(Basada en la proposta didàctica "Una rondalla com un gran joc" Ed. Graó)

PROPOSTA DIDÀCTICA PER A 7è D'EGB (ACTUAL 1r ESO). Avui seria més adequada per a un cicle mitjà o superior de primària.

Una vegada, fa molt, molt de temps,hi ha via una ciutat on hi vivien .....(n. d'alumnes de la classe).......nois i noies que eren molt amics . N'hi havia d'alts i de baixets, de grassos i de prims, de llestos i eixerits, de riallers i esportistes .....(anar dient característiques d'alumnes d'aquella aula). Tenien noms ben diferents, uns es deien ...........(citar noms reals) i altres...........(citar noms reals). Tots eren ben diferents per una banda i ben iguals per una altra. A uns els agradava estudiar i a d'altres no gaire, però tots tenien dos ulls, dos braços i deus peus, i cosa estranya! parlaven tres llengües: una molt bé, una altra ni bé ni malament, i la darrera, a empentes. Cadascú tenia la seva família i alguns amics, però tots eren bons companys.

Però vet aquí que un dia va passar quelcom esgarrifós.Un matí, quan van sortir de classe tots plegats, a les ... del migdia ( posar l'hora del centre), es van trobar que tota la ciutat/el poble (triar) s'havia tornat GRIS/A! Tot era gris, els cotxes, els arbres, el cel, les cases, els ocells, tot! Però allò no era res comparat amb una cosa pitjor: totes les persones havien quedat convertides en ESTÀTUES ! Es podia veure el botiguer despatxant, l'escombriaire escombrant, la mestressa de casa amb el cistell, els nens petits jugant al parc, amb llurs mares, el quiosquer, el viatjant, el camioner... però tots estaven immòbils , petrificats, i també tenien el mateix color gris de la ciutat.

Els .....(número d'alumnes de la classe) nois i noies estaven bocabadats i petrificats com les estàtues.

Van pensar que l'únic lloc on no havia passat res era l'escola/institut, i se n'hi van tornar per buscar l'ajut dels professors. Però allà tot estava completament petrificat. Alguns nens van començar a trobar-se malament: tenien un gran buit a l'estómac, i ganes de vomitar. Uns altres es van posar histèrics, i només reien i reien. Altres ploraven...Però tots tenien molta por. Què podien fer?

La solució va venir sola. Va aparèixer del no-res una dama blanca, que devia tenir més de cent anys, però que resplendia com un focus de llum. La sola visió de la dama va aturar plors i rialles. Els va dir:

"Amics meus, no us espanteu. La gran desgràcia que ha caigut sobre el voste món es deu a la MOIRA . Ha passat per aquí i s'ha endut la vida i l'alegria i els colors i tot perquè odia els humans. Però he aconseguit que no us veiés , tornant-vos invisibles quan ella passava i ara sou vosaltres els únics que podreu solucionar la seva traïdoria. Però us he d'avisar que no us serà gens fàcil tornar a aconseguir els colors, perquè haureu de passar moltes proves que posaran en perill la vostra amistat. No tots podreu aconseguir arribar al final, però si us esforceu en equip tindreu més probabilitats de reeixir".

Els nois i noies estaven esverats: volien començar de seguida, perquè aquell món no els agradava gens. La dama blanca va continuar:

"Jo us ajudaré. Quan sigui necessari vindré on estigueu i us explicaré una història. Si escolteu atentament, faré aparèixer una capsa màgica i dins trobareu les proves que heu de passar, però si no escolteu, perdré la meva màgia durant una setmana, i no us podré ajudar. Cada prova de la capsa màgica durarà una setmana i quan la tingueu feta me la donareu a mi. Si l'heu fet bé us donaré un peix d'or, si està regular tindreu un núvol de sucre i si no està gaire bé us donaré una olla de coure. Totes tres coses us seran de molta utilitat quan acabeu el viatge que heu de fer per retrobar els colors. Ara us heu d'organitzar."

I dit això va desaparèixer tan ràpid com havia aparegut. Quan els nois i noies es van quedar sols, van decidir que tots no podrien anar plegats i es van subdividir en .......grups (tants com grups de 4 es puguin fer a la classe) , a cadascun dels quals van donar un nom diferent. Després es van posar en camí.

