La infanticida (1989)

La infanticida i altres textos. Barcelona: La Sal, 1984. (narrativa breu)

El cant dels mesos (1901) (poesia)

4 monólechs

Barcelona: l'Avenç, (1901) (teatre)

Dramas rurals. Barcelona: l'Avenç, (1902)

2ªed. amb il.lustracions de l'autora, Barcelona: l'Avenç, 1904.

Drames rurals/Caires vius. Barcelona: Edicions 62, 1982; 5ªed. Barcelona; Edicions 62, 1998; Barcelona: Selecta, 5ªed. 1982.

Ombrívoles

Barcelona: Biblioteca Popular de l'Avenç, 1904.

Solitud

Barcelona: Joventut, 1905; 22a ed. Barcelona: Selecta, 1984; 15ªed. Barcelona: Edicions 62, 1996; 6ªed. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998.

Llibre blanch/ Policromi/ Tríptich

Barcelona: Ilustració Catalana, 1905. (poesia)

V. Kandinsky: El mur vermell 1909

Cayres vius

Barcelona: Joventut, 1907

Caires vius: segona sèrie de drames rurals. Barcelona: Selecta, 1948; Barcelona: Edicions 62, 1987.

La Mare Balena Barcelona: Editorial Catalana, 1920.

L'amoreta d'en Piu
1921 -Teatre Novetats de Barcelona. (teatre)

Un Film: 3.000 metres Barcelona: Llibreria Catalònia, 1926; Barcelona: Edicions 62, 1985.

Marines

Barcelona: Les Ales Esteses, 1928.

Foto d'Omar Stradella

Jaime Vives

Impresions literàries sobre temes domèstics Barcelona: Llibreria Dalmau, 1946.

Mosaic

Barcelona: Nova Renaixença, 1946.

Encunys

(1946) -inèdit.

Vida mòlta: tercera sèrie de drames rurals. Barcelona: Selecta, 1950.

Jubileu: novíssims contes inèdits.

Barcelona: Selecta, 1951.

Solitud a muntanya
1954 -Teatre de l'entitat C.A.P.S.A. a Barcelona.(teatre)

Drama en dos actes, adaptació escènica de la novel.la Solitud per Esteban Albert.

L'alcavota, quadre dramàtic en prosa

1967, al Palau de la Música Catalana.

Obres completes

(pròleg de Manuel de Montoliu). Barcelona: Selecta, 1951; 2ªed. Barcelona: Selecta, 1972.

Contes diversos

Barcelona: Laia, 1981.

Cendres i altres contes Barcelona: Joies de paper, alter pirene, 1995.

José Manuel Merello. Busto en cenizas.

Qui sóc i per què escric

Víctor Català diu:

-S'ha insistit moltes vegades a assenyalar el pessimisme com a tret dominant de la meva literatura. Ja en els meus primers llibres semblava, als ulls de molts, que jo cerqués les nafres de la vida, per furgar en elles i endanyar-les, amb una morbositat quasi anarquitzant. I, n'estic segura, mai no ha estat aquest el meu intent. El meu credo artístic és l'eclecticisme desenfrenat. Per això refuso els dogmes de les escoles literàries. Em semblen pures fórmules arbitràries, on els homes voldrien encabir la proteica realitat de la vida. I la vida vessa i escapa dels motllos. Aquest és el defecte de Zola: la influència de la seva fòrmula naturalista i, com a derivació de la fidelitat a aquesta fórmula, la seva fidelitat a poseur.
Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?

 

Tomàs Garcés. Cinc Converses, Barcelona: Columna, 1985.

Si voleu saber més sobre el seu ESTIL