L'any 1934, a París, Victòria Grant, després del fracàs de la seva actuació de prova al cabaret Chez Lui, camina afamada pel carrer. Està a punt de prostituir-se per una mandonguilla, però finalment se'n va a fer un gran tiberi confiant no pagar gràcies a un escarabat que fica a l'amanida.

A l'escàndol del restaurant coneix Toddy, un homosexual que li ofereix hospitalitat i que té la brillant idea de convertir Victòria en Víctor, un cèlebre travestí polonès que triomfarà a París. King Marchan, propietari de clubs nocturns a Chicago, assisteix a l'espectacle i s'enamora de Victor. Després de descobrir que realment és una dona, tots dos decideixen anar a viure junts.

Llavors, Marchan passa per considerat, socialment, un homosexual, mentre que Squash, el seu guardaespatlles, encoratjat pel comportament del seu patró, manté relacions amb Toddy. Com que Marchan pateix amb la situació en què es troba, Victòria està disposada a no continuar simulant que és un travestí.

Malgrat que la història és més aviat escabrosa, el film no cau mai en la vulgaritat i sempre resulta divertit. A més a més, la frivolitat del tema deixa entreveure una reflexió irònica i agredolça sobre la condició femenina i sobre l'actitud de la societat respecte a l'homosexualitat.

Blake Edwards condueix amb mà mestra aquesta comèdia brillant i encantadora, esplèndidament interpretada per Julie Andrews (Víctor i Victòria) , Robert Preston (Toddy) , James Garner (King Marchan) i una colla de secundaris excel·lents, com Lesley-Ann Warren (Norma, l'ex-xicota del gàngster) i Àles Karras (Squash).

La protagonista, Julie Andrews, fa la seva millor interpretació, la qual cosa li valdrà un Oscar a la millor actriu . El paper ( una dona que fingeix ser un home que es fa passar per una dona ! ) suposa un canvi de registre molt diferent del dels seus melosos papers dins del gènere, com ara la protagonista de Somriures i Llàgrimes.

Henry Mancini és l'autor de la banda sonora, sofisticada i elegant, molt adequada per a l'esbojarrada època en la qual transcorre l'acció. Hi ha jazz, fox-trot, tot al servei de l'espectacle. Hi ha cançons que perduren des de la pel.lícula: com ara l'electrificant emoció de "Le Jazz Hot" o la quietud contemplativa de "Crazy World"; l'humor de "Chicago, Illinois" i la tendresa de"Almost a Love Song"... a aquest clàssic no li falta de res!

Creada als escenaris de Broadway, ja com a obra teatral musical fou immensament popular, per la seva visió càlida, graciosa, molt vital, de la naturalesa de l'amor , la percepció dels gèneres sexuals i la lluita de sexes. Avui, encara es deixa veure amb molt de grat.