Quan es va fer fosc es van trobar enmig d'un bosc. No sabien on quedar-se a dormir i de sobte, de dins la soca d'un arbre , se sentí una veu misteriosa que deia:

"Passeu pel pas pedregós, pugeu pel pont , perseguiu pes"

Llavors van adonar-se que hi havia un camí ple de pedres que anava a parar a un pont, però continuaven sense entendre allò de "perseguir pes". De sobte, va aparèixer la dama blanca tot dient-los que havien de ser més llestos, ja que es trobaven davant d'una prova per aconseguir la primera capsa màgica. Els va lliurar un missatge que deia:

 

Quan van acabar de fer la prova, la dama blanca havia desaparegut. El bosc es va anar fent més espès i amenaçador i les branques dels arbres es movien fent un soroll estrany, com l'udolar d'un llop. Es preparava una bona tempesta. Enmig d'una clariana va aparèixer una casa estranyament bella, amb les finestres il.luminades. La porta estava entreoberta i se sentia una llunyana melodia d'arpa. No sabien què fer, però no podien quedar-se a la intempèrie, o sigui que els més decidits hi van entrar i els altres els van seguir. Un cop a dins, en comptes de rebedor, es van trobar enmig d'una gran sala circular, amb set portes. No hi havia cap altre moble , objecte i molt menys cap personal. Llavors es va escoltar una altra veu que deia:

"SI US VOLEU QUEDAR A DORMIR,

UNA PORTA HEU D'OBRIR.

SI VOLEU ESCURÇAR CAMÍ,

LA VERA HEU DE DESCOBRIR"

Estava clar que una de les set portes els escurçaria el camí cap a la MOIRA, però no sabien quina triar. Ho van fer a sorts i van decidir obrir la 3a. Va aparèixer la dama blanca, però vestida amb una llarga túnica d'or i els va dir.

"Vet aquí la primera història"

(ara es llegeix la rondalla "L'endevinalla" de Joan Amades)

Dins la capsa màgica hi ha la primera prova puntuable del joc:

Un cop passada la primera prova, la dama blanca els va regalar, a tots els grups, UN RAIG DE SOL (s'ha de fabricar amb cartolina o xarol groc), com a primer color de l'Arc de Sant Martí. I els va dir que no el perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer.

Estava clar que aquella no era la porta adequada, així que els nois i noies van decidir obrir-ne una altra i van preferir la 5a. Així va ser com va tornar a aparèixer la gran fada, ara tota vestida del color del cel matinal. I els va llegir una altra història:

(ara es llegeix la llegenda de "La filla del comte de Riner", de Joan Amades)

Després d'explicar-la, els va donar la capsa màgica i els va dir:

"SI NO SABEU RODOLINAR

NO HI PODREU PAS ANAR".

Un cop passada la prova, la dama blanca els va donar un altre petit regal : un retall de cel (s'ha de fabricar amb cartolina o xarol blau clar) i els va dir que no el perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer. Tampoc aquell cop l'havien encertat gens, així que van decidir obrir la 2a porta. La gran dama va aparèixer vestida de color de carbassa tardorenca. Feia una fila! Estava clar que els duia un altre conte: (ara es llegeix "La terra dels Babaus", una altra rondalla catalana de Joan Amades) Aquest cop, la capsa màgica contenia una prova engrescadora:

En acabat, la dama blanca els va regalar un altre color de l'Arc de Sant Martí, en forma de perfum de taronger(s'ha de fabricar amb cartolina o xarol carbassa) i els va dir que no el perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer.

Estaven de pega amb les portes. Alguns nens començaven a pensar que mai podrien encertar quina era la verdadera, o potser era que no existia? Altres deien que preferien marxar d'aquella casa i buscar per altres llocs. Però també n'hi havia que eren partidaris de provar totes les protes, a veure si hi havia sort. Així que van obrir la 6a i aquest cop, la gran dama va aparèixer vestida de color indi. Els va dir: "Si perseguiu una cosa amb constància i deler, l'aconseguireu; però si us desanimeu a les primeres de canvi, mai reeixireu a tenir-la".

(ara es llegeix "La diadema", una rondalla xinesa en versió de Josep Albanell)

Aquest cop, la capsa màgica contenia una prova una mica més feixuga:

Un cop passada la prova, la dama blanca els va donar un altre color, aquest cop blau fosc, en forma de gota d'aigua de mar(s'ha de fabricar amb cartolina o xarol blau fosc). I els va dir que no el perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer.

Allò ja feia un gra massa! Semblava que la dama se'n rifava d'ells, però encara quedava un nen amb prou força de voluntat per obrir la ....4a porta. La dama va aparèixer vestida de color de fulla d'arbre, ben verda, ben verda. I els va explicar un altre conte:

(ara es llegeix "Les tres preguntes", un conte rus, o bé qualsevol rondalla que contingui un embarbussament)

Lla capsa màgica contenia una prova per a nois imaginatius:

Un cop passada la prova, la dama blanca els va regalar el color verd-blavós en forma de petita maragda(s'ha de fabricar amb cartolina o xarol verd). I els va dir que no la perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer.

Només els quedaven dues portes i molt poques ganes de continuar endavant. Estavem cansats de fer proves i encara no havien après que qui vol una cosa, esforç li costa. A la fi, van obrir la 7a portai la dama va aparèixer vestida de violeta. El conte que els va explicar era el de ...

(ara es llegeix "Dobrunka", un conte txecoeslovac, versionat per Miquel Desclot)

De la capsa màgica, va sortir una prova oral que, més que prova, era un joc:

Un cop passada la prova, la dama blanca els va regalar el color violeta en forma de pom de violetes(s'ha de fabricar amb cartolina o xarol violeta). I els va dir que no la perdessin, perquè un dia o altre els seria de gran ajut. Dit això,va desaparèixer.

Ja només els quedava una porta tancada. La 1a! Ara descobririen si la veu que havien sentit, en entrar a la casa, els havia enganyat o no. Quan van obrir-la, però, en comptes d'aparèixer la dama blanca, va sortir-ne un petit elf del bosc, amb cara d'espant, més blanca que el paper. Llavors, van adonar-se que alguna cosa no rutllava gens, gens, gens. A l'elf li va faltar temps per parlar:

"-Quin desastre! Quina mala sort! La gran MOIRA ens ha segrestat la nostra reina, LA DAMA BLANCA, ara mateix! No fa ni dos segons! I només ella sabia on viu la MOIRA. He de fer-hi alguna cosa. Tots els elfs l'hem estat buscant pel regne de les fades, i al seu palau només hem trobat aquest petit conte i un paper que ens encomana que us l'expliquem a vosaltres. Potser vol dir que només vosaltres la podeu salvar... Així que, ara us el llegiré jo: ".

(ara es llegeix "La imprudència de Faetont", un mite grec, versionat per Lourdes Jordà)

En acabat, els nois i noies van córrer a la capsa màgica, d'on en va sortir una prova que deia:

En acabar la prova, l'elf els va donar el darrer petit regal: una guspira de foc que representava el color vermell, el darrer que els faltava per a completar l'Arc de Sant Martí . Un dels nens, de sobte, va endevinar el que tenien entre mans:

-Fixeu-vos! Ja tenim tots els colors de la Natura.El nostre món deixarà de ser gris!

-Ep, ep! -va dir una noia-. Entre tots els colors tenim fins i tot el blanc, que n'és la suma. Però ens falta el negre, sense ell no tenim l'espectre complet. I aquí no hi és.

Mentre, l'elf havia desaparegut. Ara sí que ja no sabien què fer, de debò.Un va suggerir que anessin a buscar la MOIRA, per rescatar la dama blanca, que era l'única que sabia la solució de tot aquell enigma. Però no sabien on vivia i per això van prendre el determini de cercar el regne de les fades, per si trobaven algú que els ho indiqués. Van començar el viatge recollint tot el que havien aconseguit: el raig de sol, el retall de cel, el perfum de taronger, la gota d'aigua de mar, la maragda, el pom de violetes i la guspira de foc. No sabien com utilitzar-los, però ningú no dubtava que els farien un gran servei.

