Donar un programa ètic i moral a un cavaller que cerca el seu destí: ésser un model vital. Curial comet errors durant el procés, però la penitència farà que triomfi al final.

6. TEMA

Els dos temes principals són l´AMOR i la FORTUNA. Els amors dels dos protagonistes són humans, lògics, pateixen la infidelitat, la solitud, els gelos... però l´autor fa sortir el personatge de la FORTUNA (imitant l´estil de l´Eneida, lectura de Camar) que l´ajuda quan Cupido i Venus diuen que li havien donat l´amor d´una dama perfecta i ell l´havia traït amb Laquesis. Fortuna origina la tempesta que el fa estar captiu a Tunis, i així fa penitència de la seva falta. Després, Fortuna demana a Venus que torni a ferir d´amor els dos amants, perquè es tornin a estimar.

7.ESTRUCTURA

La novel.la es divideix en tres llibres, segons Rubió i Lluch. La diferència entre els tres és la següent:
-en el primer, el tema és l´amor. És narratiu i senzill. Curial fa el seu aprenentatge I aconsegueix la fama.
-en el segon, ell peca de supèrbia, i cau en mans de Laquesis.
-en el tercer acumula ciència, saber i ètica, i fa una regeneració moral, tornant dos cops als orígens (Terra Santa, on es purifica, i Grècia, on és coronat un heroi i poeta per les muses) . A Àfrica es cura de la seva supèrbia fent d´esclau i quan torna, és perdonat.

Es recorren diversos espais : Itàlia (Monferrat, al Piamont), França (Melú) , Nord d´Àfrica, Grècia, Terra Santa... Tots els noms són reals i conformen el "món conegut" de l´època (perquè encara no s´havia descobert Amèrica) : Jerusalem, el mont Sinaí, Gènova, Sicília, Alexandria, Atenes, el mont Parnàs, Tunis, Marsella, Londres, Ostalriche (Àustria), Montferrat, Alemanya, Hongria, París...
L´acció se situa al s. XIII (entre 1267 i 1283, per la vida del rei Pere II el Gran), un segle abans de la redacció. Es citen personatges reals com Corradí de Sicília, l´infant Enric de Castella, Ramon Folc de Cardona, don Balasc d´Aragó, etc. És una narració lineal i realista.

CURIAL representa l´ascensió social d´un jove de baixa condició, noble d´orígens però pobre, gràcies a la cavalleria i l´amor. És un cavaller renaixentista : domina les armes i la poesia, és refinat a la cort. Curial significa, precisament, "cortesà". No és català, sinó italià. I els altres noms que surten també són italians, tot i que les relacions entre Catalunya i Monferrato eren reals (els pares de Jaume el Dissortat eren Margarida de Monferrato i el comte d´Urgell).És un personatge rodó: humà, simpàtic, contradictori i apassionat. Estudia i li agrada la música, però també els plaers i la riquesa. La mitologia del tercer llibre representa el seu subconscient, perquè hi representa la lluita entre la voluntat dels homes i la dels déus)

GÜELFA és la midoms que protegeix l´amant. Està descrita per les mans, que eren el símbol de poder aleshores. Ella sempre li posa condicions i ell acaba casant-se amb ella, encara que no n´està enamorat (ho està de Laquesis), per deure feudal. El seu nom prové dels Güelfs i els Gibelins, partits polítics italians.

CAMAR i LAQUESIS són descrites pels ulls, símbols d´amor apassionat. Camar significa lluna, i com Dido i Ofèlia, acabarà suïcidant-se per castedat i fidelitat a Curial.

MELCIOR DE PANDO, segons Bohigas, és la contrafigura de l´autor, perquè té badades de l´estil de "no deixis a la Güelfa, segons en l´altre llibre et vaig dir".

El pròleg del primer llibre parla de l´Amor, la Fortuna i els Infortunis, que són un dels temes.

El pròleg del segon llibre parla de la supèrbia, el pecat de Curial, a través de l´astrologia: diu que els cavallers són governats per Mart, que els fa calents i violents, amb moltes temptacions. Cita la trobada de Dante amb els tres animals (un d´ells, el lleó, símbols de supèrbia). Lliga la cavalleria amb un planeta causant d´infortunis i amb un vici. L´astrologia i la ciència li donen un discurs moral paral.lel a la narració.

El pròleg del tercer llibre parla de la "reverenda lletradura" (els clàssics grecollatins més els italians Dante i Boccaccio). S´hi compara, com a autor, i se sent ignorant: el seu heroi és superior als herois antics, però no és tan "il.lustre" per culpa de la seva ignorància com a autor.

La novel.la està narrada en 1a persona, i l´autor es dirigeix al lector, de vegades : "E com escriure sens plorar aquest dolorós patiment?". Hi ha llenguatge culte en les narracions en 3a persona i un to col.loquial en els dìàlegs.

Té frases fetes, imatges elabo-rades, diàlegs fluïds, molta sensualitat de les dones, i les lletres de batalla apareixen per donar tensió i versem-blança. Hi ha molts italianismes i gal.licismes.

S´assembla al Tirant lo Blanc en l´estructura narrativa, l´evolució dels protagonistes, el tipus de prosa, les refe-rències culturals i literàries clàssiques, tot i que en el Tirant no hi ha mitologia.

13. TRANSCENDÈNCIA

Obra possiblement inacabada i de nul.la difusió, representa, tanmateix, un intent d´innovació del gènere de la novel.la cavalleresca. Ha estat traduïda al castellà i a l´anglès.

-Novel.la de cavalleries : ambient de cavallers bregosos, de torneigs, deseiximents i violències, disfressades de cerimonials ostentosos.
-Novel.la realista i versemblant , llevat de la part mitològica.
-Novel.la psicològica i sentimental, sobretot amb personatges secundaris molt ben descrits.
-Novel.la històrica (Pere el Gran va anar de debò al desafiament de Bordeus; la cort de Monferrat va existir, el torneig de Melú també...)
-Novel.la burgesa: ascensió social d´un protagonista de carn i ossos, contradictori, amb un final feliç, tot i els contratemps.
-Lírica trobadoresca: el seu poema sobre l´elefant té un antecedent: una Razó de Rigaut de Berbezilh, que parla de l´aurifany i la mercè de tota la cort de França envers l´heroi.
-Llegendes catalanes: el comte de Barcelona i l´emperadriu d´Alemanya surten a la Crònica de Desclot, i al Curial, el nom d´ella es canvia pel de duquessa d´Ostalric (Àustria)
-Lírica de Petrarca: al pròleg del primer llibre hi ha una frase d´ell: "Oh, quant gran és el perill, quantes són les sol.licituds i les angoixes a aquells qui es treballen l´amor!"
-Renaixement: les muses al.legòriques del tercer llibre són una barreja del Novellino i l´Eneida
-Astrologia: Curial és un Leo i a l´escut hi duu un lleó, símbol güelf.
-Literatura artúrica: en treu alguns motius, com ara les donzelles que acompanyen els cavallers als tornejos i que són raptades per altres cavallers, les vídues joves que eduquen els amants sota secret d´amor; les monges d´origen noble, amades pels cavallers...
-Telepatia i visions: Quan Curial s´enamora de Laquesis, se´n penedeix davant St Marc. A la mateixa hora, St Marc s´apareix a Güelfa i li comunica que Curial ha sortit il.lès d´una batalla. Hi ha visions dels personatges: Fortuna s´apareix al duc d´Orleans; Bacus i les 7 arts liberals s´apareixen a Curial; Sant Jordi també ho fa, abans de la batalla contra els turcs…
-Novel.la femenina: hi ha una gran presència de dones en l´acció.