BRUIXA DE DOL

Ma Mercè Marçal diu, del seu llibre, en una entrevista a Lluís Busquets i Grabulosa, titulada "Bruixa i Fada el 1980", publicada al Correo Catalán (febrer de 1980) i que està inclosa també en el llibre del mateix autor Plomes Catalanes Contemporànies ( Barcelona, Edicions El Mall, 1980)

"En relació a Cau de llunes no he pretès res més que afirmar un camí que allà esbossava, ara amb més força, i amb el pas segur. Com he dit en alguna banda, prossegueixo l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana- com totes essencialment masculina- i amb l'experiència quotidiana -sense veu- de les fades i les bruixes.

Com a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col.lectiu de la paraula. L'aparició del binomi bruixa-lluna, la dona solidària amb les altres dones i al mateix temps, com l'altra cara de la moneda, la dona sola: amb l'asumpció de la pròpia solitud com a condició indispensable per a l'existència com a individu autònom, com a 'peix sense bicicleta'...

Hi ha, com a 'Cau de llunes', potser amb una formulació més aprofundida, la desfeta, les contradiccions i l'espurna de felicitat fugaç de la relació amorosa en el nostre context social i l'antagonisme complex i ambivalent entre homes i dones.

A nivell formal subratllaria que he gosat enfrontar-me amb el sonet i que ja no me l'he pogut treure de sobre. I que persisteixo amb la cançó i altres formes diverses.

El títol ratifica el meu homenatge a Foix, amb una cantarella al fons de cançó infantil que parlava d'unes bruixes que tal volta portaven dol per nosaltres, les xiquetes del meu poble. I tot esperant, evidentment, un temps,un país on les bruixes ja no duguin més dol."