Diccionari Enciclopèdic

DICCIONARI ENCICLOPÈDIC, EPISTEMOLÒGIC I SISTEMÀTIC DE LA LLENGUA CATALANA

abadia Monestir on els monjos es dediquen a la badoqueria.
abarrocament Ornamentació excessiva d'una obra d'art amb rocs.
abdicar Fet de renunciar un poble mariner a l'opció de tenir dics de protecció.
abnegat Dit d'aquell que té tan poca aptitud per les llengües que es nega després d'haver après les dues primeres lletres de l'alfabet.
abominable Acció menyspreable feta per un miner.
abonar-se Adherir-se, de bones maneres, a un servei perllongat en el temps.
abreviació Lectura d'un fragment curt de breviari.
abrillantar Donar brillantor a les llantes d'un vehicle.
abrusador Dit d'aquell que va tan calent que pot arribar a cremar la brusa.
absenta Licor que serveix de consol quan ens enyorem d'algú.
absort Adjectiu aplicable a aquell qui no té sort perquè sempre està distret.
abstenció Fet de no anar a votar a causa de tenir la pressió arterial alta.
abstinència Manca de relacions amb els tinents.
abusiu Ús exagerat d'autobusos en una ciutat.
acaballes Final dels balls que, a l'edat mitjana, es feien dalt de cavall.
acaparar Adquirir i emmagatzemar una gran quantitat de capes.
acarnissament Invasió massiva d'una carnisseria.
accelerar Augmentar la velocitat d'ascensió al cel.
accident Cop fortuït rebut en una dent.
àcid Gust preferit en el menjar del Cid.
aclaparament Parament d'una parada o botiga fet a clapes.
aclimatar Acostumar un foraster als nostres costums abans de matar-lo.
acollonir Intimidar una persona que cull alguna cosa.
acompanyar Fer companyia a un fuster que va a col·locar un pany.
acordar Arribar a una entesa amb algú després de lligar-lo amb una corda.
acre Mesura anglosaxona de superfície equivalent a 4.047 metres quadrats aplicable aamatèries d'un gust agre.
acumular Aplegar una gran quantitat de mules.
acusatiu Dit del qui sempre dóna la culpa de tot als oncles.
adherència Qualitat del qui, per poder heretar, està sempre en estreta relació amb les persones riques.
administrar Concedir als amics petits càrrecs polítics i burocràtics.
agregat Relatiu a aquell qui ha adquirit costums grecs.
alçària ària d’òpera interpretada des d’un lloc elevat.
Alfaro, Andreu (València, 1929) Escultor l'obra del qual es caracteritza per la seva lluminositat.
almirall Oficial general de la marina que es passa el dia emmirallant-se.
ambaixada Pendent per on cauen rodolant els diplomàtics poc hàbils.
amigdalitis Inflamació de les glàndules dels amics causada per un excés de liti.
amnistia Perdó concedit per la germana del pare o de la mare.
amortallar Destruir l'amor entre dues persones.
andròleg Metge especialitzat en les malalties dels Andreus.
Anglès Municipi de la Selva els habitants del qual ja neixen sabent una llengua estrangera.
anglicà Gos que sempre es pixa en els angles o racons dels edificis.
anòmal Dit d’aquell individu que té l’anus mal situat.
antracita Acció de quedar per veure’s dues o més persones en un lloc fosc i cavernós.
apallissar Deixar un home extenuat a base de fer-li moltes palles.
apatia Condició del qui no pateix mai cap malaltia.
apetit Desig de menjar en quantitats petites.
api Agent de la propietat immobiliària olorós, de flors blanquinoses i d'arrel gruixuda.
apicultor Pagès que conrea apis.
apicultura Cultura de l'api i altres objectes de forma fàl·lica.
apòstata Individu que renega de la seva fe a l’hora de la posta del sol.
arameu Mot utilitzat pels lladres per demostrar que una cosa ha passat a la seva propietat.
arrupit Al poble de Rupit, encongit.
articular Ajuntar el cul amb alguna part del cos d'altri deixant un joc determinat.
asteca Menjar cuit a l'ast.
atàvic Dit del membre d'una família arrelada a la capital d'Osona des de fa moltesageneracions.
atenuar Lligar algú no gaire fort.
atmosfera Animal fabulós de la mitologia grega que vivia dalt dels núvols.
atonyinar Apallisar algú amb una tonyina seca.
atribolar Marejar algú tocant-li les boles.
aviar Deixar anar els avis perquè surtin a pasturar.
avícola Cola especial que serveix per reparar els ossos dels avis.
avicultor Pagès que es dedica al conreu dels avis.
avidesa Desig immoderat de guardar alguna cosa.
aviram Ram que els avis donen a cada nét o néta el dia del seu casament.

bacanal Orgia tumultuosa realitzada, per raons d'higiene, prop de la canal de desguàs.
bàcul Crossa o gaiata que duen els bisbes, abats i algunes abadesses en certes cerimònies religioses per tustar el cul dels capellans i monges desobedients.
Badalona Ciutat propera a Barcelona on van a parar sovint els conductors badocs.
Ballarín, Josep Maria (Barcelona, 1920) Eclesiàstic i escriptor la literatura del qual convida a la dansa.
bandarra Banda de música mediocre que actua en un club nocturn.
baralla de cartes Contesa entre els quatre colls d'un joc de cartes.
barbitúric Medicament hipnòtic i sedatiu pensat expressament per als homes barbuts.
barcelonins Nom afectuós (usat sempre en plural) que els baleàrics donen als infants de Barcelona. Aquest joc de paraules tan enginyós ha donat també gironins, tarragonins, badalonins, etc.
baremar Aplicar un barem per pagar els qui trepitgen el raïm.
baròmetre Instrument per mesurar l'alçada dels barons.
Barrabàs Delinqüent que, com que era un barrut, va permetre que l'alliberessin a ell en comptes de Jesucrist.
Barraquer, Josep-Antoni (Barcelona, 1852-1924) Oftalmòleg especialitzat en la vista dels pobres.
Barri Gòtic Barri de Barcelona on és costum que els clients dels bars s'enduguin el got al carrer.
Barruera Municipi de l'Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca, els habitants del qual són maldestres i matussers.
basca Dona del País Basc que té la característica de marejar-se sovint.
bàscula Balança fabricada a Euskadi.
be Xai que ho fa tot a la perfecció.
becada Ocell de la família dels escolopàcids (Gallinago gallinago) que rep un ajut per als seus estudis.
besavi Petó fet a l’avi.
bici Afecció desmesurada a anar amb bicicleta.
bicoca Mètode d'oferta inventat pels pastissers que consisteix a vendre dues coques pel preu d'una.
bielorús Relatiu o pertanyent a les bieles dels vehicles russos.
biela Ela geminada.
bisbe Sacerdot que ha aconseguit arribar a la docilitat i mansuetud de dos xais.
bismut Element metàl·lic que no fa gens de soroll en ser percudit.
bistec Xeflis on es menja doble quantitat que en els habituals.
bitllet Val per comprar la llet.
blancor Qualitat de netedat de cor.
blancúria Munió de capellans vestits amb els ornaments litúrgics de color blanc.
blasfemar Dir blasfèmies mentre hom fema els camps.
bombó Bomba petita feta a base de xocolata.
bordegàs Gas d’origen desconegut que no serveix per res.
braman Membre de la casta sacerdotal entre els hindús que es passa el dia cridant.
bromera Escuma que surt de la boca dels qui expliquen acudits.
bromur Paret falsa.
Buda Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l'extrem oriental del delta de l'Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), que donà nom al títol buda, perquè Siddhārta Gautama, fundador del budisme, hi passava moltes temporades.
buscallada Garrotada silenciosa rebuda a l’autobús.

