JESÚS
ÉS CONDEMNAT A MORT
Amb
veu de plom t'han dictat la sentència
i ja ningú no els podrà
deturar:
aquests cors durs no saben de clemència,
només la
sang els pot assossegar.
No
pots morir, que el món et necessita,
però de tanta lluita estàs
cansat,
i veus la mort com una dolça cita,
un gran portal que et du
a la llibertat.
El
sanedrí, amb mil estratagemes,
la teva culpabilitat ha ordit,
i et
diuen impostor i que blasfemes, i
un deixeble per diners t'ha traït.
Davant la tria, la turba voraç
demana
que alliberin Barrabàs.
JESÚS,
AMB LA CREU A COLL
Jerusalem,
les teves velles pedres
pel Salvador trepitjades seran,
pel llarg camí,
tot vorejat de cedres,
lentament vers la mort va caminant.
Dos
malfactors que formen el seguici
el miren i senten compassió:
"Nosaltres
mereixem aquest suplici,
però ell no, que és un just, un home
bo." Un d'ells
li diu: "Jesús, no m'abandonis
ara que m'ha arribat l'hora fatal.
M'he
penedit, i et prego que em perdonis tots
els crims que he comès, tot el gran mal."
"El perdó
del meu Pare és infinit:
al Cel seràs amb mi aquesta nit."
JESÚS
CAU
PER PRIMERA VEGADA
Caus
de genolls sota la creu feixuga
i mires cap al sol despietat,
però
una mà invisible el front t'eixuga:
la ferma mà de Déu,
que t'ha aixecat.
Et
recordes de Josep, el teu pare,
que, tot i que de cor et beneí,
es
va morir sense entendre bé encara
per què havies triat aquest
camí. Ara,
per sort, no veurà la tortura
que està sofrint el seu fill més
petit,
ni tampoc haurà sentit l'amargura de
saber quanta gent l'haurà traït.
Però avui, quan l'hora
serà arribada,
us fondreu tots dos en una abraçada.
JESÚS
ES TROBA AMB LA SEVA MARE
Fent
el camí trobes la teva mare,
que et diu: "Fill meu, ¿els
soldats què t'han fet?
Tens masegat tot el cos i la cara,
i l'esquena
desfeta pel fuet."
"No
ploris pas, m'és arribada l'hora.
El Pare ho vol, i així s'ha
de complir.
Un cop jo mort, vull que siguis l'aurora
pels pecadors
que han perdut el camí."
Maria els
llavis clou molt orgullosa
d'aquest fill seu, tan gran, que es dóna
tot,
s'eixuga els ulls i segueix, dolorosa, rere
la creu sense afegir cap mot.
Alça els ulls cap al cel i diu: "Senyor,
no
saben el que fan, deu-los perdó."
EL
CIRENEU AJUDA JESÚS A PORTAR LA CREU
¡Són
tan cruels! Temen que defalleixi
i no poder veure'l morir a la creu,
i
manen que l'ajudi i que el segueixi
a un home fort: Simó, el Cireneu,
que
és net de cor i molt bona persona,
i ferm i decidit la creu li pren
dient: "Jesús, deixa-me-la una estona,
que em fa mal veure't
com un delinqüent." "Gràcies,
Simó, has fet una obra bona
i el meu Pare amb escreix t'ho pagarà.
A
cadascú el que mereix li dóna: el
millor lloc al Cel et guardarà."
Respon el Cireneu: "Premi
millor
ha estat poder ajudar el meu Senyor."
LA
VERÒNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESÚS
Sent
pietat de Jesús una dona
que, quan el veu tot brut, cobert de sang,
el
front cenyit amb l'horrible corona,
la seva faç eixuga amb un drap blanc.
I
en aquest llenç queda gravat el rostre
del Mestre seu, del pobre condemnat.
"Si
sóc només una humil servent vostra,
¿per què aquest
gran regal m'heu enviat?" I
Jesús ho agraeix amb la mirada
d'aquests seus ulls foscos i penetrants,
i
torna a carregar la creu pesada entre
crits i paraules insultants.
I la imatge del Crist tot dolorit
la Verònica
estreny contra el seu pit.
JESÚS
CAU PER SEGONA VEGADA
Ja
no pots més, les forces t'abandonen,
et desplomes ben exhaust i retut
i
soldats i gentalla s'hi abraonen:
"¿Que no pots, rei? ¿Que
és que ja t'hem vençut?"
Mes,
de cop, t'aixeques amb gran coratge,
que el camí es va escurçant,
i et sents feliç
perquè ets a prop de començar el viatge
per entrar humilment al Paradís.
Amb
crueltat uns homes t'escarneixen
i t'escupen, però tens al costat
els
amics i deixebles que et segueixen, aquells
que en tot moment t'han estimat.
Benaurats els qui fan amb tu el camí,
perquè
els espera Déu en el seu si.
JESÚS
TROBA LES FILLES DE JUDÀ
Tres
dones de Judà li donen mostres
del seu dolor i s'hi acosten plorant.
"Si
heu de plorar, feu-ho pels pecats vostres,
que amb aquest plor sincer es redimiran.
Pregueu
pels qui han teixit aquesta història,
per Judes, per Herodes, per Pilat,
que
el Pare els donarà un lloc a la glòria,
si verament perdó
li han demanat. Reseu
també per tots els meus deixebles
i per aquells que un dia els seguiran,
que,
com tothom, ells són també homes febles i
el culte a la riquesa rendiran:
bastint temples amb gran escalinata,
de joies
ben guarnits, d'or i de plata."
JESÚS
CAU PER TERCERA VEGADA
Si
et va negar per tres vegades, Pere
es penedí i el Pare el perdonà.
Tu
que has caigut, aquesta és la tercera,
també, Jesús,
t'has de tornar a aixecar.
Ja
queda poc, s'acabarà el suplici,
del turó del Gòlgota
ets molt a prop,
on de l'Anyell faran el sacrifici
i del turment beuràs
el darrer glop. T'aixeques
amb afany, agafes força
i reprens el camí tot pedregós,
cap
entrebanc el destí no pot tòrcer
per més
que sigui cruel i espinós.
Has arribat al cim de la muntanya
on deixaràs
el cos que t'engavanya.
JESÚS
ÉS DESPULLAT
La
túnica li han tret i la sortegen
com si es tractés de cacera
un trofeu,
fins el calçat i el seu cinyell cobegen:
"Au, vinga,
nois, que és la roba del reu."
I
el deixen nu, com animal salvatge,
però té el cos tan pur com
l'esperit,
i ningú s'esgarrifa per la imatge
que despullat presenta
l'Elegit. Jesús
diu als soldats amb veu calmada:
"¿Que ja no us ve de gust clavar-me
en creu?
A terra la teniu ja preparada: comenceu
doncs, cal que no us detureu."
Però ells, arrogants, alcen
la testa
com si anessin a fer una gran gesta.
JESÚS
ÉS CLAVAT A LA CREU
Amb
gruixuts claus les mans i els peus travessen,
però aquests llavis cap
queixa exhalaran,
mes els seus ulls una llàgrima vessen
per als botxins
que ara l'estan clavant.
Alcen
la creu, que resplendeix i encega,
i el sol no fa ni una ombra al seu voltant.
¿I
ara qui és que del Rabí renega?
¿Que no ho veieu, que
és de tots el més gran? "Rei
dels jueus" diu la llegenda escrita
sobre la creu, i és cert que
ell és el Rei,
i és Home i Déu i paraula infinita, clavell
vermell que neix enmig l'herbei,
llum de la llum, guia i senyera immensa,
recer
segur, gran torre de defensa.
JESÚS
MOR
Tot
panteixant, Jesús diu a Maria
que prengui els seus deixebles com a fills:
ella
serà tot jorn la seva guia,
ells, homes forts, la trauran dels perills.
"Oh,
pare meu, ¿per què ara m'abandones
si saps que jo tothora t'he
servit?
¿Tot aquest patiment, per què me'l dónes?
Ja
vinc a tu, ma vida s'ha exhaurit." I
fa un gran crit, la muntanya ressona
i s'enfosqueix el cel com negra nit.
"¿Sabeu
què hem fet? Hem mort una persona que
ha guarit el malalt i el nu ha vestit.",
amb gran penediment diu un soldat
de
genolls davant l'home assassinat.
JESÚS
ÉS DAVALLAT DE LA CREU
El
nacre blanc damunt la negra fusta
desprèn una infinita serenor,
no
hi ha hagut mai figura tan augusta,
que roba a les estrelles la claror.
Dos
amics seus, enfilats dalt d'escales,
a poc a poc li arrenquen els tres claus,
i
es desprenen a plom les dues ales
del Gran Colom, Rei de totes les aus.
I
el posen dins els braços de Maria,
que el gronxa com fa uns anys, quan
era un nen.
La pobra dona llavors ja sabia que
el seu fill sofriria aquest turment
que ara li punxa el cor com atzavara.
Mes
Jahveh va escollir-la com a mare.
JESÚS
ÉS SEPULTAT
Amb
olorosos bàlsams el netegen.
Ningú tanta esplendor no havia vist,
i
fins les pedres i els arbres envegen
la gran bellesa que té el cos de
Crist.
La mare lentament el fill pentina,
aquest fill que ara és mort per salvar
el món,
i Joan sobre el seu Mestre s'inclina
i tendrament li dóna
un bes al front. Amb
un senzill llençol com a sudari
el seu germà Jaume l'ha amortallat,
i
després de fer el ritus funerari el
sepulcre deixen ben segellat.
Maria, que els seus llavis no ha desclòs,
sobre
el pit de Joan esclata en plors.
| 