LA INFANTESA
M. M.Marçal va néixer
circumstancialment a Barcelona, de signe escorpí i ascendent
lleó , però fins als deu anys va passar la infantesa a
Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), amb la seva germana Magda, nascuda dos
anys més tard. D'Ivars és d'on ella sempre es va considerar
originària: sempre va recordar els orígens de la seva
família, establerta al camp i dedicada a la vida de pagès.
El seu pare la va introduir en el
món dels llibres i la seva mare, excel.lent recitadora, en el
món de la poesia popular i el teatre.
Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida, després d'haver
obtingut una beca. Vivia en una residència que duien les monges,
a les quals tenia terror.De ben jove va començar a escriure els
primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació,
a causa de la Dictadura fins aleshores, havia estat en aquesta llengua.
Però, influïda pel moviment de la Nova Cancó,
va començar a escriure els primers versos en català.
L'ÈPOCA
DE LA UNIVERSITAT i LA CREACIÓ DE "EL MALL"
A la Universitat, coneix Ramon Balsach
-aleshores Ramon Pinyol- a les classes de Llatí i Grec de la
facultat de Lletres de la plaça Universitat de Barcelona. En
aquella època era catòlica, apostòlica i romana
[...] pertanyia a comunitats cristianes de base i fins i tot va muntar
un grup catòlic a la universitat. El seu promès, que era
ex-seminarista , en canvi, s'havia tornat ateu, però, tot i això
l'acompanyava a missa. Un dia que tornaven d'una reunió ecumènica,
Pinyol es va quedar a dormir al seu pis . Encara que dormiren a habitacions
separades, el pare d'ella, Antoni, un pagès molt culte, els va
sorprendre i va forçar el desenllaç en noces. Aleshores,
ella ja havia sofert una crisi religiosa.
Del seu marit, ha d'agrair que la
introduís en el món cultural català, però
ella se sentia més com una "consort" del seu marit,
que no pas amb entitat pròpia, i es van barallar molt. Quan la
parella es va casar -ella tenia 19 anys-, cap dels dos no conservava
la fe, cosa que els facilità posteriorment aconseguir la nul.litat
matrimonial.
A la Universitat de Barcelona va
conèixer altres joves poetes (a banda de Ramon Pinyol, Xavier
Bru de Sala i, més tard, Miquel Desclot, Jaume Medina...), amb
qui el 1973 fundà "Llibres del Mall", a Sant Boi de
Llobregat. una editorial que va nèixer amb la voluntat de publicar
sobretot poesia. per aquesta editorial passaren escriptors, aleshores
joves, com Miquel de Palol, Xavier Bru de Sala, i editors, com Àlex
Susanna i Miquel Alzueta, a banda de promoure la descoberta de Miquel
Martí i Pol com a poeta, i de donar suport a empreses de traducció
tan importants com la de les Faules de la Fontaine i el volum
de Les Flors del Mal, de Charles Baudelaire.
LA
SEVA FEINA COM A PROFESSORA DE CATALÀ
Després de la Filologia
Clàssica, Ma. Mercè Marçal va fer Filologia Catalana.
I va fer de professora de català fins al final. Els alumnes la
recorden com una bona professora, apassionada i amb tendència
a aprovar. Com a anècdota, un conta que "una vegada, ens
va tirar el tarot a tots els de la classe, l'un rera l'altre."
Era Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes i va treballar
a dos instituts de Barcelona, després d'haver passat per l'escola
primària.
LA
"GAUCHE DIVINE" de BARCELONA
A Barcelona es trobà immersa
en la "gauche Divine" (la divina esquerra, un grup d'artistes,
escriptors, polítics, etc. que es reunien sovint), i assistí
amb el seu marit a les festes del doctor Obiols al pis de Via Augusta:
festes amb happenings, performances... " Brossa era el que feia
més números, era el pallasso de la festa, i sempre contava
acudits -recorda Balasch-. Ella era molt normal, bastant tímida".
Precisament, Pere Gimferrer la va conèixer el 1971 o 1972 a les
sessions de cine que cada dijous celebraven a can Tàpies i que
preparava en Brossa.
EL
SEU ACTIVISME POLÍTIC, FEMINISTA I LÈSBIC
La seva lluita política en
les darreries del franquisme es concreta en la militància en
el PSAN i en la participació en l'Assemblea de Catalunya.
Inicia també una activitat de conferenciant i assagista sobre
el feminisme i la literatura, que la convertiran en una de les teòriques
més sòlides. El 1979 crea la secció de feminisme
de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada que coordina fins
el 1985, i col·labora en múltiples projectes, exposicions,
revistes de signe independentista, feminista i lèsbic. El 1980
col·labora en la fundació del partit Nacionalistes
d'Esquerra, però paulatinament es decanta per una militància
netament cultural, i per la tasca de recuperació lingüística.
Va col.laborar en publicacions com Reduccions, Dones en lluita
i Escrivint a les parets. També va participar en el muntatge
La sala de nines, de Mercè Rodoreda, a càrrec del
grup de Teatre Bruixes de dol, nom inspirat en el seu poemari.
Fou la responsable de la secció sobre feminisme a la Universitat
de Prada, entre 1980-85 i fundadora, amb d'altres, del Comitè
d'Escriptores del Centre Català del PEN Club, el 1994.
Un dia va escriure:
"I
et ve a la memòria aquella època daurada en què
desconeixies l'existència, al llarg de la història, de
tantes i tantes escriptores que no sortien als llibres de text -i científiques,
i filòsofes, i pintores. I per tant, podies viure en la il·lusió
que a partir d'ara, la tradició -o com vulguem dir-ho: el passat
que es projecta en el futur, s'hi podreix, com adob poderós-
no pot fer-se ja sense nosaltres. Ara saps que no, que el mecanisme
implacable, andocèntricament selectiu, de la "Literatura-institució",
de la "Cultura-institució", encara només pot
admetre la dona "excepcional", la dona "per mostra",
la dona "coartada".
M.M. Marçal. "La dona
i l'escriptura" Congrés Fi de segle. Incerteses davant un
nou mil.leni. Alacant, 1993: 28
ELS
DARRERS ANYS
Des de 1994 va consolidar el col·lectiu
d'escriptores del Centre Català del PEN Club, organitzà
trobades, homenatges, taules rodones, sobretot en els camps de la poesia
i l'assaig. Féu homenatges a dues escriptores desaparegudes recentment:
Montserrat Roig i M. Aurèlia Capmany. També col·laborà
amb el grup "Filosofia i gènere" de la Universitat
de Barcelona, coordinat per Fina Birulés, companya de la poeta,
i establí relació amb la filòsofa italiana Luisa
Muraro, entre d'altres. Treballà per la cultura i la llengua
catalanes fins el dia de la seva mort.