual; aquesta darrera té lloc per gemmació, escissió i estrobilació, i la sexual, mitjançant gàmetes ectodèrmics o endodèrmics, de formació difusa o localitzada. Sol haver-hi metagènesi o alternança de generacions, entre una d'asexuada (pòlip) i una altra de sexuada (medusa); en alguns casos el pòlip és sexuat (no hi ha meduses), o bé la medusa origina directament meduses (antomeduses) i no hi ha pòlips. Gairebé tots els cnidaris són marins, i també, llevat d'algunes excepcions, són carnívors i depredadors. Hi ha formes solitàries i formes colonials, planctòniques i bentòniques, o bé meroplanctòniques. Llur distribució arriba a totes les mars i en una gran part de les aigües continentals.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)