ENTREVISTA AMB MIQUEL MARTÍ
I POL
Enllà del fum de la ciutat, de l'autopista i del barrig-barreig
de contaminació i boira, enllà del capvespre del Vallès,
la plana de Vic s'obre lluminosa. Osona. A la muralla, el bes del sol
ponent. Enllà, amb el cotxe, Roda de Ter. Vespreja i els núvols
s'abillen amb els colors vermellosos de la posta. El poeta, immòbil
s'acomiada de Jaume Medina. Entrem. Rere la malaltia, el seu posat expectant.
Pengim-pejam els llavis, en badar-se, deixen veure una filera de dents
enormes. El front és rectilini i els cabells creixen abundosament
als parietals i a l'occípit. La calba, somorta. Parlar, dificultosament,
amb un fil de veu que li surt de la gorja i, de bell antuvi, es fa un
xic difícil seguir el que diu: qualsevol remor -un xiuxiueig, un
bellugueig de fulls de paper- té més volada sonora que la
seva costosa articulació.(...). Damunt de la taula, un munt de
llibres, els lloms nous, de catalans joves i no tant d'estrangers: Brossa,
Font, Apollinaire. Ara tradueix Peter Handke. A les parets, litografies
de Miró i Tapies, reproduccions dedicades, no pas originals. La
llibreria, a frec de la maquina d'escriure, aplega junts, almenys, tres
o quatre diccionaris catalans, i la remata el Catalan Power de l'Alfaro,
una miniatura. Porta un jersei de coll alt, pantalons de vellut i seu
a la cadira propera a la taula, il.luminada pàl.lidament per un
llum de peu.
Vós sou autodidacte...
Sí. Ho devia portar a dins gran afecció a llegir. Sóc
un home forca introvertit.No m'agrada el xivarri ni sortir.M'agrada parlar
amb amics o bé estar sol en un lloc tancat com aquest despatx...Per
dominar el francés? Doncs, amb un mètode molt senzill. Agafava
el llibre en francès i llegia una pàgina. Òbviament,
només entenia unes paraules. Tornava a llegir per segona vegada
i mirava el diccionari mot per mot. Després hi tornava per tercera
vegada, intentant de copsar-ne el sentit. Si em pagaven bé les
traduccions? Doncs, com de costum en aquests casos. Ajudes? Poques. De
fet jo mai no m'he mogut de Roda. Ara, aquests darrers anys la meva obra
ha agafat més volada. A mi, m'ha passat al revés del que
sol ésser normal. En comptes de donar a coneixer un poeta jove
a mi m'han donat a coneixer. Sobretot d'ençà del 73. Van
venir a veure'm en Desclot , en Medina i en Pinyol, i una colla més,
després de la publicació de Vint-i-set poemes. Ells m'editaren
La pell del violí.Després s'han anat interessant per tota
la meva obra, i ara em vénen a veure sovint i som molt amics.
Parleu-nos de la fàbrica real que us toca viure...
Que voleu que us en digui, bé o mal? No, no és l'única
a Roda. Un temps la porta el senyor Pau Riera, el President d'Ommium Cultural...
En podríem parlar a dos nivells. Per una banda, personalment, no
em puc queixar: em guanyava la vida amb la feina i fins i tot durant un
temps em sembla que allo era per a mi, fins que vaig adonar-me que no.(...).
Per altra banda; hi ha la convivència amb la gent de la fabrica:
sé que és cert, que això em dóna un sentit,
diguem-ne social o si voleu socialista, que m'ajuda a perfilar el meu
pobre però de "dretes", sí, ah.. Però aquells
esquemes de vida tan segurs començaren un dia a trontollar. Les
lectures en les meves malalties hi ajudaren...
Pensem ara en el misticisme religiós del seu primer llibre de
poemes: «Avarament, senyor, vivim les hores/ que Vós creeu
només amb la mirada/ i el temps ens fuig d'entre les mans (..).
I així creixem, cada matí, una mica. I així de nits.
Vós en xucleu, i encara/ verticalment, sentim la Vostra nosa/ en
l'oci , en el treball, en la paraula./Ens heu creat inútils sense
el vincle/ que ens lliga a Vós demunt el temps i els astres.»
En la vostra poesia es nota un canvi de rosca, un pas d'una certa religiositat
a una certa solidaritat humana.No sou creient, ara?
Tinc un gran respecte pels qui creuen, però jo sóc agnostic.
D'una manera racional jo no puc creure...
Teniu la Bíblia aquí, però...
Això no vol dir res. És un llibre molt interessant. També
tinc les obres completes de Marx...
Que és per vós la mort?
L'acabament de la vida. No ara no em fa cap por... Evidentment, no me
la plantejo com un pas cap un més enllà. (...) El moment
polític actual?.Jo crec que tots hem de ser optimistes. Que és
per mi, l'erotisme? Una cosa molt important sense la qual la relació
home-dona no seria possible. Si ho diferencio del sexe? No massa.
I l'amor?
En un poema dic que és l'anunci d'una pasta de dents...
Es tracta de Moral nova i el recordem plegats: «Alliçonats
per múltiples / anys d'experiència / proclamen / que els
qui manen són sempr / els poderosos / i els qui creuen, / els altres:/
Que el món progressa de gairell / Que la bondat és una escombra
vella / que proclama misèria / Que l'amo / ah,l'amor no és
res més que l'anunci / d'una pasta dentrífica.»
* * *
Fragment de l'entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa: "Miquel
Martí i Pol: mormol serè i sonor", El Correo Catalán,
28 de gener 1978.
|