El musical de terror i erotisme de Jim Sharman ja és tot un clàssic.

Richard O'Brien, l'autor de l'obra de teatre que dóna origen al film, barreja de forma magistral el terror, la ciència ficció i la música rock. La pel.lícula està protagonitzada per Tim Curry, Barry Bostwick, i Susan Sarandon, acompanyats del rocker Meat Loaf .

Per a trobar una definició exacta i apropiada del culte prodigat en les projeccions de The Rocky Horror Picture Show, tan sols hem de buscar el significat de la paraula culte en un diccionari: "Reverend homenatge a Déu (Frank), la Verge (Janet) o els Sants (Transilvans) i conjunt d'actes i cerimònies amb el qual se'ls fan tributs".

El 1976, gràcies a l'esforç de Denise Brodin, un culte va començar a embolicar les projeccions nocturnes de The Rocky Horror Picture Show. La seva idea de posar la banda sonora abans de la projecció convidava al públic a sentir-se més còmode, i com a resultat, l'audiència a poc a poc va començar a esbroncar als villans, aclamar als herois del film, a aixecar un osset de peluix durant la cançó "Eddie's Teddy" (L'osset d'Eddie) o usar matasogres i carraques durant la creació de Rocky.

Això tan sols va ser el principi. A partir d'aquest moment The Rocky Horror Picture Show es va convertir en una experiència única i sense igual, una extravagant festa on qualsevol cosa podia ocórrer, i per a alguns una original forma d'alleujar les acumulades tensions setmanals. El seu missatge "no ho somiïs, viu-ho" semblava estar arribant a la realitat i arribant als cors d'un públic molt especial: "És la primera vegada que un espectacle torna a l'estil de Shakespeare, on l'espectador s'oblida que és espectador. El públic participa com no es participava en aquells temps. És la major pel·lícula de culte de tots els temps", afirma un fan de la pel·lícula.

Segons Richard O'Brien la contínua atracció cap al show és deguda a que es tracta d'una rondalla, un conte per a adults com Hansel i Gretel, només que al final Hansel es converteix en Gretel. Però és Patricia Quinn qui realment sap l'autèntic el secret de tota aquesta atracció obsessiva cap al film: "Que si puc explicar l'èxit de Rocky? Sí. Sexe, drogues i rock'n'roll. Això sembla ser. Abans de començar hauries d'aprendre aquestes paraules i realitzar el següent jurament: VERGE = Qualsevol persona que mai hagi assistit a una projecció del RHPS. HORRORITA = Qualsevol persona que hagi vist repetides vegades el RHPS (antònim de verge). TRANSILVERARI= L'aniversari d'aquell que ha vist un nombre especial de vegades el RHPS, per exemple, 50, 100, 200. "Jo... [nom], prometo fidelitat als llavis del RHPS i a la decadència que simbolitzen, amb somnis sensuals a plena llum del dia, malsons eròtics i pecats de la carn per a tots."

Estrenada en 1972, és un musical que no té gens que veure amb el que s'havia creat fins a llavors per a la gran pantalla. El film pren manllevades moltes convencions del cinema de terror, i comença amb una innocent parella de nuvis (Susan Sarandon i Barry Bostwick) que es queden sense gasolina enmig d'una tempesta, i van a demanar ajuda a la llar d'un científic boig que està fabricant a l'home perfecte. El castell està ple d'estranys personatges que adoren al seu mestre, el Dr. Frank-N-Furter, interpretat per un magnífic Tim Curry amb cotilla, perles, mitjanes de reixeta i grans quantitats de maquillatge.

L'autor de l'obra de teatre en què es basa, Richard O'Brien , apareix en la pel·lícula en el paper de Riff Raff). La pel·lícula cobra vida per mitjà de números musicals que representen l'esperit d'alliberament sexual dels setanta. L'extravagant vestuari i la gran interpretació d'un grup d'actors que, en el moment de la seva estrena, eren relativament desconeguts, han fet de la pel·lícula un dels clàssics més estranys del cinema musical, cosa a la qual també hi contribueixen cançons com "Time Warp" o "Sweet Tranvestite".