Anterior

Següent

INFANTESA : EL PARADÍS PERDUT

Mercè Rodoreda va néixer el 1908, en una torreta amb jardí del barri de Sant Gervasi de Barcelona. Era filla única i els pares feien teatre i llegien molt. No tenien massa recursos econòmics. La Mercè va anar només tres anys a escola (1915-1918) per això fou autodidacta i una gran lectora dels clàssics catalans antics i moderns. El 1918 l'avi té un atac de feridura i ella ha de deixar l'escola per ajudar sa mare a cuidar-lo. El seu avi matern, Pere Gurguí, li va inculcar el catalanisme i una intensa relació amb els flors i les fades , al seu propi jardí de casa, on tenia un monument a Verdaguer . Per això també dirà més endavant l'autora, que "la vida s'acaba als 12 anys". Va ser quan es va morir l'avi.

ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT: MATRIMONI I LITERATURA

L'oncle matern, Joan Gurguí, torna d'Argentina, on ha fet diners, i es casa amb ella el 1928. Es duen 14 anys. Tenen un únic fill, Jordi. El matrimoni no resulta feliç i ella s'escapa de "la presó" escrivint. Sovint va al colomar blau de la casa dels seus pares a escriure. Comença publicant contes ,entrevistes, cròniques etc. a la premsa (Clarisme, Meridià, Mirador...) es publica la seva primera novel.la i es transforma en una dona decidida i desimbolta.
El 1934 coneix Andreu Nin, amb qui va tenir una relació sentimental, i els escriptors del Grup de Sabadell (Obiols, Oliver...) i entre ells Francesc Trabal, amb qui té una altra relació sentimental el 1938. El 1936 comença la Guerra Civil i el seu pare mor en un bombardeig a Barcelona. Se separa del seu marit. També entra a treballar pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, com a correctora de català es fa amiga d'Anna Murià i Carme Manrubia. Quan acaba la guerra, ha de marxa al'exili, la qual cosa li serveix per trencar definitivament el seu matrimoni.

MADURESA: EXILI NEGRE

L'exili provocà una autèntica generació literària perduda, lad'una generació d'escriptors molt cultes als qui la guerra i l'exili els provocà un tall en la seva producció literària del qual molts no se'n sortiren ni superaren.

Se'n va a l'exili deixant el seu fill amb sa mare, pensant que tornarà aviat. Marxa amb altres intel.lectuals, cap a Girona-Agullana-Perpinyà-Toulouse-Roissy-en-Brie (poblet proper a París). Comença la relació sentimental amb Armand Obiols, un home casat. Esclata la 2ª Guerra Mundial i alguns marxen a Hispanoamèrica. Ells dos decideixen quedar-se però han de fugir de París, on vivien en una cambreta de minyona, quan entren els alemanys. La fugida es va fer a peu i es van enfrontar a alguns espectacles que l'autora qualifica d'al.lucinants, amb carros plens de morts i incendis paorosos. Viuen a Llemotges i després a Bordeus. Ell treballa en un camp de concentració nazi a Bordeus i ella cus per uns magatzems i escriu poc , sobretot contes. El 1946 tornen a París i viuen prop del barri dels intel.lectuals, ella va sovint al Louvre i comença a escriure poesia. Entre 1947 i 1953 té una paràlisi al braç dret que li impedeix escriure. El 1951 ja pinta, en estil abstracte, tipus Klee. Obiols es trasllada a Ginebra per treballar per la UNESCO i ella encara és a París, i la dependència afectiva d'ell li provoca crisis nervioses. El 1952 fa una cura al balneari de Vichy i s'endinsa en la creació de narrativa llarga, durant aquest temps de soledat.

VELLESA: EXILI DAURAT I RETORN A CATALUNYA

El 1954 es retroben a Ginebra, i Rodoreda escriu poesia i contes i pinta. El 1955 es casa el seu fill i ve a Barcelona. A la ciutat comtal es compra un pis davant mateix d'on havia viscut de petita. El 1960, Obiols se'n va a viure a Viena per motius de treball i comencen a relacionar-se per carta, però la Mercè no viu la separació massa bé. El 1960 presenta La Plaça del Diamant al Sant Jordi però no el guanya, perquè el jurat no va voler premiar una obra d'una dona adúltera, que havia abandonat el seu fill. Tot i això, alguns membres del jurat recomanen el llibre a l'editor Joan Sales, que comença a cartejar-se amb Rodoreda i l'hi publica el 1962. Dos anys més tard mor la seva mare, i el 1966 mor el seu marit, Joan Gurguí.
Rodoreda va rebent premis per El carrer de les Camèlies. El 1968 es baralla amb el seu fill per culpa dels diners de l'herència del seu marit, i trenca amb ell. Serà l'últim cop que el veurà. A partir de 1970 les traduccions de la seva obra es multipliquen. El 1971 mor Obiols a Viena i ella descobreix que tenia una altra parella, molt més jove.
El 1972 torna a Catalunya i passa sis anys a la casa de la seva amiga Carme Manrubia , a Romanyà de la Selva, fins que li acaben la seva, amb jardí, ben a prop. El 1973 diagnostiquen una esquizofrènia al seu fill Jordi, que és ingressat. El 1980 ja pertany a l'AELC i rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Ciutat de Barcelona, el Llull, és pregonera de les festes de la Mercè... Mor el 1983 per culpa d'un càncer de fetge molt ràpid.