Després de molts dies de camí, es van trobar una velleta que anava carregada amb un gran feix de llenya, que doblegava el seu petit cos arrugat. Un dels nois es va oferir a ajudar-la i ella els va convidar a casa seva. Vivia en una caseta pobra, feta de fang i canyes que amb prou feines es mantenia dreta. Els va convidar a berenar xocolata amb melindros i quan es va fer de nit, a la vora del foc, els va explicar un conte:

(CONTE LLIURE)

Acte seguit, es va dirigir a un bagul atrotinat que tenia vora la finestra i va treure una capsa que s'assemblava, com una gota d'aigua, a la capsa màgica de la dama blanca, però que estava tota bruta, plena de pols i mig trencada. D'allà va treure una carta i va dir:

-"Fa anys que guardava aquesta carta al bagul.Un dia, quan era jove, la vaig rebre per equivocació. Fixeu-vos que al lloc del destinatari posa "Per als ...........(número) nois i noies de ..............(poble dels alumnes). Com que no sabia a qui donar-la, l'he guardada. Bé, sembla que avui és el dia d'obrir-la, perquè aquests nois sou vosaltres, oi?"

La carta deia:

"El regne de les fades només existeix en la imaginació dels homes, que han sabut crear-lo i reflectir-los als llibres. NO el busqueu en el món real, sinó en el món de la fantasia, sigui dins del vostre cap o sigui en les llibres de les Biblioteques, veritables Santuaris de l'Irreal. Amb la informació que n'obtingueu, heu de fer set (o el nombre de grups) murals: la descripció del lloc o llocs on viuen les fades, la seva flora,la seva fauna, el seu comportament i costums, els tipus de fades que hi ha i els altres habitants del món de les fades, els seus encanteris... Quan hagueu passat la prova tots, estareu immediatament situats allà, però només us moureu amb llibertat si us prepareu un salconduit: el retrat de la fada blanca, tal i com us la imagineu cada grup, i posant les qualitats màgiques de cada part del seu vestit i del seu cos. Només si el teniu, podreu salvar-vos de tot mal.

(ara , els nois i nois fan la feina)

Un cop passada la prova, els va envoltar un gran remolí de colors i van perdre el món de vista.

Quan van despertar eren tots a un lloc estrany i nou, ple de colors fosforescents. La primera cosa que es van trobar va ser un GEGANT, que feia posat de ser més bo que el pa. Quan li van explicar què els passava, ell els va dir que no sabia on podia estar la dama blanca, però que si havien de buscar-la, utilitzessin el RAIG DE SOL, perquè viatjarien a la velocitat de la llum. Dit i fet: el raig es va transformar en un passadís instantani a un nou paisatge, on una de les noies va veure com la gota d'aigua de mar es convertia en una mena de bola de vidre, com la que utilitzen les vidents.

Tots es van amuntegar a sobre, esperant veure quelcom. I sí: va aparèixer la cara d'un GNOM. Els va dir que si volien trobar la dama blanca, havien de cercar un núvol trist, que havia perdut el seu millor vestit de festa. Un nou viatge sobre el raig de sol, els va dur a conèixer Liki, un núvol desfet de pluja. A un dels nois se li va ocórrer que seria bo fer-li un vestit amb el retall de cel que duien a l'equipatge dels colors. Quan se'l va emprovar, el núvol, feliç i rialler, els va adreçar a les DRÍADES, les nimfes dels arbres, que vivien tant com vivia el seu arbre, i que eren de gran bellesa, cos gràcil i esvelt i un parell d'ulls com dos llacs d'aigües daurades. Llurs cançons seductores es barrejaven amb el mormol de les fulles i eren una pista segura per a trobar-les.

L'encisera melodia els va dur a tots, nois i noies, encisats, fins a elles. Però llavors van descobrir que vivien en un bosc negre, sense colors. Una de les noies va agafar la maragda de la bossa i la llançà enlaire. Tots els raigs de sol van arrencar raigs de color maragda de la pedra preciosa i el bosc s'omplí de tots els matisos del verd.