cabell Gos bonic.
Cabòries, les Poble del municipi d'Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) els habitants del qual tenen moltes preocupacions.
caduc Mot que empraven antigament els pagesos quan tornaven de mercat per fer saber als bandolers que duien un gos al carro.
calendari Sistema de divisió del temps dels qui van calents.
Callao, El Ciutat del Perú caracteritzada pel fet de tenir uns habitants molt poc sorollosos.
camamilla Planta herbàcia olorosa (Matricaria recutita o M. camomilla) les arrels de la qual fan 1.852 metres de llargada.
campana Detenció anormal en el funcionament d’un vehicle quan ens trobem en plena sortida al camp.
candeler Relatiu a l’obra de l' escriptor Francesc Candel (Casas Altas, Racó d’Ademús, 1925 - Barcelona, 2007).
candidat Persona càndida que es presenta a unes eleccions.
cantimplora Garrafa petita que goteja o plora.
capellà Sacerdot que encara du el barret tradicional.
cardar Donar plaer sexual a un preu excessiu.
carnet Document, que s’obté a un preu força elevat, que certifica que hom manté una bona higiene.
casella Casa on mana la dona.
cascavells Persona que es dedica a copejar la gent gran.
castrense Pertanyent als militars castrats.
catifa Excrements de gos.
censat Dit de l'home prudent, amb bon sentit, que ja està registrat en el cens.
centaure Monstre fabulós, amb el cap i el pit d’home i la resta del cos de cavall, que té una força equivalent a la de cent toros.
ceptres Cep de tres branques de les vinyes d’un rei.
cinèfil Individu al qual li agrada filar tot veient una pel·lícula.
civil Relatiu a la vilesa dels ciutadans.
clepsidra Aparell per mesurar el temps que funciona amb suc de poma fermentat.
clofolla Embolcall llenyós, que serveix, a tall de manta, per abrigar-se quan es fa el coit a l’hivern.
clonació Obtenció de nacions idèntiques originades del mateix i únic progenitor per reproducció asexual.
cocodril Nom donat a un grup de rèptils de l'ordre dels crocodilians inclòs dins dels gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma, que s’alimenta de cocos i du un vestit de dril.
combregar lluitar contra l’ús abusiu de la preposició com.
Comesposades antic terme agregat al municipi de Montmajor (Berguedà) els habitants del qual escriuen posant les comes i els punts en els llocs escaients.
computar Comptar les treballadores d’un prostíbul.
comicis Elecció dels còmics que ens han de governar durant quatre anys.
comunió En un text, gran quantitat de com (tant l’adverbi com la preposició).
comunisme Doctrina política que defensa l'ús de la comuna, en contra del vaterisme, que propugna l'ús del vàter.
condecorar Adornar un espai amb cons de cartolina.
Condomina, la Caseria del municipi d'Alacant caracteritzada pel gran ús que els seusahabitants fan dels preservatius.
condonar Perdonar el pecat comès per haver utilitzat preservatius.
congregar Reunir en assemblea un banc de congres.
conspirar Acordar en secret de pirar d'un lloc.
continuar Prosseguir sense interrupció l'operació de fer nusos a una corda.
contrabaix Individu alt que sent una gran aversió contra les persones baixes.
contramestre Alumne.
contrastar Comparar els trastos propis amb els del veí.
contrincant Company de beguda.
convenciment Acció de convèncer el qui té el cap com el ciment.
convers Escriptor que ha abandonat la prosa per conrear la poesia.
conyac Beguda alcohòlica que, com el seu nom indica, és molt adequada per a festes i xerinoles.
corder Xai que fa cordes.
cortès Dit d’aquell animal que, malgrat viure en una cort, té molta urbanitat i educació.
cosí Fill d'un oncle o d'una tia que es passa tot el dia amb agulla i fil.
cosidor Cosí que en comptes de ser de carn i ossos és de metall preciós.
cosmètic Producte preparat d'aplicació externa per embellir les metes.
cristall Tros de pa sense llevat que simbolitza el cos de Crist en la celebració de l'eucaristia.
culinari Relatiu a les natges dels alemanys.
culminar Foradar el cul d'algú.
culturisme Esport practicat a la costa catalana, sobretot a l'estiu, que consisteix a tocar el cul a les estrangeres.
curatiu Que produeix la guarició de l'oncle.
curset Curs d'una setmana de durada.
cuscús Pasta de farina cosida típica del nord d'Àfrica.

daurar Cobrir un dau amb una capa d'or.
Decadència Corrent musical del segle XV que es basava en la repetició d'una cadència de deu notes.
defunció Representació teatral escenificada per morts.
Delfí Nom amb el qual es bateja el fill mascle d’una família nombrosa tot desitjant que sigui el darrer. (v. Serafí)
descans Repòs dels gossos.
desembruixar Guarir algú que va ser embruixat durant el mes de desembre.
desmenjar-se Defecar.
desnonar Interrompre el son d'un infant.
desnuar Vestir.
dèspota Persona autoritària que clava les potes al pit dels seus subordinats.
destacar Treure les taques.
destinar Portar el vi a la tina.
detectivesc Herbolari que investiga les propietats del vesc.
detonar Fer esclatar mil quilograms d'explosius.
deure Haver de pagar una quantitat de deu euros, dòlars, lliures, etc.
diabetis Malaltia del metabolisme, amb símptomes únicament diürns, que pateixen alguns seguidors del Real Betis Balompié.
diarrea Evacuació de femta líquida ocorreguda en hores diürnes.
dictamen Sinònim de l'expressió així sia quan és dictada.
dictaminar Emplenar un terreny de dictats enterrats.
didàctic Tic que tenen els homes que es diuen Dídac.
dietètic Part de la medicina que concerneix a l'alletament de l'individu.
difamar Fer saber que algú passa gana amb la intenció de perjudicar-lo.
diferir Allunyar la realització d'una ferida.
digitar Anotar les vegades que un malalt ha vomitat.
dinamiter Persona iconoclasta que intenta destruir els mites.
dinar Unitat monetària d'Algèria, Bahrain, Bòsnia i Hercegovina, l'Iraq, Jordània, Kuwait, Líbia, Macedònia, Sèrbia, el Sudan i Tunísia que serveix, bàsicament, per comprar els ingredients de l’àpat del migdia.
diploma Acta, escrita amb dues plomes, que expedeix una universitat conferint un títol.
diputada Putada doble.
disbarat Cosa dita o feta fora de propòsit però a bon preu.
discoteca Local on es mengen discos.
discrepà Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb discrepar No estar d’acord en el tipus de pa que cal comprar.
disfressa Vestit amb el qual hom canvia d'aspecte sense fer gens de soroll.
disgregar Fer que un grec renunciï a la seva condició.
dispensa Autorització amb la qual hom queda eximit de l'obligació de pensar.
dispersar Separar perses en diverses direccions.
dispesa Casa on es dóna allotjament a les persones i a més se'ls controla el pes.
disponible En un parc zoològic, poni que es troba lliure per ser muntat per la mainada.
disputa Baralla entre dues treballadores del sexe.
disseminar Escampar el semen en un espai extens.
disseny Esbós fet amb seny.
dissident Dent que se separa de les altres.
dissimular Amagar la possessió de mules.
distret Tret que executa un soldat amb poca atenció.
diu Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb dir, emprada sobretot com a anticonceptiu femení.
diumenge Dia de la setmana destinat bàsicament a menjar.
diürna Urna per votar entre la sortida i la posta del sol.
diví Pertanyent a Bacus, déu del vi.
divisió Visió doble d'un embriac.
doctorar Donar el grau de doctor a qui ha llegit la Torà.
dog Gos de raça anglesa que vigila els arxius del Diari Oficial de la Generalitat.
dolent Persona que fa el mal però sense gens de pressa.
dolorós Que causa dolor i al mateix temps fa olor.
donostiarra Tia alta i grossa natural de la ciutat de Sant Sebastià.
dormida Acció de dormir amb mesura.
dracma Drama exagerat causat per la pèrdua d'una moneda.
dragar Treure del fons del mar o un llac els cadàvers dels dracs.
drassana Lloc on es construeixen naus d'una manera sana.
dubte Situació de qui no sap si prendre te o no prendre'n.
dubtós Que no gosa tossir.
duple Ple dues vegades.
duquessa Dona noble que ocupa el rang més elevat dins la jerarquia de títols nobiliaris i ho demostra portant una essa brodada al pit.

