CURIAL E GÜELFA

LES NOVEL.LES DE CAVALLERIES

Les novel.les de cavalleries foren obres en prosa, escrites al llarg del s.XV a Europa occidental.Tenen com a precedents els romans francesos ( de tema llegendari grec o del cicle artúric). A diferència d'aquesta matèria de Bretanya, en canvi, les novel.les de cavalleries transcorren en espais propers i coneguts, amb dades geogràfiques reals i reconeixibles pel lector. Són igual de reals les referències temporals i els noms d'alguns personatges, que realment van existir al s. XV.
Els dos grans temes d'aquest tipus de novel.les són la guerra -i altres fets cavallerescos-, i l'amor, sovint difícil quant a la seva realització. Els fets estan encadenats de forma lògica i realista (de causa-conseqüència) i són versemblants, tot i que de vegades hi apareixen visions i somnis, d'arrel més llegendària.
Tant els herois com les seves dames són propers, ficticis però versemblants, sense qualitats extraordinàries ni màgiques i sense cap mena d'ajut del més enllà. Molts d'ells són contemporanis o històrics al temps de redacció.

El llenguatge d'aquestes obres és pla i senzill, ja que anaven destinades a ser llegides per un públic burgès, tot i que poden tenir alguns fragments més cultes.

Les seves principals innovacions narratives són : la presència d'uns personatges amb profunditat psicològica i rodons,i les subtils pinzellades d' humor, erotisme i enginy, que les acosten, sens dubte, als lectors de l'època actual.

Els títols més importants, a banda de Curial e Güelfa, en la literatura catalana, són :Tirant lo Blanc i la història de Jacob Xalabín.