Chicago fou una obra teatral de Maurine Dallas Walker, estrenada el 1926, que va ser duta al cinema en dues ocasions, el 1927 i el 1942. Però no seria fins a convertir-se en un musical de Broadway, el 1975 i en mans de Bob Fosse, Fred Ebb i John Kander, que coneixeria l'èxit total. Tindria una reestrena, com a musical, el 1994.

D'una manera corrosiva, el film mostra unes dones i un home disposats al que calgui per tal de sortir-se amb la seva. Enganyar el marit, vendre la notícia d'un embaràs o associar-se amb la pitjor enemiga, tot val per arribar al cim del show business, dels mitjans de comunicació i de la justícia. Per exemple, hi ha una escena d'una roda de premsa on les persones es converteixen en titelles d'un guinyol molt particular. Perquè la major part del món que retrata la pel.lícula és un circ, vanitat de vanitats.

En els anys de la Depressió, Roxie Hart, una noia que vol triomfar al cabaret, entra a la presó. Un crim passional l'ha duta fins allà, amb altres assassines: una és Velma Kelly, l'estrella favorita de Roxie, a la qual demana consell, però que manté una actitud de diva inaccessible. Aviat s'adona que només sortirà d'allà si obté l'atenció de Billy Flynn, un astut advocat, amant dels diners i la fama.

Els números musicals s'insereixen a través de la imaginació de Roxie, que visualitza els seus problemes i situacions com un espectacle, del qual ella és la protagonista: els interrogatoris amb la policia, les converses amb les preses, la declaració als tribunals, es converteixen en escenes brillants, amb un to de vodevil.

El director, Rob Marshall, posa fons minimalistes i foscos a les actuacions musicals, on els focus il.luminen poca cosa més que els actors i actrius. Aquests actors (Catherine Zeta Jones és Velma, Roxie és Rennée Zellweger, i Richard Gere és l'advocat) no són cantants professionals però es van preparar molt dur i superen la prova de foc. Per altra banda, també hi actua Latifah, que és l'única cantant de debò de tot el grup. La pel.lícula ha rebut sis Oscars, entre ells el de millor film i el de millor actriu de repartiment, per a Zeta Jones.