Es diu i es conta que cap als anys cinquanta, en un convent de carmelites de Barcelona, hi havia una monja molt jove, sor María, nascuda a Valladolid, que acabava de fer els vots. La superiora, la madre Engracia, també castellana com la majoria de les monges del convent, feia temps que la veia trista. Un dia, maternalment, li va preguntar:
aa-¿Qué te pasa hermana Maria? Hace días que te veo alicaída. ¿No estás bien? aa¿Tienes algún problema?
aa-Tengo dudas, Madre.
aa-¿De qué dudas, hija mía?
aa-No sé si es éste el camino que debo tomar para servir a Dios.
aaLa superiora, després de restar pensativa una bona estona, li respongué:
aa-No te preocupes, hermana María. Con la ayuda del Señor, que nunca nos abandona, encontraremos la solución.
aaLa madre Engracia, va estar tota la nit rumiant, fent voltes i més voltes pel llit, sense poder agafar el son. L'endemà, cridà sor María i la va fer entrar al seu despatx.
aa-Hija mía, vete a hacer unos días de receso a Montserrat, y con la ayuda de la Virgen y la paz del lugar encontrarás tu verdadero camino.
aaL'endemà al matí, sor María, va agafar el tren fins a Monistrol, el cremallera, i va arribar al monestir. Es va acomodar en una cel·la, amb l'única companyia del devocionari i els Evangelis.
aaVisqué uns dies molt tranquils, passejant per Sant Joan i Sant Jeroni, visitant la Santa Cova, i passant llargues hores dins la basílica resant a la Moreneta.
Un dia, agenollada, les llàgrimes li anaven cara avall. El germà Eloi, un home d'uns cinquanta anys, bonàs, de cara rogenca, la va veure i s'hi apropà.
aa-¿Què et passa, germana?
aaSor María li contà tots els seus dubtes i cabòries i es feren bons amics. Van tenir llargues i interessants xerrades.
aaAl cap d'una setmana, tornà al convent completament transformada.
aa-¡Madre, ya no tengo dudas!
aa-¡Qué feliz me haces, hermana María! -li va dir fent-li una càlida abraçada-. ¿Y cómo ha sido este cambio?
aa-He conocido a un monje, el hermano Eloy, que me ha ayudado mucho, y gracias a sus consejos he visto la luz.
aaLa mare superiora va voler conèixer aquest monjo que havia tret sor María dels dubtes i les tenebres, i totes dues van anar a Montserrat a veure'l.
aaEl germà Eloi les va rebre en un petit despatx, i, després de les salutacions, la Madre Engracia s'interessà per les converses que els dos religiosos havien tingut.
aa-Cuénteme, hermano Eloy. ¿Cómo consiguió disipar las dudas de la hermana María?
aa-Pues verá: yo la vi llorando arrodillada en un banco, me acosté con ella y entonses se arregló todo.
aaLa madre Engracia es posà vermella com un pebrot i explotà en un atac d'ira.
aa-¿Pero qué dice, desgraciado? ¿Y cómo se ha atrevido? ¿Es ésta su manera de ayudar a los fieles que están en crisis de fe?
aaEl pobre germà Eloi es va quedar blanc com la cera i amb un pam de boca oberta. No sabia d'on li queia aquell ruixat. Sor María no sabia tampoc quina paret tocava. ¡Tant que l'havia ajudada el germà Eloi!
aa-¿Y si me la ha dejado usted embarazada? ¡Entonces ya me dirá cómo lo arreglamos!
aaEl germà Eloi va obrir encara més la boca, tant que gairebé se li desencaixaren les mandíbules. No hi entenia ben bé res.
aaEn aquell moment passava per davant la porta del despatx el pare Baldiri, gran romanista i també expert en arameu, hebreu i grec. En sentir els crits es va espantar i va trucar a la porta discretament. El germà Eloi, que ara ja tenia el color de la llimona i estava encongit com si es trobés a trenta graus sota zero, obrí la porta, i al pobre pare Baldiri li va caure a sobre la madre Engracia, feta una fúria, explicant-li exaltadíssima la seva versió de la història. Quan la va haver sentit, el pare Baldiri es posà a riure d'una manera ben franca. Ara eren també les dues monges les qui estaven ben perdudes.
aaEl pare Baldiri, els explicà que acostar-se en català vol dir una cosa, i en castellà una altra de ben diferent. Els seus interlocutors de moment es van quedar parats, després es van anar tranquil·litzant, i al final tothom reia a cor què vols.
aaUn cop aclarit el malentès, la madre Engracia demanà perdó al germà Eloi i el regracià per l'ajut que havia donat a la germana María.
aaA partir de llavors es va establir una gran amistat entre els tres religiosos. Cada cop que el germà Eloi baixava a Barcelona les anava a veure, i si elles pujaven a Montserrat feien el mateix. A vegades encara es recordaven de l'equívoc, i tots tres es feien un fart de riure.
aaI el germà Eloi, seguint el consell del pare Baldiri, aprengué a parlar una mica més bé el castellà, no fos cas que tornés a ficar la pota.

torna a l'índex