ebenista Persona que fa mobles ben fets.
eclesiàstic Dit de la persona que va sovint a l'església per guarir-se dels tics.
ecològic Repetició lògica d'un so produïda per la reflexió de les ones sonores.
economat En el joc dels escacs, aconseguir fer escac i mat en molt poques jugades.
economia Administració ordenada dels noms.
ecosistema Manera d'organitzar els ecos d'una vall per tal que no hi hagi interferències.
educar Formar algú, a un preu elevat, desenvolupant les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
efebus Adolescent bell que es trasllada amb autobús.
efeminar Fer perdre a algú els trets masculins a base d'enterrar moltes efes al lloc per on camina.
eixut En el joc de futbol, xut fet en terreny sec.
ejacular Expel·lir l'esperma bo i dient una jaculatòria.
elegant Persona nascuda a la ciutat de Gant que presenta una distinció en lesamaneres, el vestir, etc.
elegir Seleccionar, escollir alguna cosa tot girant el coll.
embogir Tornar-se boig de tant de girar en una atracció de fira.
emborratxar Embriagar un animal fent-li llepar borra xopada amb vi.
embrollar Intentar enganyar algú vora la llar de foc.
embús Embós de trànsit produït per un autobús.
emfàtic Menja cuinada amb èmfasi però sense sal.
empatia Facultat de comprendre els sentiments i les emocions de les ties.
emperador Sobirà d'un imperi ric en plantacions de peres.
empipar Molestar algú amb el fum d'una pipa.
empobrir Obrir a algú les portes de la pobresa.
emular Cercar d'igualar o superar les virtuts d'una mula.
enagos Peça de vestir interior consistent en una faldilla de roba blanca que porten alguns gossos.
enamorar-se Sentir un gran desig de menjar móres.
encebar Engreixar un animal a base de cebes.
encenall Llenca fina de gra d'all emprada per encendre el foc.
enciclopèdia Conjunt de ventositats classificades i embolicades en rulls de paper de cel·lofana per tal de preservar-ne l'olor i la qualitat.
enciclopedisme Doctrina política estesa a França durant el segle XVIII que preconitzava que els governants havien de ser ciclops, gegants amb un sol ull enmig del front.
encolomar Endossar un colom a algú.
encorbar Corbar alguna cosa fins que tingui l'aparença d'ala de corb.
encunyar Donar a alguna cosa forma de cunyat.
endèmic Relatiu a l'obra de l'escriptor Michael Ende (Baviera, 1929 - 1995).
ensopit Fart de sopes.
envà Paret prima feta de maons posats de cantell construïda sense cap motiu.
envellit Que s'ha fet vell de tant d'estar al llit.
envestir Anar a topar contra algú que s'està vestint.
enyorar Trobar a faltar el gust de les nyores en un guisat.
epilèpsia Malaltia causada per la descàrrega de les piles.
episodi Part d'una obra que narra la història del sodi.
època Temps curt en què ocorre un esdeveniment.
equació Cursa eqüestre entre dos cavalls exactament idèntics.
equitació Art de muntar a cavall amb igualtat d'oportunitats.
ermós Paisatge bonic però que té la naturalesa d'un erm.
eròtic Tic produït per pensar massa en el sexe en comptes de fruir-ne.
erra Nom de la lletra R, que sempre s'equivoca.
errar Anar perdut entre les erres d'un text.
errata Error comès per un rosegador de la família dels múrids (Rattus norvegicus).
esbandir Expulsar els bandits d'un territori ruixant-los amb aigua clara.
escala Sèrie d'esglaons d'un nivell a un altre on el motor de les cames s'atura bruscament.
escalabrar Trencar el cap a un calabrès, home natural de la regió de Calàbria, al sud d'Itàlia.
escalfà Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb escalfar Comunicar calor en to de Fa Major.
escambell Seient petit i bonic sense braços ni respatller.
escamós Natural de Camós (el Gironès) que té tot el cos ple d'escames.
escandalós Que ofèn els sentiments morals dels óssos.
escanyar Matar algú privant-lo de respirar estrenyent-li el coll amb dues canyes.
escapada Acció d'escapar-se una bèstia castrada.
escapatòria Subterfugi per escapar-se d'alguna dificultat i amagar-se darrere d'una tòria.
escàpol Que ha aconseguit escapar-se i anar-se'n al pol.
escapolir-se Fer-se escàpol i al mateix temps rentar-se.
escardar Produir una esquerda en la bancada del llit fent el coit.
escarmentar Algú, prendre ensenyament del que ha experimentat per no tornar a xuclar fulles de menta.
escarnir Fer burla de les carns d'algú.
escarquillat Eixerit, espavilat i dotat de quilla.
escenari Teatre on es representa la Santa Cena.
escèptic Dit d'aquell que té dubtes sobre la productivitat dels ceps.
esclafar Rompre un far amb una pressió violenta.
esclau Treballador que té els pantalons clavats a un pal per evitar la seva fugida.
esclerosi Enduriment produït en el teixit dels òrgans dels sacerdots.
escolapi Membre d'un orde religiós caracteritzat per seguir una dieta a base de cols i apis.
escombrador Persona que té per ofici escombrar els carrers amb una escombra d'or.
escombriaire Persona que arreplega i aireja les escombraries.
escometre Atacar algú des d'una distància de 100 centímetres.
escon Butaca en forma de con on seuen els diputats.
escorcollar Examinar algú fent-lo anar de corcoll.
escorpí Aràcnid que viu sota dels pins.
escrit Text escrit que serveix per renyar algú.
escrivent Persona que té per ofici escriure per compte d'altri però només treballa els dies que fa vent.
escrúpol Por d'obrar que tenen els habitants del pol.
esfera Fera limitada per una superfície tots els punts de la qual equidisten d'un punt interior anomenat centre.
esgarrapà Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb esgarrapar Esquinçar lleugerament la crosta del pa.
esgarriar Perdre un garrí que pasturava.
esgarrifós Dit d'alguna cosa que produeix esgarrifança pel fet d'haver desaparegut.
esgarrinxar Esquinçar lleugerament la pell d'un garrí.
esllavissar-se Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure dels llavis.
esmaltar Recobrir amb un vernís fet a base de malta.
esmicolar Reduir un simi a miques.
espanya Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb espanyar Fer saltar el pany d’una porta, finestra, etc. PER EXT. fer malbé.
espantar Agafar por de caure en un embassament.
espectacular Dit de la persona que esdevé un espectacle per les característiques del seu cul.
espera Acció d'esperar que les pereres treguin fruit.
esperit Substància subtil que es considera com a principi de vida dels pèrits o perits.
esperonar Atiar un cavall o una muntura oferint-li un sac de peres.
esperó Pera grossa i dura que serveix per estimular el cavall punyint-lo en els flancs.
espigar Treure les pigues.
espígol Planta aromàtica que creix al costat de les porteries de futbol.
espira Guspira que se'n va del lloc on és produïda.
espiritual Relatiu a l'ànima de la pirita.
esplèndida Dida que posseeix unes bones glàndules mamàries.
esporàdica Por aïllada, que no obeeix a cap llei.
esport Exercici corporal fet en un port de mar o de muntanya.
espuma Escuma que fa la saliva del Felis concolor, mamífer fissípede de la família dels fèlids, comunament anomenat puma.
esquadra Conjunt de vaixells de guerra arraconats en un estable de cavalls o muls.
esqueixar Esquinçar un múscul a algú provocant la consegüent queixa.
esquilar Llegir les obres dramàtiques d’Èsquil (525 aC - 456 aC) mentre hom fa cua a la perruqueria.
esquimal Individu d'una raça d'homes que habita les costes àrtiques d'Amèrica que gaudeix de poca salut.
esquirol Mamífer rosegador a qui s'ha encomanat un rol important en el manteniment de l'ecosistema.
esquizofrènia Psicosi caracteritzada per la manca de fre o aturador.
estabilitzar Donar estabilitat a la secreció de la vesícula biliar.
estabornir Fer perdre un ull a algú a causa d'un cop.
estaca Pal tacat, amb punta en un extrem, per clavar-lo a terra, en una paret, etc.
estalvi Acció d'estalviar el vi.
estavellar Fer trossos una vella.
estètica Relatiu o pertanyent a la bellesa de les mamelles.
estimular Excitar un mul a l'acció, a l'execució d'alguna cosa.
estomacar Apallissar algú amb un sac ple de tomaques.
estomatòleg Metge especialitzat en les malalties causades per la ingestió abusiva de tomates.
estona Espai de temps d'una durada de mil quilograms.
estratagema Artifici emprat per enganyar l'enemic, un adversari, a base d'ensenyar-li una pedra preciosa.
estrebada Esforç violent per fer moure un badoc.
estricnina Metzina que serveix per enverinar les nines.
estrident So agut i aspre fet entre dent i dent.
estudiant Persona que estudia el comportament de l'ant (Alces alces), mamífer remugant de la família dels cèrvids.
estudiar Adquirir coneixements en hores diürnes.
estufa Aparell que genera calor i fa tuf.
etapa Localitat on les tropes s'aturen per fer l'aperitiu.
ètica Disciplina filosòfica que tracta de la moral dels qui tenen tics.
eucaristia Representació ritual del Sant Sopar que surt molt cara.
eufòric Dit d'aquell que està content de ser fora d'algun lloc.
europeu Unitat de longitud equivalent a 30 cm, creada per fer front al peu anglosaxó, queafa 30,48 cm.
eutanàsia Mort sense sofriment provocada a una persona asiàtica en fase terminal.
evacuar Posar la cua a una dona que dugui el nom d’Eva.
evadir Evitar dir alguna cosa.
evangeli Doctrina i llei de Jesucrist posada al congelador.
evasió Fugida de Sió, turó occidental de Jerusalem on la tradició situa el cenacle i la tomba de David.
eventual Dit del treballador contractat per fer una feina mentre duri un vent determinat.
excèntric Dit d'aquell que ha estat expulsat del centre d'atenció.
excursionisme Esport consistent a navegar pel riu Sió, afluent, per l'esquerra, del Segre.
exercitar Citar algú per enrolar-lo a l'exèrcit.
exhortar Induir algú, amb paraules persuasives, a anar a l'hort.
expandir Eixamplar l'hàbitat de l'ós panda.
expedició Anada o tramesa de gent a fer pets a una regió determinada.
expirar Fugir d'una foguera.
explorar Plorar fora d'un lloc determinat.
exprés Ferrocarril que ha sortit de la presó.
expressar Manifestar la pressa.
extens Tens per la banda de fora.
extensor Aparell de gimnàstica per a les monges.
extenuar Exhaurir les forces d'algú fent-li nusos a les extremitats.
extermini Exterminació feta amb mini polvoritzat.
extravagant Gandul que està fora del sentit comú.

