equinoderms Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics,
celomats i deuterostomats, tots ells marins. Els adults tenen simetria
radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d'espines o formacions
semblants. La major part són lliures, bé que alguns (crinoïdeus)
habiten enganxats en el fons de la mar. Tenen simetria bilateral en
estat larval, que, després, passa a radial en els adults. El
cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per
sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format
per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb
una disposició definida en cada grup. Aquestes plaques poden
donar lloc a formacions d'aspecte diferent (espines, pedicel·laris,
esferidis, etc), mòbils o fixes. El sistema nerviós és
ganglionar, estratificat generalment en tres capes i amb anells periesofàgics
i branques radials ganglionars. Els òrgans sensorials són
molt senzills, reduïts a petits ocels i a terminacions cel·lulars
nervioses, concentrades en general al voltant de la boca i en els pedicel·laris.
El tub digestiu és format per un intestí ciliat i glandular,
amb sécs o no, segons el grup, i amb la boca i l'anus oposats
(asteroïdeus, holoturioïdeus, equinoïdeus) o bé
col·locats a la mateixa cara de l'animal (cronoïdeus), o
àdhuc sense anus (ofiuroïdeus). El sistema ambulacral aqüífer
és un tub que comunica el medi marí extern amb uns conductes
cecs interns de l'animal. Aquest tub s'obre prop de l'anus, a la placa
madrepòrica, baixa paral·lelament a l'esòfag i
origina un anell que envolta l'esmentat esòfag, del qual surten
cinc branques amb nombrosos peus ambulacrals que surten a fora de l'animal.
Aquest sistema té com a missió principal d'inflar amb
aigua els peus ambulacrals i de permetre el moviment de l'animal. No
hi ha un aparell circulatori ben organitzat, sinó solament uns
espais blastocèlics, amb un líquid hemàtic que
es mou gràcies a l'aparell ambulacral, puix que no hi ha cap
òrgan propulsor. El transport d'oxigen i anhídrid carbònic
també té lloc gràcies al sistema ambulacral, però
algunes classes, com la dels holoturioïdeus, presenten pulmons
aqüífers que funcionen com a brànquies, i algunes
altres tenen brànquies dèrmiques envoltant la boca. Manquen
de sistema excretor ben organitzat, però tenen cèl·lules
peritoneals que acumulen catabòlits, i fagòcits que es
capturen i transporten, bé al teixit conjuntiu, on s'acumulen,
bé a l'exterior. L'aparell ambulacral té també
un cert paper excretor perquè elimina de l'organisme els catabòlits
solubles. Els sexes són separats, amb gònades ben desenvolupades
i senzilles. La fecundació és externa, i el desenvolupament,
larval. La primera larva, nedadora i ciliada, és la diplèurula,
amb simetria bilateral perfecta, la qual dóna lloc a formes més
avançades i típiques de cada grup: doliolària dels
crinoïdeus, bipinnària dels asteroïdeus, auriculària
dels holoturioïdeus, ofioplúteus dels ofiuroïdeus i
equinoplúteus dels equinoïdeus. Passen a l'estat adult per
una veritable metamorfosi. Alguns crinoïdeus poden tenir reproducció
asexual per escissió; en general, els equinoderms tenen un gran
poder de regeneració. L'embrancament dels equinoderms es divideix
en dos subembrancaments: els pelmatozous, que inclouen les classes dels
cistoïdeus, blastoïdeus, edrioasteroïdeus i crinoïdeus,
les tres primeres fòssils i l'última amb representants
fòssils i actuals, i els eleuterozous, que inclouen les classes
actuals dels holoturioïdeus, els asteroïdeus, els equinoïdeus
i els ofiuroïdeus. Els pelmatozous són més antics
que els altres, i tota la vida o durant algun temps viuen fixos al substrat
per un peduncle. Els eleuterozous són moderns, lliures, mòbils
i no pedunculats. (Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana) |