Els presidents de la República

  • Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Irla van governar la Generalitat moderna

Francesc Macià proclama la República catalana, el 14 d'abril de 1931. ARXIU.
el periódico
BARCELONA

FRANCESC MACIÀ (1931-1933)

Primer president i restaurador de la Generalitat moderna. Nascut el 1859 a Vilanova i la Geltrú. Es va integrar en el moviment Solidaritat Catalana i el 1907 va ser elegit diputat nacional, de manera que va haver de renunciar a la seva carrera militar. El 1922 va crear el partit Estat Català, destinat a agrupar el catalanisme radical i d’esquerres.

Exiliat durant el període en què va dirigir el Govern el general Primo de Rivera, el 1926 va intentar entrar a Catalunya al capdavant d’un escamot per promoure un aixecament general, però va ser detingut per la gendarmeria francesa.

Va tornar a Catalunya el 1931 i va integrar el seu partit a Esquerra Republicana, formació de la qual va ser dirigent. Després d’una gran victòria electoral en les eleccions municipals, va proclamar la República Catalana des del Palau de la Generalitat de Barcelona el 14 d’abril de 1931.

Tres dies més tard, i com a conseqüència d'una negociació amb representants del Govern de Madrid, s'acordà que la nova institució d'autogovern rebria el nom de Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, governant d'una enorme popularitat, morí exercint el càrrec de president de la Generalitat el dia de Nadal de 1933.

Lluís Companys, a la presó Model de Barcelona, a l'octubre de 1934. FOTO: EFE.

LLUIS COMPANYS (1933-1940)

Nascut el 1882 al Tarròs (Urgell). Advocat sindicalista, el 1921 va ser elegit diputat, i alhora va crear la Unió de Rabassaires per portar el sindicalisme al medi rural. Dirigent i fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, participa en la victòria electoral del seu partit l’any 1931 juntament amb Francesc Macià.

Va actuar com a portaveu del seu partit a les Corts, fins que, aprovat l’Estatut d’Autonomia, va ser elegit primer president del Parlament de Catalunya l’any 1932. Durant l’estiu del 1933 va exercir breument com a ministre de Marina en el Govern d’Azaña i, al morir Francesc Macià el 1933, va ser elegit president de la Generalitat.

El 1934, va aprofitar la revolució llançada per les esquerres contra el Govern de Gil Robles per proclamar l’Estat Català integrat en la República Federal Espanyola. L’exèrcit va anul•lar l’intent i Companys va ser detingut i empresonat amb altres dirigents polítics catalans.

L’amnistia li va arribar després del triomf del Front Popular en les eleccions del 1936, en què va obtenir acta de diputat.

Hagué de governar en una època de grans commocions socials i polítiques, sobretot en el període de la guerra civil espanyola de 1936-1939. Refugiat a França, després de la victòria del general Franco, fou detingut a la Baule per la policia militar alemanya, lliurat al Govern de Madrid i condemnat a mort per un tribunal militar. Morí afusellat al Castell de Montjuïc de Barcelona el dia 15 d'octubre de 1940.

Un retrat de Josep Irla, a l'exili. ARXIU.

JOSEP IRLA (1940-1954)

Va néixer a Sant Feliu de Guíxols, el 1876. Com els seus predecessors, al 1932 fou diputat a Corts i al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou el darrer President del Parlament abans de la seva abolició pel general Franco.

Mort executat el President Companys el 1940 i trobant-se Irla a l'exili, assumí la Presidència de la Generalitat d'acord amb les previsions de la legislació catalana. Formà un govern de personalitats a l'exili, nomenà conseller primer del Govern Josep Tarradellas i dimití el maig de 1954.

Va morir el 1958 a l'exili a França.

Divendres 24 de novembre de 2006