fabricar Construir alguna cosa seguint les normes ortogràfiques i gramaticals dictades pel mestre Pompeu Fabra.
facultat Poder de fer alguna cosa amb el cul.
fada Ésser fantàstic representat per una dona molt bella però sense sal.
fagot Motlle que fan servir els vidriaires per construir gots.
fai Teixit de seda amb què es fa la roba dels anarquistes.
faisó Crit de guerra dels membres de la FAI.
faldar Donar a algú la roba necessària per fer-se una faldilla.
falla Foguera que no s'encén bé.
fallar Fer alguna cosa per a la pròpia llar.
fallit Dit del qui pateix una llarga malaltia.
falsedat Afirmació falsa sobre l'edat d'algú.
famèlic Dit d'aquell que té tanta fam que se li arruga el melic.
família Grup de persones, unides per parentiu, que passa gana.
fàmul Criat que s'encarrega dels muls.
fantasma Aparició sensible d'un mort o d'un ésser incorpori afectat d'asma.
faraona A l'antic Egipte, ona gegantina.
farciment Mena de ciment amb què els cuiners desaprensius farceixen l'aviram.
farinetes Menja feta amb farina rentada.
fart Dit d'aquell que està cansat de veure obres d'art.
fase Qualsevol dels aspectes successius de l'evolució de l'embrió del ruc.
fastigós Ca que provoca fàstic.
febre Elevació de la temperatura del cos que manifesten els habitants del delta de l'Ebre.
febrer Mes de l'any en què augmenta la febre dels malalts.
feixista Partidari de tractar els subordinats amb un feix de garrotades.
felicitar Citar algú per fer-li saber que som feliços.
feligrès Parroquià que té el cervell dur com una roca sedimentària.
feminisme Moviment social que promou el treball de les dones a les mines.
femoral Pertanyent a la moral del fèmur.
fèmur Os de la cuixa dels morts emprat en la construcció de murs.
feréstec Àpat salvatge i exagerat.
fermesa Mesa formada per persones fermes en les seves conviccions.
fèrric Compost de ferro que, usat com a vitamínic, ajuda a ser ric.
fervent Ple de fervor però esventat.
fesol Llegum comestible de la mongetera que es conrea aïllat en un hort molt gran.
festival Festa d'estiu.
festós Amic de tossir en les festes.
filibuster Pirata del mar de les Antilles admirador de l'actor Buster Keaton.
filologia Branca de la indústria tèxtil que estudia la resistència dels fils.
filosofia Ciència que estudia l'anatomia de Sofia Loren.
fingir Simular un gir.
finor Qualitat de finesa de l'or.
firmar Signar un document en alta mar.
fiscorn Banya que creix al front dels fiscals excessivament severs i implacables.
fissura Esquerda, clivella, en un objecte que flota en el mar.
flairar Olorar amb ira.
flamenc Ocell de la família dels fenicoptèrids (Phoenicopterus ruber), originari de Flandes, que practica el cante hondo.
flascó Vas petit de coll estret originari d'Ascó (Ribera d'Ebre).
folgat Dit del gat que té poca carn i molta pell.
follet Mal esperit, entremaliat i faceciós que s'alimenta exclusivament de llet.
folrar Cobrir alguna cosa amb un material rar.
fonda Establiment públic, on se serveixen menjars i es dóna allotjament, que té poca amplada i molta fondària.
formigó armat Mascle de la formiga que té el membre viril en erecció.
fornícula Buit que es deixa en el gruix d'una paret per amagar-s'hi els que forniquen.
fosfat Sal de l'àcid fosfòric que té la incongruència de ser fada.
fosfònic Àcid de fòsfor de gran sonoritat.
fractura Factura esparracada.
fragata Nau de tres o més arbres de tres peces comandada per una gata.
fràgil Referit a la feblesa dels homes que es diuen Gil.
francesilla Planta de la família de les ranunculàcies (Ranunculus asiaticus) que esaconrea en les illes de França.
franctirador Combatent que fa la guerra sense cobrar.
fraram Conjunt de frares que duen la caputxa de coure.
fregall Manyoc d'espart que serveix per netejar la cresta del gall.
frenesí Exaltació furiosa que precedeix el sí en les cerimònies de casament.
frenètic Dit d'allò que frena l'ètica i pot induir a comportaments immorals.
frenòleg Mecànic especialitzat en els frens.
frenopatia Avaria dels frens d'un vehicle.
fumut Dit d’aquell que ha perdut la veu per culpa del tabac.
funerari Tresor públic dels morts.
furient Que es mou amb fúria i rient.
furóncol Inflamació de la pell dels oncles que termina per supuració.
fuster Persona que treballa la fusta dels arbres de la riba del Ter.

