El 1964 es van complir 25 anys de la fi de la guerra que havia iniciat el general. I encara ho va celebrar, com si la pau ens l’hagués dut ell. Van empaperar els carrers amb uns pasquins que deien 25 AÑOS DE PAZ, i uns altres 25 ANYS DE PAU. ¡Quin cinisme! Ara el règim feia servir el català, llengua que al mateix temps prohibia.
Com que el text era escrit en lletra de pal, un nois de Vilaplana, més grans que jo, a la nit es van dedicar a retallar l’últim pal de la U, i en va resultar això: 25 ANYS DE PAL.
