Montilla presidirà el nou Govern i Carod en serà el vicepresident

  • Els dirigents del PSC, ERC i ICV-EUiA presentaran avui o demà l'acord.


Montilla, Carod, Saura i Benach, d'esquerra a dreta.

LUIS MAURI

L'esquerra seguirà governant Catalunya. El socialista José Montilla serà el pròxim president de la Generalitat i líder exclusiu del Govern català. El càrrec de conseller primer quedarà vacant per evitar qualsevol forma o imatge de bicefàlia a l'Executiu. El republicà Josep-Lluís Carod-Rovira, que aspirava a recuperar aquest lloc, serà nomenat vicepresident del Govern català.
Montilla serà el primer president nascut fora de Catalunya, en el depauperat camp andalús de mitjans del segle passat. El primer president català sortit de la gran onada d'obrers i pagesos de tot Espanya que van emigrar a Catalunya entre els anys cinquanta i setanta a la recerca d'una vida millor.
Els màxims dirigents del PSC, d'ERC i d'ICV-EUiA van segellar ahir a la tarda un acord definitiu per reconstituir la seva coalició governamental, trencada el mes de maig passat a causa del rebuig d'Esquerra Republicana a l'Estatut.
Montilla, Carod i el líder d'Iniciativa, Joan Saura, presentaran avui mateix o com a molt tard demà la declaració programàtica que ha de guiar l'actuació del nou Executiu, molt centrada en les polítiques socials. Alhora presentaran probablement l'estructura i la llista de membres del Govern de la Generalitat, els detalls del qual ahir a la nit encara eren objecte de negociació.

Menys conselleries
El nou Govern català comptarà amb menys conselleries que l'anterior tripartit, que en tenia 16. Ara es podria quedar en un total de 14, segons diverses fonts coneixedores de les converses.
Encara que Carod va insistir fins a l'últim moment a recuperar el càrrec de conseller primer, del qual va ser destituït arran la seva entrevista amb ETA a Perpinyà, Montilla va ser inflexible en aquest punt: l'únic cap del Govern serà el president, així que la Conselleria Primera quedarà vacant. D'una altra manera, les atribucions de direcció o coordinació de l'Executiu que té el conseller primer, podrien haver donat peu a situacions de bicefàlia.
Els socialistes havien considerat la possibilitat de diluir el paper de Carod creant dues o tres vicepresidències, de manera que el dirigent d'Esquerra no fos l'únic amb aquest rang. Una podria haver estat per a l'ecosocialista Saura i una altra per al conseller d'Economia, el socialista Antoni Castells. La titular d'Interior, Montserrat Tura, socialista, també aspirava a aquesta categoria.

La condició de Carod
Però Carod va posar com a condició irrenunciable ser l'únic vicepresident si havia de renunciar a la Conselleria Primera. Tindrà a les seves mans la direció d'algun departament, com el vicepresident de la Xunta gallega és titular d'Igualtat i Benestar, però no coordinarà els altres membres del Govern. Contra el seu propòsit, tampoc assumirà el càrrec de portaveu del Govern de la Generalitat.
La creació d'una única vicepresidència va disgustar Saura, que considera que el creixement electoral d'Iniciativa i l'augment del seu pes proporcional en la coalició governamental s'haurien de veure reflectits en una vicepresidència. Ahir a la nit, representants d'Iniciativa i del PSC encara discutien sobre aquest punt.

El paper de Puigcercós
Joan Puigcercós, l'home fort de què disposa la direcció d'ERC, serà segurament el nou titular de Governació. Els republicans també tindrien Cultura (titularitat que van reivindicar en la campanya i que inclouria competències relatives a comunicació) i Comerç i Turisme.
L'esquerra seguirà governant Catalunya, en efecte, però amb unes altres regles del joc. A l'encarar aquesta segona oportunitat, els líders de les tres forces polítiques asseguren estar vacunats contra els errors que van engegar a rodar l'Executiu de Pasqual Maragall, el primer Govern català progressista des del final de la guerra civil.
Per això han acordat unes noves bases de funcionament del Govern i de l'aliança que el sustentarà: Montilla serà el líder exclusiu del Govern, els consellers seran coresponsables de totes les decisions de l'Executiu, els socis acordaran per endavant la gestió de les seves discrepàncies i impediran més estridències, i els partits no destorbaran la tasca de l'Executiu.
Aquest últim punt serà més fàcil de complir que en l'etapa anterior. Abans, tan sols ICV tenia el seu home fort, Saura, dins de l'Executiu. Ara hi seran els tres caps orgànics: Montilla, Saura i Puigcercós.
Els aliats volen esborrar ràpidament els mals records. Per això també han decidit rebatejar la desgastada marca del tripartit amb l'apel.latiu d'entesa, forma breu d'Entesa Nacional pel Progrés. S'haurà de veure si el nom es consolida.
Les negociacions per segellar l'acord es van fer a contra rellotge. A penes va costar 80 hores tancar el tracte. Calia afanyar-se. Cada dia que passava, les pressions del Govern socialista i de la patronal per mirar d'impedir una nova aliança entre el PSC i ERC eren més forts. "Brutals", en expressió d'un alt dirigent socialista català.
El nacionalista Artur Mas, que en la campanya electoral va pronosticar "una ferida social" si CiU guanyava però es quedava fora del Govern, va deixar per avui la seva reacció al pacte de l'esquerra que l'enviarà per segona ocasió a l'oposició. La primera vegada, el 2003, van afirmar ser víctimes d'un "robatori" polític.

Dilluns 6 de novembre de 2006