BRUIXA DE DOL
Ma Mercè Marçal diu,
del seu llibre, en una entrevista a Lluís Busquets i Grabulosa,
titulada "Bruixa i Fada el 1980", publicada al Correo
Catalán (febrer de 1980) i que està inclosa també
en el llibre del mateix autor Plomes Catalanes Contemporànies
( Barcelona, Edicions El Mall, 1980)
"En
relació a Cau
de llunes no
he pretès res més que afirmar un camí que allà
esbossava, ara amb més força, i amb el pas segur. Com
he dit en alguna banda, prossegueixo l'intent de trobar una veu pròpia
que entronqui alhora amb la tradició literària catalana-
com totes essencialment masculina- i amb l'experiència quotidiana
-sense veu- de les fades i les bruixes.
Com
a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la
meva veu com a dona, en el sentit individual i col.lectiu de la paraula.
L'aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solidària
amb les altres dones i al mateix temps, com l'altra cara de la moneda,
la dona sola: amb l'asumpció de la pròpia solitud com
a condició indispensable per a l'existència com a individu
autònom, com a 'peix sense bicicleta'...
Hi ha,
com a 'Cau de llunes', potser amb una formulació més aprofundida,
la desfeta, les contradiccions i l'espurna de felicitat fugaç
de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme
complex i ambivalent entre homes i dones.
A nivell
formal subratllaria que he gosat enfrontar-me amb el sonet i que ja
no me l'he pogut treure de sobre. I que persisteixo amb la cançó
i altres formes diverses.
El títol
ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó
infantil que parlava d'unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres,
les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps,un
país on les bruixes ja no duguin més dol."