galaic Gallec que no professa cap religió.
galdós Bonic, ben parat, però que ocupa el segon lloc.
galifardeu Bordegàs que convida la gent a presumir.
galió Vaixell de càrrega o de guerra construït a Lió i portat al mar desmuntat.
gallard Dit d'una persona ben plantada però plena de greix.
galvanitzar Recobrir l'acer d'una pel·lícula de zinc per protegir-lo de la galvana o mandra.
gamarús Persona toixa, bestiota, nascuda a Rússia.
ganàpia Persona adolescent o adulta, de nas molt gros, que fa coses pròpies d'una criatura.
ganiveta Veta que serveix per penjar el ganivet a la cintura.
garbell Sedàs bonic.
gargot Traç de lletra imperfecte a causa de tenir el got de vi en la mateixa mà amb què hom escriu.
gargotejar Fer gargots deixant caure gotes de tinta al paper.
gasós Ventositat evacuada per un ós.
gasiu Dit d'aquell que és tan avar que no cuina per no consumir gas.
gastar Consumir el gas.
gastronomia Relatiu o pertanyent a la cuina dels altres astres.
gavota Dansa antiga a dos temps que es ballava el dia abans de les eleccions.
Gazzara, Ben (Nova York, 1930) Actor que sempre està de gresca.
gec Peça de vestir apropiada per rebre una pallissa.
gelatina Tina per guardar el gel.
generalment General que diu mentides.
genèric Persona rica en gèneres de punt.
genitals Conjunt dels òrgans sexuals de les persones amb geni.
genoteca Col·lecció de genolls.
genteta Conjunt de persones que xuclen de la mamella.
geriatria Branca de la medicina que estudia les malalties de la gent gran després d'haver-ne fet una tria.
germanastre Germà que viu en un altre planeta.
germandat Associació familiar per assegurar el mandat de tots els germans.
gesticular Fer gestos movent el cul.
gestionar Portar o dirigir la crema dels tions d'una llar de foc.
giga Dansa popular antiga de ritme viu, binari o ternari, molt emprada en informàtica.
gimnàs Lloc destinat a fer exercicis amb el nas.
ginebreda Bosquina de ginebres de la localitat de Breda (la Selva).
glacera Massa de gel barrejat amb cera.
gòtic Estil arquitectònic estès per Europa des del segle XII al Renaixement caracteritzat per les gotes de cera que riellaven de les dovelles.
grandesa Grandor amagada, desada.
granet Gra després de ser netejat amb alcohol.
granit Roca ígnia plutònica que de nits brilla.
gratis Acció de gratar-se sense haver de pagar res.
grava Pedra reduïda a trossos petits la possessió de la qual significa un augment de patrimoni en la declaració de la renda.
gripau Nom donat a la malaltia de la grip quan és contreta per un home que du el nom deaPau.
grisó Home trist i avorrit natural de la regió dels Grisons, situada als Alps suïssos.
gruixut Xut fet per una persona de cames plenes i molsudes.
guany Quantitat de diners que hom guanya en un any.
guàrdia Policia que treballa en un torn diürn.
guerra Lluita armada entre dos bàndols iniciada per error.
guilla Mamífer de la família dels cànids que fuig sempre que veu un altre animal.

hamaca Xarxa bonica i ben feta que serveix com a llit o gronxador.
harmonia Acord, bona correspondència entre dues o tres mones.
hebreu Individu de curta vida d'alguna de les tribus de la branca septentrional dels semites.
helvètic Fabricant de vetes suís.
hemicicle Vehicle de mitja roda, de tracció humana, que es condueix arrossegant-lo tenint tots dos peus a terra. És utilitzat sobretot per la gent que no sap anar amb bicicleta i per fer trajectes curts.
hispànic Dit d'aquell que té pànic a tot allò que és espanyol.
hispanista Estudiós de l'evolució de la forma dels pans de la península ibèrica.
història Estudi de l'evolució de les tòries o branques d'un cep.
hivernacle Construcció amb coberta i parets on hom conrea plantes pertanyents a la contrada on ha nascut.
homeopatia Malaltia exclusiva del sexe masculí.
homogeni Adjectiu aplicable a dues persones que tenen el mateix geni. La Maria i la seva jove són homogènies.
horripilar Apilar una cosa tenint horror de posar-la malament i que caigui.
humeral Relatiu o pertanyent a l'espatlla dels meros.
humiliar Abatre l'orgull i l'arrogància de milers de persones.

idèntic Dit d'aquell individu que té el mateix tic que un altre de determinat.
idòlatra Adorador dels dòlars.
il·lustració Festa que es feia a l'edat mitjana per celebrar cada final de lustre.
imam Encarregat de dirigir l'oració del poble entre els mahometans que passa set.
impertinent Tinent fora de propòsit.
improvís Vis que hom troba sense preveure-ho quan està fent una reparació.
in fraganti En el moment de fregar. Vaig trobar la Rosa al menjador in fraganti.
incrementar Afegir certa quantitat de menta al vi per donar-li dolçor.
individu Indi al qual se li ha mort la dona.
ineficaç Que no es pot ficar enlloc.
insecticida Individu que es dedica a destruir sectes.
inspirar Fer entrar aire als pulmons per anar-se'n d'un lloc.
instint Facultat natural innata que tenen alguns individus per tenyir les peces de roba.
interceptar Barrar el pas d'algú amb una filera de ceps.
interessant Sant la vida del qual té un interès notable.
interferir Interposar-se en el camí d'algú i ferir-lo.
interviu Entrevista entre dues persones de gran vivesa de caràcter.
inventar Descobrir alguna cosa nova sota els efectes de la tramuntana.
invocar Demanar la protecció d'algú encara que ens surti molt cara.
irritar Fer enfadar la tia Rita.
isard Persona esquerpa nascuda a Sardenya.
Itàlia Estat de l'Europa mediterrània. Té la peculiar característica de ser probablement el país més antimonàrquic del món, ja que al rei l'anomenen re.

