miriàpodes

Classe de l'embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic. Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d'afirmar la coherència de la classe com a tal. Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes. El cap duu un parell d'antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxil·les. A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l'òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs. En el cos, d'un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups. L'últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals. El cos presenta un revestiment quitinós, molt tou en alguns grups. Els orificis genitals s'obren a la regió anterior del cos en tots els grups, llevat dels quilòpodes. Els apèndixs dels mascles situats a la vora dels orificis genitals són transformats en òrgans copuladors. Els orificis traqueals, generalment en nombre d'un parell per segment, són situats al ventre. En alguns grups (pauròpodes) no n'hi ha i la respiració és cutània, i en uns altres n'hi ha només un parell (sínfils). L'anatomia interna és molt semblant a la dels insectes, la qual cosa posa en evidència les afinitats dels dos grups. Els miriàpodes són unisexuals, ovípars, amb fecundació interna, desenvolupament indirecte i metamorfosi simple. Tots són terrestres, lucífugs, i es nodreixen de vegetals o bé són carnívors. Inclou quatre subclasses: sínfils, pauròpodes, diplòpodes i quilòpodes, la darrera de les quals és molt diferent de les altres.

(Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana)