La muralla d'època romana era externament de grans carreus que feien efecte òptic de gran solidesa. Aquesta era la impressió que en rebia l'enemic. Però la muralla, a partir de certa altura, era buida i de pedra només n'estava revestida, perquè a dins hi havia un passadís cobert, a fi de protegir els sentinelles i els lluitadors de la terrible tramuntana, el vent fred del Nord que pentina la regió. Aquest passadís (en castellà "adarve") per on podien circular i disparar fletxes els guerrers, és fet d'argamassa, és a dir de "caementum" de glaç i de sorra i s'hi aprecien les empremtes de les fustes d'encofrar. Tal com ara la contemplem, la veiem mig destruïda: ha perdut els merlets de coronament i bona part dels carreus externs.