jaculatòria Oració breu i fervent que diuen els homes en el moment de l'orgasme.
jardiner Persona que cobra una picossada per tenir cura d'un jardí.
jovial Caminal ample traçat especialment per als joves.

laboratori Lloc on es resa i es treballa al mateix temps.
lacònic Que expressa el pensament amb unes quantes frases que tenen forma de con.
lacrimal Conjunt d'òrgans que segreguen llàgrimes després d'haver comès un crim.
lira Instrument musical que provoca ràbia i còlera als qui l'escolten.
lladrar Robar algú atemorint-lo amb lladrucs.
lladregot Persona que roba gots de vi.
llaminer Miner aficionat a les coses dolces.
llebretó Petit de la llebre nascut a la Bretanya.
llegat Testament els béns del qual no arriben ni per al gat.
lletania Súplica consistent a demanar tenir bona llet a base de repetir frases breus a les quals es respon amb un refrany.
llunàtic Home d'humor variable que viu en la part superior d'un edifici.
logotip Distintiu gràfic que identifica una marca d'un producte alimentari.

macabra Cabra que només pensa en la mort.
Madremanya Municipi del Gironès fundat per una dona de Saragossa mare de família nombrosa.
madrigal Fill de mare madrilenya i de pare francès.
madura Dit de la dona de quaranta anys d'edat que és estricta i severa en l'educació dels fills.
magatzem Edifici on viuen mags classificats per categories.
magisteri Càrrec o professió de mestre en l'art de la màgia.
magnètic Dit d'aquell que té un comportament extremament ètic.
malaguenya Dona estràbica nascuda a Màlaga.
malaltia Alteració de la salut de la germana del pare o de la mare.
malària Ària d'òpera mal cantada.
mallorquina A les Balears, joc de la quina.
mallot Vestit de punt, ajustat al cos, que s'usa per banyar-se en el fang.
mamut Proboscidi extingit semblant a l'elefant que no disposava de cordes vocals.
mandril Mamífer de l'ordre dels primats (Mandrillus sphinx) caracteritzat per la seva gran ganduleria.
manducar Menjar convidat a casa d'un duc.
manyà Serraller que té molta destresa.
maquillar Embellir amb cremes la quilla d'una barca.
maquis Moviment de guerrilles antifranquistes, format per homes bells, que tingué lloc a diversos punts de l'Estat espanyol.
marítim Relatiu o pertanyent al marit.
marranada Anada a un lloc per fer-hi una porcada.
marsopa Sopa de marisc.
martingala Vestit de gala, amb mitja capa*, dissenyat especialment per als homes que es diuen Martí.
marxista Admirador de l'humor dels germans Marx.
massapà Excés de pa en una casa.
matalàs En els jocs de cartes, acció de vèncer l'as.
maternal Bossell de tres politges per pujar la mare o la sogra al pis quan pesa massa.
matiner Que té el costum d'anar a beure vi de les tines de bon matí.
mediocre Dit d'un quadre de poca qualitat on el color dominant és el groc terrós.
Melilla Ciutat del nord d'Àfrica considerada el paradís de la mel.
merdós Home brut de merda que va sempre acompanyat d'un amic normalment tan brut com ell.
mesada Assignació que perceben els qui han hagut de ser vocals o presidents d'una mesa electoral trenta vegades.
mestral Vent del nord-oest que aireja i neteja les cabòries del cervell dels mestres.
metròpolis Conjunt de policies que vigilaven les instal·lacions de la Metro Goldwyin Mayer.
mica Mineral que es troba en petites quantitats.
micòleg Persona que estudia la vida dels micos.
millor Llor de qualitat superior.
minúscul Cul petit.
Miró, Joan (Barcelona, 1893-1983) Pintor que ja no mira.
missal Llibre litúrgic, amb un toc de sal, usat pel sacerdot en la celebració de la missa.
mocós Ós que té el nas ple de mocs.
moixaina A les Balears, carícia feta a una dona que porta el nom d'Aina.
moixiganga Ball popular amb representacions de tema religiós que es balla per un preu irrisori.
monarca Arca on el rei guarda el ceptre, la corona i la capa.
monedar Nedar en la riquesa.
Monzó, Joaquim (Barcelona 1952) Narrador que està sempre exposat al vent que bufa del sud-oest.
mostassa Tassa plena de most.
municipal Munició, consistent en un garrot, que fan servir els alcaldes.
musaranya Font d'inspiració de les aranyes.
Museu Palau on viuen les nou filles de Zeus i de Mnemòsine, muses de les diferents arts.
mutilar Tallar la llengua a algú.

*Segons diu la tradició, Sant Martí era un soldat romà que amb l’espasa va esquinçar la capa en dos trossos
i en donà un a un pobre. L’altre no el podia donar perquè pertanyia a l’exèrcit de l’emperador. (Torna a Martingala)

nasal Sal que es diposita dintre del nas després de prendre un bany de mar.
natalici Aniversari del naixement d'algú que se celebra menjant grans quantitats de nata.
navegar Anar de viatge, per mar, a Las Vegas.
natació Acció de nedar en una piscina plena de nata.
neboda Filla d'un germà o una germana que sempre va convidada als casaments.
nebot Fill del germà o germana que té afeccions marineres.
negoci Diners que es guanyen en els moments de descans.
netedat Relatiu a la higiene del nét o néta.
normand Natural de la regió de Normandia que segueix unes normes molt estrictes.
novici Vici del religiós que encara no ha fet els vots.

obès Petó que es fa a una persona grassa.
obús Peça de l'artilleria destinada a combatre contra els autobusos.
ocàs Fase final de la vida de les oques.
ocasió Circumstància oportuna per comprar oques.
oferir Donar a algú una cosa amb una mà mentre amb l'altra li clavem una punyalada.
oligarquia Règim polític on el poder és en mans d'un grup reduït de persones que controla la riquesa del país, sobretot l’oli.
oncòleg Metge especialitzat en les malalties dels oncles.
operar A un malalt, extreure-li les peres que li han quedat enquistades en l'estómac.
ordinador Màquina electrònica digital que serveix per fer els horaris del dinar en famílies de més de dotze membres.
oreneta Au de la família dels hirundínids (Hirundo rustica) caracteritzada per la seva gran netedat i polidesa.
orient Punt de l'horitzó per on surt, radiant i rialler, el sol.
osca Buit en el tall d'un ganivet aragonès.
òscul Petó fet al cul.
otitis Inflamació de l’orella que es manifesta després d’haver vist moltes vegades les tires còmiques del personatge Ot el bruixot, del dibuixant Picanyol.
ovella Mamífer remugant de la família dels bòvids (Ovis aries) que té una edat avançada.

