Els presidents de la Generalitat

Maragall, el reformador

  • Pasqual Maragall passarà a la història com el president de la Generalitat que va reformar l'Estatut d'Autonomia. Va governar Barcelona durant 14 anys i, después d’un parèntesi d'un any, li va costar dos intents convertir-se en president de Catalunya. La seva herència serà l'Estatut aprovat pels catalans en referèndum el 18 de juny passat.

EL PERIÓDICO
BARCELONA

President de la Generalitat i president del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), Pasqual Maragall va ser alcalde de Barcelona durant catorze anys (1982-1997). Nét del poeta Joan Maragall i fill del senador Jordi Maragall, va néixer a Barcelona el 13 de gener del 1941. Es va llicenciar en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (entre el 1957 i el 1964).

Maragall s'inicia en la política a la universitat. Milita al Front Obrer de Catalunya. El 1975 participa en la fundació de Convergència Socialista de Catalunya, que posteriorment s'integra al PSC-PSOE.

A les eleccions municipals del 1979 és elegit regidor de Barcelona. Nomenat tinent d'alcalde fins al desembre del 1982, después de la dimissió de Narcís Serra al davant de l'Ajuntament per fer-se càrrec del Ministeri de Defensa, Maragall resulta elegit alcalde de Barcelona el 2 de desembre del 1982. El 1983, 1987, 1991 i 1995 revalida el seu mandat. Els seus 14 anys al davant de l'ajuntament estan marcats per l'elecció de Barcelona el 1986 com a seu dels Jocs Olímpics del 1992.

Canvi de terç

El 26 de setembre del 1997 abandona voluntàriament l'alcaldia de Barcelona. El juny del 1998 torna a la política activa i el 17 d'octubre del 1999, encapçala la llista del PSC-Ciutadans pel Canvi. Obté l'escó de diputat al Parlament, però no aconsegueix batre Jordi Pujol. En el desè congrés del partit, el juny del 2000, és nomenat president del partit i reelegit en l'onzè congrés, el juliol del 2004.

A les eleccions autonòmiques del 16 de novembre del 2003, torna a encapçalar la llista del PSC, que obté 42 escons enfront dels 46 de CiU, amb Artur Mas com a candidat, i aconsegueix ser nomenat president el 20 de desembre amb el suport d'ERC i ICV-EUiA, partits amb els quals forma govern.

La iniciativa més destacada del seu Executiu ha estat la reforma de l'Estatut, aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005. Después de diversos mesos de negociacions, el març del 2006 rep el vistiplau del Congrés i l'11 de maig del 2006, l’endemà de l'aprovació de la reforma per part del Senat, Maragall destitueix els sis consellers d'ERC del seu Govern i decideix convocar eleccions autonòmiques anticipades, davant la posició d'Esquerra de votar no en el referèndum del 18 de juny del 2006.

Tres dies després, Maragall va anunciar que no seria candidat a la presidència de la Generalitat. Des d'aleshores ha defensat amb orgull la feina desenvolupada pel seu Govern i ha expressat el suport incondicional al seu successor com a candidat del PSC a la presidència, José Montilla.

Divendres 24 de novembre de 2006