porífers Embrancament d'animals metazous pluricel·lulars
diploblàstics, aquàtics i generalment marins, de simetria
radial o bé asimètrics, i sense òrgans diferenciats.
Són anomenats comunament esponges. La cavitat interna és
recoberta per coanòcits i es comunica amb l'exterior mitjançant
una sèrie de porus a través dels quals penetra el corrent
d'aigua, que és expulsat per l'òscul. Posseeixen un esquelet
intern format per espícules calcàries o silíciques,
i fibres d'espongina. Hom hi distingeix tres tipus fonamentals d'organització,
anomenats àscon, sícon i lèucon. La superfície
externa és constituïda per pinacòcits, i la mesoglea
inclou amebòcits, escleroblasts i arqueòcits. L'òscul
és voltat, generalment, per cèl·lules fusiformes
i contràctils (miòcits) que en regulen l'obertura. No
posseeixen sistema nerviós ni cèl·lules nervioses
diferenciades, bé que reaccionen als estímuls amb moviments
i que existeix irritabilitat. Presenten reproducció sexual, amb
fecundació indirecta, i asexual per gemmació i per mitjà
de gèmmules, les quals són al mateix temps formes de resistència.
Comprèn les classes de les esponges calcàries, les hexactinèl·lides
i les demosponges. Són animals bentònics i colonials,
que habiten a totes les mars i una gran part de les aigües continentals,
en tota mena de fons i des del trenc d'aigua fins a grans profunditats.
Algunes espècies són colonitzades per algues, hidroïdeus,
anèl·lids, crustacis, mol·luscs, etc. (Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana) |