VALLIRANA

PROU CUES N-340!!! VARIANT JA!!!

Vallirana és un municipi situat al massís del Garraf, pertanyent a la comarca del Baix Llobregat. És fronterer amb cinc municipis: Corbera de Llobregat, Cervelló i Torrelles de Llobregat, pertanyents al Baix Llobregat i Olesa de Bonesvalls i l'Ordal que pertanyen a l'Alt Penedès.

Està situada al vessant nord del massís, amb una vegetació força abundant de pi blanc, alzina i roure. És una vegatació boscosa i de matolls en regressió, donat el creixement urbanístic del municipi.

El municipi té 29 km2 d'extensió. Litològicament està formada, en la seva majoria, per roques calcàries i gresos del mesozoic. Això determina i condiciona el seu paisatge natural en diversos aspectes: vegetació, sòl i poblament. Les seves muntanyes són baixes (352 m Puig Vicens, 512 m Port de l'Ordal), però el relleu és accidentat. Nombrosos cingles, fruit de falles geològiques, es despleguen pel seu territori. Hi ha comptabilitzats 82 avencs, alguns de profunditats importants.

Les seves aigües desguassen majoritàriament al riu Llobregat a través de la Riera de Vallirana. Vallirana està formada per tres valls, i per tant de tres conques hidrogràfiques. La Vall principal és la de Vallirana, amb dues de més petites, la Vall d'Arús i del Lledoner. Aquesta última aboca a la Riera de Sitges per Olesa.

Hi ha constància històrica del poble des de l'any 994 dc., però les troballes arqueològiques determinen que en neolític hi hagué els primers pobladors. També hi ha constànica d'una vil·la romana.

Vallirana no ha estat un poble en si fins el segle XIX. Des del segle XIII hi ha constància històrica de fogatges i poblaments. La localitat era un nombre creixent de masies que s'escampaven pel seu territori. Aquest minicipi, com a tal, havia anat depenent d'altres: Cervelló i Olesa de Bonesvalls.

A finals del segle XVIII es construeix la carretera que va de Barcelona a Tarragona passant pel Port de l'Ordal. El camí de carro per on passen carretes, diligències, bestiar i homes, donà al lloc un trànsit humà que no havia existit mai. Això va fer que es construís un hostal al lloc on és el centre antic del poble. Durant el segle XIX es van edificant cases a banda i banda del camí, així com l'església parroquial de Sant Mateu. Aquest fou el nucli inicial de creixement del municipi.

Un municipi eminentment agrícola que es mantingué com a tal fins a principis de segle XX. A partir dels anys 40 d'aquest segle es comencen a abandonar els conreus. El poble ja té 2.114 habitants en aquell moment.

A partir de llavors es produeix un creixement important. És des del 1960 fins enguany que el poble no ha parat de créixer de forma accelerada. Es començà a crear urbanitzacions, fins a vint a l'actualitat, que han anat acollint nous habitants.

Avui en dia és un municipi eminentment residencial, de població procedent d'altres llocs de Catalunya i majoritàriament de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquests moments ja disposa de més de 10.601 habitants.