Les dríades, agraïdes, els van adreçar a PUCK, un dels elfs més famosos entre els humans, perquè es divertia fent malifetes, burlant-se de tothom, i fent mil facècies: desviava els viatgers del bon camí, treia, de bursada, una cadira per veure com queia qui hi volia seure; pessigava la gent mandrosa, posava picarols als gats...Només hi havia una cosa que podia amb ell: les aromes.

Quan el van trobar, estava a punt de robar el pastís d'un casament, i ell, a qui mai ningú no havia descobert, es va enfadar tant que va estar a punt d'organitzar-ne una de molt grossa. Però, quan ho van veure, els nois van treure el perfum del taronger, i de seguida, PUCK va quedar ben estamordit. Acte seguit van aparèixer multitud de PIXIES, uns follets dolents, que tornaven la llet agra, robaven fruita, vessaven el vi i tornaven boges les mosques. Eren amics de Puck i venien a defensar-lo. Però els nois, que ja havien estat avisats per les dríades, els van oferir el pom de violetes. Ja sabien que aquest regal seria impactant: els pixies utilitzaven les violetes per fer un beuratge que els tornava invisibles per a poder fer les seves trapelleries.Els pixies els van enviar a veure les ASRAI, unes fades petitones i delicades que, quan eren capturades o s'exposaven al sol, es derretien i es convertien en bassals d'aigua.

Als nois i noies només els quedava un únic regal, dels que els havia fet la dama blanca: una guspira de foc. Per això, mentre s'endinsaven a la contrada de les asrai, on vivien a milers perquè eren tan petites que no ocupaven massa lloc, tal i com hi entraven, les anaven desfent amb la guspira de foc, i convertint-les en bassals d'aigua. I els bassals van formar rius, i els rius llacs, i els llacs un gran oceà.

I els nois es van veure envoltats d'aigua per tot arreu, i a punt de morir. Però , de sobte, va aparèixer un exèrcit de sirenes que, sense dir-los res, els van prendre sobre el seu llom i els van dur a terra ferma.

Hagués estat millor no haver-hi arribat mai! Era una terra erma, dessecada, negra com el carbó. No podia ser el regne de les fades! No se sentia cap fressa, cap ocell piulant, cap remor del vent. Tot era terra empolsegada i esquerdada. Fins i tot el cel tenia un color d'ala de mosca horrible. Les sirenes havien desaparegut, o sigui que no van tenir altre remei que caminar i caminar, fins arribar a una mena de cova fosca i pudent. Quan hi va entrar el darrer dels nois, una mena de porta dissimulada es va tancar de cop. Eren presoners! Llavors se'ls va aparèixer la gran MOIRA, amb tot l'esplendor de la seva malignitat, i els va dir:

-"Ara esteu al meu poder, i només podreu sortir d'aquí i salvar la dama blanca i sou capaços d'inventar-vos un conte que contingui un enigma, com aquest que us explicaré ara:

(s'explica LA FILLA DEL CARBONER, una rondalla catalana, explicada per Aureli Capmany)

-Si jo endevino l'enigma del vostre conte, el grup que me l'hagi explicat restarà aquí per sempre. Si no, podreu sortir i endur-vos la dama blanca amb vosaltres,. Ha,Ha,Ha!!!!"

(ara es fa el conte, per grups, en folis )

Naturalment, la MOIRA no va saber contestar cap dels enigmes i va restar convertida en ESTÀTUA per sempre. Els nois i noies van alliberar la dama blanca i ella, amb els seus poders, va extreure el color negre de les roques de la cova, i el va donar als nois. Al grup guanyador de les proves, aquell que havia aconseguit més peixets d'or, els va donar la seva vareta perquè, quan tornessin al món dels homes, tornessin la vida als seus éssers estimats. Als grups que van aconseguir més núvols de sucre, els va donar l'Arc de Sant Martí, per tornar els colors al seu món. I als grups que tenien més olles de coure, malauradament, no els va donar res més que ...les gràcies.

Així va ser com, amb valor i esforç, els ............(número) nois i noies de ........(poble), van tornar els colors i l'alegria de viure al seu món.

 

FI