equinoderms

Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins. Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d'espines o formacions semblants. La major part són lliures, bé que alguns (crinoïdeus) habiten enganxats en el fons de la mar. Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults. El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup. Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d'aspecte diferent (espines, pedicel·laris, esferidis, etc), mòbils o fixes. El sistema nerviós és ganglionar, estratificat generalment en tres capes i amb anells periesofàgics i branques radials ganglionars. Els òrgans sensorials són molt senzills, reduïts a petits ocels i a terminacions cel·lulars nervioses, concentrades en general al voltant de la boca i en els pedicel·laris. El tub digestiu és format per un intestí ciliat i glandular, amb sécs o no, segons el grup, i amb la boca i l'anus oposats (asteroïdeus, holoturioïdeus, equinoïdeus) o bé col·locats a la mateixa cara de l'animal (cronoïdeus), o àdhuc sense anus (ofiuroïdeus). El sistema ambulacral aqüífer és un tub que comunica el medi marí extern amb uns conductes cecs interns de l'animal. Aquest tub s'obre prop de l'anus, a la placa madrepòrica, baixa paral·lelament a l'esòfag i origina un anell que envolta l'esmentat esòfag, del qual surten cinc branques amb nombrosos peus ambulacrals que surten a fora de l'animal. Aquest sistema té com a missió principal d'inflar amb aigua els peus ambulacrals i de permetre el moviment de l'animal. No hi ha un aparell circulatori ben organitzat, sinó solament uns espais blastocèlics, amb un líquid hemàtic que es mou gràcies a l'aparell ambulacral, puix que no hi ha cap òrgan propulsor. El transport d'oxigen i anhídrid carbònic també té lloc gràcies al sistema ambulacral, però algunes classes, com la dels holoturioïdeus, presenten pulmons aqüífers que funcionen com a brànquies, i algunes altres tenen brànquies dèrmiques envoltant la boca. Manquen de sistema excretor ben organitzat, però tenen cèl·lules peritoneals que acumulen catabòlits, i fagòcits que es capturen i transporten, bé al teixit conjuntiu, on s'acumulen, bé a l'exterior. L'aparell ambulacral té també un cert paper excretor perquè elimina de l'organisme els catabòlits solubles. Els sexes són separats, amb gònades ben desenvolupades i senzilles. La fecundació és externa, i el desenvolupament, larval. La primera larva, nedadora i ciliada, és la diplèurula, amb simetria bilateral perfecta, la qual dóna lloc a formes més avançades i típiques de cada grup: doliolària dels crinoïdeus, bipinnària dels asteroïdeus, auriculària dels holoturioïdeus, ofioplúteus dels ofiuroïdeus i equinoplúteus dels equinoïdeus. Passen a l'estat adult per una veritable metamorfosi. Alguns crinoïdeus poden tenir reproducció asexual per escissió; en general, els equinoderms tenen un gran poder de regeneració. L'embrancament dels equinoderms es divideix en dos subembrancaments: els pelmatozous, que inclouen les classes dels cistoïdeus, blastoïdeus, edrioasteroïdeus i crinoïdeus, les tres primeres fòssils i l'última amb representants fòssils i actuals, i els eleuterozous, que inclouen les classes actuals dels holoturioïdeus, els asteroïdeus, els equinoïdeus i els ofiuroïdeus. Els pelmatozous són més antics que els altres, i tota la vida o durant algun temps viuen fixos al substrat per un peduncle. Els eleuterozous són moderns, lliures, mòbils i no pedunculats.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)

Imprimir