crustacis

Classe d'artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d'aigua dolça o salada, i terrestres. Generalment el cos és format per dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen; el nombre de segments que les integren és molt variat. Tant el tòrax com l'abdomen són dotats d'apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions. Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d'uropodis, i a l'últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca. En general els apèndixs són constituïts per tres peces: el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l'endopodi, o peça interna, i l'exopodi, o peça externa. L'epiteli ectodèrmic dels crustacis segrega una cutícula quitinosa que sovint s'impregna de sals càlciques; quan s'esdevé això, la carcassa no és única, sinó que es divideix segons les diferents parts del cos i les divisions s'articulen entre elles. El tub digestiu consta de tres parts: estomodeu, mesodeu i proctodeu; la primera i l'última són d'origen ectodèrmic, i la segona, endodèrmic. La boca s'obre en posició ventral, i a la part anterior de l'aparell digestiu hi ha l'heptopàncrees o glàndula digestiva; l'anus també s'obre en posició ventral. El sistema sanguini és llacunar, amb el cor en posició dorsal; el pigment respiratori típic és l'hemocianina. Alguns crustacis tenen respiració cutània, i un grup, els isòpodes, tenen un sistema respiratori semblant al traqueal (traqueides), però en general el sistema més estès és el branquial. El sistema nerviós consta d'una doble cadena nerviosa ventral, de caràcter ganglionar, i una massa cefàlica formada per un protocervell preoral i un deuterocervell i un tritocervell postorals. Els òrgans dels sentits són constituïts principalment per ulls composts, que poden ésser sèssils o pedunculats, i per ocels, generalment situats en posició dorsal. A més a més, a vegades hi ha òrgans olfactius i tàctils. L'aparell excretor consta principalment de les glàndules antenals, anomenades així perquè s'obren a la base de les antenes; hom també les anomena glàndules verdes. La principal glàndula endocrina és la glàndula de la muda o òrgan Y, responsable de la creixença, de la muda i de la regeneració dels apèndixs locomotors. En general els sexes són separats, i sovint el mascle és més petit que la femella. En alguns casos es dóna l'hermafroditisme. Les glàndules sexuals són generalment dues, però a vegades es fusionen en una de sola. Són típicament ovípars, i és cosa normal que la posta resti fixada en l'adult. Passen per una fase larval, la de naupli, sense segmentar i amb tres parells d'apèndixs. La partenogènesi es dóna en dos ordres: els branquiòpodes i els ostracodes. Els crustacis es divideixen en dos grans grups: els entomostracis i els malacostracis. Els primers poden viure a la mar o també en aigua dolça. És un grup no gens homogeni (branquiòpodes, branquiürs, cirrípedes, copèpodes, ostracodes), amb formes d'un nombre variable de segments, i moltes vegades és difícil de reconèixer les diferents regions en els individus. La larva naupli hi és molt comuna. Els malacostracis o crustacis superiors (eucàrides, fil·locàrides, hoplocàrides, peracàrides, sincàrides) tenen el cos dividit en dues regions, perèon, amb vuit segments, i plèon, amb sis o set; a més a més hi ha el tèlson; tots els segments porten apèndixs. Tenen ulls composts i pedunculats i una closca sobre el tòrax. La larva naupli hi és molt poc freqüent.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)