paciència Branca de la medicina que propugna que totes les malalties es poden guarir amb pa.
paganisme Costum d'aquell que espera que sempre paguin els altres.
Palestrina, Giovanni Pierluigi da Compositor italià del segle XVI que sempre estava a la palestra per intentar ser el compositor de la Cort Reial.
paranoia Expressió que una mare diu a la seva filla quan aquesta fa un abús de peticions.
parapet Mur que en la guerra serveix per protegir-se dels pets de l'enemic.
parapsicòleg Dit d'aquell que té un do especial per parar els peus als psicòlegs massa saberuts.
parentela Roba d'un color que ens és familiar.
parèntesi Tesi doctoral que estudia el parentiu que hi ha entre uns personatges concrets.
Parla Poble de la comunitat autònoma de Madrid on no és permès restar callat ni un segon.
parlament Al·locució en la qual només es diuen mentides.
paròdia Imitació burlesca d'algú a qui odiem.
parricida Dit d'aquell que maltracta les parres fins a matar-les.
partisà Militant d'un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina que gaudeix de bona salut.
pascal Unitat de pressió que no és imprescindible conèixer.
pastilla Pasta medicamentosa fabricada a l’illa de Mallorca.
patinet Espai clos, polit i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici.
patracol Lligall de documents, molt voluminós, sobre la història de la col.
patronat Corporació obsoleta i tronada que formen els patrons.
patrulla Escamot de soldats de nombre reduït que en comptes de fer la guerra esadediquen a l'elaboració d'oli.
pecaminós Pecador que es vol redimir fent llargues caminades a un santuari.
pedant Que fa ostentació d'haver llegit tota l'obra de Dant.
pedestre Que té la destresa als peus.
pediatre Metge que va a fer les visites a peu.
pedofília Afecció desmesurada a fer pets.
pedòmetre Aparell per mesurar la intensitat del so i la pudor dels pets.
pegat Emplastre adhesiu per guarir les malalties dels fèlids.
péixer Fornir d'aliment algú posant-li peix a la boca.
pela Nom que rebia la coberta exterior de moltes fruites abans de la implantació de l'euro.
penis Nom que rep el membre viril quan fa molts dies que no treballa.
perruquer Persona que té per ofici tallar els cabells als rucs.
persiana Dona natural de Pèrsia.
pervers Que fa mal a algú escrivint versos satírics i burlescos sobre la seva persona.
petaca Ventositat que va acompanyada d’un fluid semilíquid que embruta la roba interior.
petanca Joc d’origen provençal que consisteix a aixecar l’anca i fer un pet més gros que el del contrincant.
petard Pet d'acció retardada.
petó Bes que fa un so afinat.
piadós Home inclinat a la devoció que creu en l'existència de dos déus.
pianola Varietat de piano mecànic emprat per donar la benvinguda a algú.
Pipí I, el Breu (? 714-768) Rei dels francs que feia unes pixarades curtes.
piromania Monomania caracteritzada per la tendència a fugir.
plutocràcia Forma de govern en què el poder està en mans del gos Pluto.
poblat Vila o poble els habitants del qual es dediquen al conreu del blat.
podòleg Metge especialista en les glàndules sudoríferes.
popa Sacerdot secular de l'Església Ortodoxa que quan viatja amb vaixell sempre seu a la part del darrere.
porcellana Peça de llana per abrigar els porcells.
postres Conjunt de tres pastissets que es mengen, després de dinar, els diumenges i altres festes.
practicar Posar en pràctica la imitació dels tics d'algú.
preguntar Fer una pregunta a algú al mateix temps que intentem subornar-lo perquè ens respongui que sí.
president Qualsevol de les dents del qui dirigeix el govern d'un país.
protesta Acció de protestar movent el cap.
protocol Conjunt de regles que cal observar en la venda de cols i verdures en general.
pubilla Illa del pubis de la filla gran d’una família.

quadrúpede Animal que deixa anar les ventositats de quatre en quatre.
querella Acusació escrita que a l’edat mitjana els senyors feudals feien als llauradors que no manejaven bé la rella.
querubí Àngel de la guarda dels habitants de Rubí (Vallès Occidental).
quimioteràpia Tractament per guarir diverses malalties que consisteix a tenir molts amics amb el nom de Joaquim.
quinqué Trobada lluminosa d’interrogatius.

rap Peix teleosti de la família dels lòfids (Lophius piscatorius) a qui agrada molt la música moderna.
rapsoda Recitador que té el costum de beure soda per descansar la veu.
raspallar Treure's les palles de la roba després d'haver estat a la pallissa amb l'amant.
ratificar Posar rates a prop d'un document amb la intenció de destruir-lo.
recel Cel superior on només van els qui han estat extremament sants. Tan sols se sap del cert que hi ha entrat una persona: el papa Joan XXIII.
remembrar Recordar el membre viril d'algun home.
rèmora Obstacle que s'oposa a l'avançament d'alguna cosa fent molt de soroll.
remugant Animal que sempre rondina.
respondre Tornar a pondre ous una gallina que ha estat malalta.
retret Tret disparat per rematar algú.
riu Corrent natural d’aigua que saltant i rient va a parar al mar, a un llac o a un altre riu.
Riuràs Veïnat del municipi de la Pera (Baix Empordà), on van a passar una temporada, per prescripció mèdica, les persones tristes.
robar Apropiar-se de la roba d'algú.
rodona Dona de forma esfèrica.
romàntic Pelegrí que va a Roma cobert amb una manta.
rondinar Murmurar manifestant desacord amb el que hom ha menjat per dinar.
rumb Mascle de la rumba.

