Capítol IV- Línies 1-115 (Ed. Barcanova, 1990, Col. Biblioteca Didàctica de la Lit. Catalana, n. 10)

Tema: canvis en la relació de Josafat amb el seu entorn.
Estructura i comentari de cada part

A. DESCRIPCIÓ DE L´ESGLÉSIA . Línies 1-67

*Semblances amb la Catedral de Girona (paràgraf 1 i 2): "a la part alta de la ciutat", "gòtica en el seu interior", "façana barroca", "campanar octogonal del mateix ordre que la façana" (símbol del penis masculí). Recordem la relació de l´arquitectura modernista amb el gòtic.
* Vocabulari de l´arquitectura: capelles, balustres, columnes, campanar, cornisa, finestres, cúpula, volta, adjuves, gàrgoles, muralla, golfes, absis, claustres, trifori... Tot dóna un ambient claustrofòbic.
* 4t paràgraf: paral.lelismes anafòrics pels dominis de Josafat: seus eren...seus eren....seus eren.
* Expressions a destacar al 3r i 4t paràgraf: "els tenebrosos dominis del campaner" (27-28), (la caixa de l´escala) "plena de fetor de tomba" (49)
* 5è paràgraf: passa a l´exterior de l´església i acaba amb l´altar dels sacrificis dels esparvers, l´spoliarium (lloc del circ romà on eren despullats els gladiadors morts) en una referència una mica diabòlica, sacrílega, supersticiosa. Serà un símbol de la mort de Fineta. També és una burla de la missa.

B. RELACIÓ DE JOSAFAT AMB EL SEU ENTORN .Línies 68-87.

*Ell se´n sent l´amo ("fruïa lliurement de tots els dominis, 69") però rep una animalització: "urc de salvatgina" (71) segura en el seu catau inaccessible.
* La catedral com a laberint "el guardaven de part de dintre" (74-75)
* La catedral i les altures: "el feien inabordable pel defora" (76)
*Té imaginacions dantesques: amb els no creients atacant-lo des de fora i ell defensant-se amb pedres que la pluja desencasta del sostre (com si fos el defensor d´un castell medieval)
* Els seus enemics són de quatre tipus, representatius dels anticlericals del s. XIX:
-ateus: no creuen en Déu.
-lliure-pensadors: no ademeten cap déu si no és la Raó.
-republicans: volen una república laica (no religiosa)
-heretges: creus en doctrines contràries a l´Església.

C. CANVIS QUE S´HAN PRODUÏT EN ELL. Línies 88 -115

* Ara frisa per tornar a veure les dues dones, té somnis libidinosos, però sense final amb capellans, sinó que els capellans li porten la Pepona, ben maca i s´hi casa (és un tipus de somni nou en ell). Recordem que Josafat és una fanàtic religiós i ha de convertir la seva luxúria per Pepona en part de la Religió.
*L´amor sacramentat esborra els pecats d´ella.
* Hi ha una narració ràpida sobre la conducta sexual d´ella : sexe amb pagesos, amb un gos (?), amb nois, amb un negociant de bestiar, escapada de la vila, etc.

ESTIL

*Hi ha molts adjectius: alta, interior, trist, desolat...
*Abundor de frases simples ("l´església era una gran massa enorme"), coordinació copulativa
*Enumeracions

CAPÍTOL 4 .Línies 302 a 399

Tema: seducció de Finesta, interposant-se entre ell i Pepona.

A. Línies 302-316 CÚMUL DE SENSACIONS QUE LI PROVOCA ELLA

*Gat: enumeració: "exasperant mobilitat del seu cosset", "propícia a vinclar-se a estremir-se a defallir".
*Ulls: "nines de bacant", "fiblades horribles", "botons de foc".
*Camp semàntic del foc: fiblades, botons de foc, cremant-li la còrpora, encendre-li el cor.
*Metàfora: "la virilitat del campaner gemegava"

B. Línies 317-337. PRIMER CONTACTE FÍSIC: ELLA ES PARA I ELL HI ENSOPEGA

*Sensacions posteriors de rodar el cap de desig, perdre l´oremus (ell té "el pit d´atleta"). Ella sorpira, els llavis lassos li ofereixen una besada. Més endavant "sanglotava per endavant el plaer esdevenidor".
*Reacció d´ell:: " es cregué perdut" (526), "tot s´havia esvaït en el seu entorn" (NO VISTA), "una remor d´oratge brunzia a les seves orelles "(OÏDA), "l´església, ell i Fineta s´esnfonsaven en un remolí negre i furient" (CAIGUDA), "el cor pataquejava per dintre " (TAQUICÀRDIA), "els braços demanaven ajuntar-se per estrènyer en mortal abraçada aquella dona" (SEXE I ANTICIPACIÓ DE LA MORT D´ELLA).

C. Línies 338-368. ELL TÉ UN SENTIMENT DE CULPA RELIGIÓS I LA TIRA A TERRA

* "Una veu sonant a dins del seu crani, li cridà: -Déu et mira".
*Record de l´hòstia sacrosanta i atac d´ira (ira al servei de la Religió, com el dia del Viàtic del capítol 1).
*Comparació de la caiguda d´ella: "com un farcell pudent ple de carnassa" (que l´autor recuperarà més endavant, en la mort d´ella).
*Ella està adolorida, però també "impertinent", "tossuda" i li dóna les gràcies i li crida que l´estima (MASOQUISME).
* Ell es posa a córrer (enumeració d´accions)., a remarcar "com les d´una ànima encesa pel pecat que cerqués, adolorida, el consol de la divina gràcia" (final)

D. Línies 369-399. PEPONA DECIDEIX NO TORNAR I L´ALTRA RENOVA ELS MOTS D´AMOR

* Pepona està "anorreada", "esporuguida per l´impensat desenllaç d´aquella aventura", " es penedia d´haver posat els peus..."
* Josafat està "esbalimat", "trèmul" amb la boca no ben aquietada " (abans de l´empenta, tenia un "Tic nerviós"), "home enfollit".
* Fineta coixeja, rellista, defalleix de dolor, és un ésser patètic. Definició: "esclava ja d´aquell esquerp sàtir, capaç de saciar-la de furients carícies i de seguir-la en tots els deliris de la seva voluptuositat monstruosa". I acaba amb la insistent mirada d´ella.