insectes

Classe de l'embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d'ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament. El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi; a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxil·les, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps (uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxil·lars). Hom pot distingir quatre tipus d'aparells bucals: mastegador, propi sobretot d'ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters, xuclador, propi de lepidòpters i mosques domèstiques, picador-xuclador, propi sobretot d'anoplurs, homòpters, heteròpters, sifonàpters, dípters nematòcers i alguns dípters braquícers, i llepador, propi d'alguns himenòpters, com ara les abelles. El tòrax és subdividit en tres segments (protòrax, mesotòrax i metatòrax), a cadascun dels quals s'insereix un parell de potes, amb coxa, trocànter, fèmur, tíbia i tarsos, amb molts d'artells; a més, als dos primers generalment s'insereix un parell d'ales. Hi ha diverses classes d'ales: èlitres, elitroides, membranoses o hemèlitres. En els dípters i estrepsípters, el segon i el primer parell d'ales, respectivament, són substituïts per un parell d'òrgans estabilitzadors o balancins. Alguns insectes, a causa del parasitisme (puces, pugó i polls) o de llur primitivisme (apterigots), o bé pel fet que tenen hàbitats molt especials (embiòpters, formigues, etc), han perdut les ales, bé que en alguns d'aquests hi ha temporalment individus alats. L'abdomen és llarg, flexible, mòbil i format per 12 segments; a la cara ventral s'obren els orificis respiratoris traqueals o estigmes. L'aparell digestiu, revestit interiorment de quitina, es divideix en intestí xuclador o anterior (boca, esòfag i pap), intestí secretor o mitjà (amb un estómac, proveït de cecs gàstrics i mancat de revestiment quitinós) i intestí posterior (amb ampul·la rectal i anus). L'aparell respiratori és integrat per tràquees. L'aparell circulatori és obert i es redueix a un vas dorsal, en el qual circula la sang de darrere cap endavant, i a una sèrie de llacunes sanguínies per on la sang s'esmuny a causa de les contraccions abdominals. L'aparell excretor consta dels tubs de Malpighi, exclusius d'aquest grup, que van a desembocar a l'intestí posterior. Els insectes són unisexuals, amb fecundació interna; la majoria són ovípars, amb desenvolupament directe (ametàbols) o bé indirecte (hemimetàbols i holometàbols). Tanmateix, alguns insectes (mosques) presenten viviparisme o pseudoviviparisme. Els insectes es distribueixen en uns 30 ordres, que contenen gairebé un milió d'espècies, la qual cosa representa les cinc sisenes parts de les espècies animals conegudes. Són cosmopolites, exceptuant les regions molt fredes. Tenen una gran importància biològica i econòmica, com a font de plagues agrícoles i forestals, com a productors de substàncies útils a l'home, com a vectors de malalties, com a principals consumidors de productes primaris, com a depredadors i com a biomassa. Aparegueren en el Devonià, fa tres-cents milions d'anys.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)