sabàtic, any Llicència amb sou d'un any, acompanyada d'una dotació de tres parells de sabates, que algunes universitats ofereixen al professorat.
sacàrid Sac que conté certes classes de cereals, com ara blat, civada, cigrons, etc.
sacsó Qualsevol dels solcs que es fan als braços i a les cames de les persones grasses de Saxònia.
sagristia Dins les esglésies, petita cambra on dorm la tia del senyor rector.
sainet Peça teatral en un acte caracteritzada per un humor sa i net.
salamandra Sala, amb aparença de biblioteca, amb còmodes butaques i sofàs, que hi ha en els clubs i entitats eminentment burgesos per anar a fer-hi la becaina.
sàlica, llei Llei que exclou del tron les dones per més salades que siguin.
santedat Edat avançada en la qual un individu ja no pot cometre cap pecat.
Sant Pere de les Cigales caseria del municipi de Gaià (Bages) els homes de la qual tenen un penis enorme.
Saurina, Tomàs (Mallorca, 1793-1850) Escriptor que patia d'incontinència urinària.
Saxònia Land d'Alemanya que és el primer productor mundial de saxofons.
secreta Dona natural de l’illa de Creta que amaga el seu origen.
sègle Planta gramínia semblant al blat (Secale cereale) que només té cent anys d'existència.
seixanta-vuit més un Nom que rep el nombre 69 en les escoles de l'Opus Dei.
semental Esperma que segrega el cervell d’alguns homes molt savis.
seminari Lloc on es guarda el semen dels futurs sacerdots.
sensor Que ha perdut el diner, l'or i qualsevol riquesa.
sentinella Soldat armat que a l'edat mitjana vigilava el Saló del Tinell.
senyera Bandera que utilitzen les persones assenyades.
sepulcre Construcció fúnebre i neta excavada a terra o a la roca.
Serafí Nom que es posa al fill baró d’una família nombrosa amb l’esperança que sigui l’últim. (v. Delfí)
setmana Persona que governa una entitat per un període de set dies.
sexòleg Matemàtic especialitzat en l'estudi del nombre sis.
sicari Admirador de l'actor i director de cinema Vittorio de Sica.
simbomba Instrument musical que produeix el so fent petites explosions.
simular Imitar el comportament d'una mula.
sinòvia Líquid viscós i lubrificant secretat per les membranes sinovials de les cavitats articulars de la nòvia o xicota.
sintetitzar Reduir les tetes a la més mínima expressió.
sismògraf Plantilla que serveix per dibuixar el nombre 6, el 9 i tots els que estan formats per aquestes dues xifres, sobretot el 69.
sistema Tema desenvolupat en sis paràgrafs.
socarrimar Socarrar lleugerament un poema rimat.
sodi Element químic, de nombre atòmic 11 i Símbol Na, que provoca, a qui en consumeix, animadversió envers els altres.
sofà (antigament shofà) Seient amb respatller i braços on dues o més persones poden fer les seves activitats sexuals.
sofrir Suportar la pudor del sofre.
somrís Rínxol dels cabells d'una noia que sempre somriu.
son Article que precedeix molts topònims (Son Cervera, Son Tica, etc.), sobretot de les illes Balears, que indica que els seus habitants són gent una mica dormilega.
sonet Poema format per catorze versos decasíl·labs, distribuïts en dos quartets i dos tercets, que té un contingut especialment net i clar.
soporífer Que fa venir ganes de menjar sopes.
sor Mot que s'anteposa al nom de les monges que no hi senten gaire bé.
sorrut Dit d'aquell que és tan poc tractable que sembla que té el cervell de sorra.
sortós Dit d'aquell que, amb la seva tos, augura bona sort.
sovint Dit d'allò que passa amb freqüència, gairebé vint vegades en pocs dies.
subjugar Jugar en un lloc inferior d'aquell en què hom es troba. Els nens estan subjugant al pati.
suculent Dit del menjar substanciós i nutritiu però que actua de manera lenta.
suïcidi Mort causada a un individu natural de Suïssa.
Suïssa Estat de l'Europa central que, encara que econòmicament és molt poderós, en extensió és el més petit del món, ja que només té 26 cantons.
Sura riu de la Rússia europea, afluent, per la dreta, del Volga, on no es pot ofegar mai ningú perquè sempre flota.

tardoral Ral diari que cobraven antigament els veremadors i tots els camperols jornalers durant la tardor.
taxidermista Metge especialitzat en les malalties de la pell que visita dintre d’un taxi.
Tec, el Riu del litoral mediterrani, al Vallespir, a la riba del qual es fan molts àpats.
tempesta Forta pertorbació de l’atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent, pluja i, a més, d’una gran epidèmia.
tendinitis Inflamació muscular causada per haver dormit massa hores en una tenda de campanya.
tenora Home o dona que té un fill casat (té nora).
Terradelles Poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany) totes les terres del qual pertanyen exclusivament a les dones.
Terrassa Municipi del Vallès Occidental considerat el lloc més idoni per prendre el sol.
testar Deixar en herència una col·lecció de plantes amb els testos corresponents.
tetera Sostenidors.
Tètric, Gai Pius Esuvi (segle III) Últim emperador romà de la Gàl·lia, que, malgrat dir-se Gai, tenia un caràcter molt trist i depriment.
timocràcia Sistema de govern creat a Espanya i imitat per gairebé tot el món que es basa en una contínua estafa als ciutadans.
Tip (València, 22 de juliol de 1926 - Madrid, 8 de febrer de 1999) Nom artístic que adoptà, perquè estava fart de tot, l’humorista Luis Sánchez Polack. Fou conegut, sobretot, perquè formà, amb José Luis Coll, la parella Tip y Coll.
Titicaca Llac situat a l'Altiplà, a la regió dels Andes, a la frontera entre el Perú i Bolívia, on van a defecar els titís, primats del gènere Pithecia, de la família dels hapàlids.
Tona Municipi d'Osona els habitants del qual pesen mil quilos cadascun.
tossir Expel·lir d'una manera violenta i sorollosa l'aire dels pulmons trobant-se a la localitat de Tossa (la Selva).
transparent Que deixa passar la família.
trinxeraire Persona de la classe baixa, sense ofici ni benefici, que viu per les trinxeres.

ullastre Astre proveït d'un gran ull.
ullera Nom que rep un ull que ha perdut la vista.

vacances Període de descans de les vaques lleteres.
vaixella Vaixell femella.
Vamba Rei dels visigots (672-680) que inventà un tipus de calçat esportiu molt pràctic i còmode.
vapor Gas en què es transforma un líquid a causa de la por.
veixina Ventositat sense soroll expel•lida per un xinès.
ventall Aparell que serveix per airejar els alls.
Verdi, Giuseppe (1813-1901) Compositor italià d'òperes de caràcter eròtic.
verificar Introduir verí a la copa d'algú.
vermut Mut autèntic.
Vespasià, Tit Flavi (9 dC - 79 dC) General romà conegut, sobretot, perquè fou l’inventor de l’escúter.
vicari Alemany que resideix a la capital d'Osona.
Vilatenim Poble del municipi de Figueres (Alt Empordà) els habitants del qual són molt possessius.
violoncel Mena de violí que toquen els àngels.
volcà Vol que faran els gossos quan aprenguin a volar.
voleibol Joc que consisteix a fer entrar una pilota en el bol de l'esmorzar del veí.
volt Unitat internacional de força electromotriu i de tensió que sovint se'n va a passejar.
Voltaire (París, 1694-1778) Pensador i escriptor francès que sempre anava d'una banda a l'altra.
voltor Ocell de l'ordre dels falconiformes originari del poble de Tor (Baix Empordà)
voluntat Vol que fan certs ocells amb les ales untades de greix.
vostè Tractament de respecte emprat a l'hora del te.
vulcanòleg Persona que estudia el comportament dels gossos davant dels volcans.
vulnerable Susceptible de ser ferit per un nero.

xabola Cadascun dels testicles del xa de Pèrsia.
xafardejar Tafanejar entre farcells de roba.
xalet Peça de llana, de seda, etc., de forma quadrangular, que duen sobre les espatlles les senyores quan van a la seva torreta.
xalupa Embarcació petita, generalment amb coberta i dos pals, dotada d'una lupa per tal de poder-hi llegir bé els anuncis per paraules del diari.
xampurrejar Parlar malament quan el xampú regalima per la cara i entra a la boca.
xarlot Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, que protagonitzà, amb gran èxit, moltes pel·lícules del cinema mut.
xarretera Adorn que duen al muscle de l'uniforme els militars xerraires.
xerraire Que parla molt en els espais oberts.
xerrameca Parlament sense substància que fan els musulmans quan van a la Meca.
xerrar Parlar molt i sense substància de coses rares.
xerricar Beure vi car a galet fent xerrics.
xibeca Òliba que ha obtingut un ajut per a estudis.
xicot Noi que camina amb el cap baix.
ximple Ple de poc seny.
xisclar scles amb veu clara.
xitxarel·lo Jove de la primera volada a qui agrada molt el vi.
xivarri Barri sorollós on viuen els xivatos.
xocolatina Bombó de xocolata fet en una tina.
xovinisme Admiració excessiva pels vins del propi país.
xut Òliba, mussol o altre ocell nocturn a qui agrada jugar a futbol.

Zarautz Població de Guipúscoa on es fan moltes festes i xerinoles.
zero coma quaranta-u Nom que rep la pràctica sexual coneguda com a seixanta-nou després de la implantació de l'euro.

torna a l'índex