PENSAMENTS, CURIOSITATS I ALTRES TROBALLES setmanals

 

En aquesta frasse hi han tres errors.

 

¿Saps trobar-los?

 

 

17 de juliol de 2012

 

Com que veig que encara no heu resolt els problemes anteriors perquè no teniu temps, és l’estiu o, simplement, perquè no en teniu ganes, els deixaré escrits durant un temps.

La proposta d’aquesta setmana només requereix bon gust i senzillesa. En una mena de restaurant d’autoservei, al costat d’una lleixa amb oli, sal, vinagre i pebre hi havia la següent frase:

 

Amaneixi aquí la seva amanida al seu gust.

 

És una frase sintàcticament correcta, però literàriament horrible. Conté dues paraules amb el radical aman- i repeteix els possessius seu – seva, que, a més, són innecessaris per la seva obvietat. ¿Quina expressió hi escriuríeu?

 

23 de juliol de 2012

 

La puntuació dels textos és molt important, tant que, si no és correcta i no s’ajusta al que volem dir, es poden produir confusions importants i dramàtiques escenes. Us ho il·lustraré amb uns exemples.

 

A la façana del monestir de Montserrat hi ha escrita aquesta sentència que havia pronunciat el bisbe Josep Torras i Bages:

 

CATALUNYA SERÀ CRISTIANA O NO SERÀ.

 

Més endavant, una persona de pensament menys conservador va modificar la frase amb aquest resultat:

 

CATALUNYA SERÀ. CRISTIANA O NO, SERÀ.

 

 

Un altre cas és el del condemnat a mort que esperava un telegrama amb l'indult del rei. Com sabeu, els telegrames eren escrits en majúscules i sense punts ni comes. El jutge l'agafà i va llegir:

 

PERDÓ IMPOSSIBLE. QUE ES COMPLEIXI LA SENTÈNCIA.

 

—¿Em permet senyor jutge? —digué l'advocat—. Aquesta fou la seva lectura:

 

PERDÓ. IMPOSSIBLE QUE ES COMPLEIXI LA SENTÈNCIA.

 

Com que no es podia dilucidar la voluntat reial, al condemnat se li aplicà el benefici del dubte i fou posat en llibertat.

 

 

Per acabar us explicaré el cas de tres noies que estaven enamorades del mateix home, i, com que volien saber per quina d’elles es decidia, li varen escriure una lletra. El xicot contestà amablement, i en vers, però s’oblidà dels signes de puntuació. Heus aquí la seva resposta:

 

Tres noies que belles són
m'han exigit totes tres
que digui d’elles quina és
la qui em té robat el cor

Si he de dir la veritat
dic que estimo a Soledat
no a Júlia que amb sa bondat
els cors i els cervells capgira
no aspira el meu cor a Elvira
que no és poca sa beutat

Soledat agafà la carta i llegí:

  

Tres noies que belles són
m’han exigit totes tres
que digui d’elles quina és
la qui em té robat el cor.

Si he de dir la veritat,
dic que estimo a Soledat.
No a Júlia que amb sa bondat
els cors i els cervells capgira.
No aspira el meu cor a Elvira
que no és poca sa beutat.

 

¿Ho veieu? —digué Soledat— M’estima a mi.
Porta —va fer Júlia—. I llegí:

 

Tres noies que belles són
m’han exigit totes tres
que digui d’elles quina és
la qui em té robat el cor.
Si he de dir la veritat,
dic que: ¿Estimo a Soledat?
No. A Júlia que amb sa bondat
els cors i els cervells capgira.
No aspira el meu cor a Elvira
que no és poca sa beutat.

 

—¿Què us pensàveu? —replicà Júlia— És a mi, a qui estima.
—Dóna’m la lletra —va dir Elvira agafant-la d’una revolada—. I començà la lectura:

 

Tres noies que belles són
m’han exigit totes tres
que digui d’elles quina és
la qui em té robat el cor.
Si he de dir la veritat,
dic que: ¿Estimo a Soledat?
No. ¿A Júlia que amb sa bondat
els cors i els cervells capgira?
No. Aspira el meu cor a Elvira
que no és poca sa beutat.

 

—Au, ja ho veieu. Jo sóc l’escollida —respongué, altiva, Elvira—.
Totes tres volien tenir raó, i com que no en treien l’aigua clara van reclamar la presència del xicot. El noi, ben tranquil, llegí la lletra i les tragué del dubte:

 

Tres noies que belles són
m’han exigit totes tres
que digui d’elles quina és
la qui em té robat el cor.
Si he de dir la veritat,
dic que: ¿Estimo a Soledat?
No. ¿A Júlia que amb sa bondat
els cors i els cervells capgira?
No. ¿Aspira el meu cor a Elvira?
¡Que no! ¡És poca sa beutat!

 

I les tres noies es van quedar amb un nas més llarg que el de Pinotxo.

 

 

4 d’agost de 2012

 

Avui us parlaré de nombres. El conjunt de nombres 1, 2, 3, a banda de ser els tres primers nombres naturals i anar seguits en la successió de Fibonacci, té una característica especial. ¿Saps quina?

 

Fa uns anys el nombre 144 era força usat. ¿Sabeu d’on surt aquest nombre i per a què s’emprava?

 

17 de setembre de 2012

 

ENDEVINALLES DE PERSONATGES CONEGUTS

 

A veure si descobriu qui són els següents personatges. La majoria d’endevinalles contenen jocs de paraules.

 

1) Polític espanyol del segle XX que era molt tendre i molt savi.
2) Escriptor català del segle XX que escrivia tal com es deia.
3) Polític català del segle XX el cognom del qual és un diminutiu.
4) Polític i militar espanyol del segle XX, afeccionat a la literatura, que signava amb el pseudònim Jaime de Andrade.
5) Polític i militar català del segle XIX que no estava gens gras.
6) Monarca espanyol del segle XIX que estimava molt a Déu.
7) Escriptora catalana del segle XX que tenia el mateix nom que un poble del Alt Empordà.
8) Dama de companyia de la infanta Pilar de Borbó i Borbó que es casà amb un rei europeu.
9) Poeta català del segle XX que tenia nom de rei.
10) Per acabar una endevinalla en vers.

Atenció, cavallers,
que ve la diva,
i potser amb tant d’aparat
ens desmunta l’entaulat.

 

 

 

torna a l'índex