Cap. V- línies 39-72 (Ed. Barcanova, 1990, Col. Biblioteca Didàctica de la Lit. Catalana, n. 10)

1 El cinquè dia, a mitja tarda, Fineta, pleret a pleret, pujava la rampa de Santa
2 Maria. Anava sola, vestida de negre i amb mantellina. Els enagos planxats cruixien
3 sota el vestit de fai, un cinturonet ample, amb sivella daurada, recollia els plecs de la
4 brusa, tan diabòlicament fina, que les mustigades belleses de la meretriu
5 s´endevinaven i reposaven a la cotilla fluixa i elegant, la vorada de la qual àdhuc es
6 transparentava. Així volgué oferir-se a l´home que la seva refinada perversió havia
7 escollit.

8 I sentia un greu voluptuós en pensar que tot el millor que tenia anava a ésser
9 rebregat, malmès, romput per les impacients manasses del campaner.

10 En ésser a la plaça de l´església enlairà la vista. Un esparver planava a l´entorn de la 11 cúpula. Contemplà la massa enorme de carreus , i en pensar que no tardaria a sentir, 12 dins aquelles tremebundes parets, l´abraçada violenta del gegant fanàtic, una 13sotragada libidinosa resseguí la seva pell, de blancor cloròtica.

14 Panteixava d´emoció, com el primer dia que rebé la primera carícia.

15 Una ratxa d´aire primaveral esbandí el seu front transparent, on es marcava un 16senyal moradenc, record de Josafat.

VOCABULARI:

1. pleret a pleret: a poc a poc
2 mantellina: peça d´encaix ,blonda, etc. amb què les dones es cobrien el cap quan anaven a l´església.
2. enagos: peça de roba interior que servia per fer més àmplies les faldilles.
3 fai: teixit de seda.
4 mustigades: marcides, pansides.
4. meretriu: prostituta
5 cotilla: faixa ampla que estreny la cintura i sosté el pit.
8. un greu: una pena
9 malmès: fet malbé
11 carreus: pedres grosses de les parets de l´església
13 cloròtica: de clorosi, una malaltia que provoca una gran pal.lidesa.
14. panteixava: esbufegava
15 esbandí: aclarí

Explica com és el personatge de Fineta , com és el de Josafat i la relació entre tots dos, atenent a aquest fragment, però també a tot el decurs de la novel.la

(en cursiva el que fa referència al llibre, i sense, el que és del text).

* Fineta és diabòlica (diabòlicament fina, 4)a tot el llibre. És perversa (refinada perversió havia escollit, 6-7, sent una sotragada libidinosa a la pell 12-13, panteixava d´emoció, 14). En altres fragments del llibre: es mostra com un gat, una serp hipnotitzadora, vampiressa, una hiena farta de carn, o un sac pudent de carn corrupta.
* Fineta és una bellesa marcida i decadent (mustigades belleses,4, meretriu, 4 la seva
pell, de blancor cloròtica, 13) Altres fragments del llibre : descriuen les formes i
colors que adopta el cabell, els llavis i sobretot el to de blanc fantasmal, macabre,
i, tot i així, sensual i desitjable.
* Ella té un gran component masoquista: (greu voluptuós perquè serà rebregada,
malmesa, rompuda per ell,8-9; senyal moradenc, record de Josafat -15-16, vol
l´abraçada villenta del gegat fanàtic, 12) Altres fragments del llibre: Josafat li dóna
una empenta, la sacseja, l´agafa fort, acaba matant-la.
* Sempre apareix envoltada de signes de mal averany, de desgràcia, indicadors de
por, terror, mal final (un esparver planava sobre la cúpula 10-11) Altres fragments
del llibre: quan es queda sola es mor de por, i també, "l´altar dels sacrificis" o spoliarium dels esparvers, amb restes d´ocells sacrificats. Molta abundor d´ocells
nocturns (mussols, miloques...).
* Josafat és l´home escollit, té un punt passiu davant d´ella, activa des del principi
al final (6-7) En altres fragments del llibre: només es torna actiu per evitar-la, al
principi i per matar-la al final, però ha calgut l´acció del superjo, de la religió i el
temor a perdre la feina, per fer-lo reaccionar.
* Caracteritzat per la força i la bestialitat ( rebrega,malmet, romp amb les seves
impacients manasses, 8-9, l´abraçada violenta del gegant fanàtic, 12, senyal
moradenc record de Josafat). En altres fragments del llibre: és un gran simi, un
monomaníac, un faune... No parla gairebé gens, té reaccions irades quan algú és
irreverent, contra la Religió, com l´escena del principi, quan duia el Viàtic i agredeix un home que no es treu el barret (Cap. 1)
*Relacions entre tots dos: comencen de forma impensada, perquè ell somia amb la
pastora de quan era jove, i la retroba (Pepona, de sexualitat lliure i natural) a l´església, però acompanyada de Fineta, que serà qui el seduirà (quan ell buscava casar-se amb la pastora, perquè la seva luxúria era massa forta). El fragment de l´examen és quan Fineta torna sola a l´església, decidida a seduir-lo, vestida de dona recatada, pudorosa i beata. (Cap. 5, pertany al nus, just abans de quan fan l´amor per primer cop).
* Les relacions deriven cap a la pura bestialitat sexual i a l´obsessió d´ella, que acaba volent-se quedar sempre amb ell, amb el perill que algú descobreixi el que fan en terra sagrada . Els esparvers i el morat del text, etc. són petites pistes del que vindrà
després, que esclata quan ella es posa a fer hòsties i se li trenquen i Josafat ho troba
un sacrilegi (a més de que ella canta una cançó bàquica).
* El final de la història és la mort d´ella, dos cops, a mans de Josafat, que ja ha confessat el seu pecat, i a qui guanya el superjo religiós. Duu el cadàver amunt i avall sense saber com desfer-se´n i acabar llençant-lo daltabaix, a un cementiri
abandonat, enmig d´una ponentada. L´endemà ell s´ha tornat boig i toca el flabiol
dins de la nau. La novel.la té una estructura circular: comença a la capella bap-
tismal, amb l´aigua redemptora de Sant Joan Baptista sobre Jesús, tots dos "una
taca informe de carns blanques" i acaba amb una ponentada que Josafat considera també
purificadora sobre la nuesa -blanca- de Fineta.
* Tots dos acaben engolits per unes forces superiors, atàviques, que no han pogut dominar.
I ell es torna boig per l´escissió entre la realitat interna i l´externa , contradictòries (l´impuls primari -ira i luxúria- contra l´autorepressió sexual i la castedat per motius religiosos, és a dir l´allò contra el superjo)

Explica quin ús se´n fa del llenguatge en la novel.la, dividint la teva exposició en el nivell lèxic, sintàctic i retòric, posant exemples que es puguin relacionar amb les descripcions , que tan presents són en aquest llibre.

DE LÈXIC

* Adjectius ambientals, de l´espai misteriós i sinistre.Adjectius sensuals, per l´erotisme de la relació entre ells dos Adjectius en grup o davant del nom

* Verbs de passat, sinistres o sensuals (mateixos grups que adjectius)

* Noms d´arquitectura religiosa, enumeracions, moltes descripcions.Noms abstractes i eròtics en enumeració

*Lêxic estàndard.Tipologia dels mots:la novel.la té pocs dialectalismes (en boca dels personatges d´origen rural) i arcaismes i també poques frases fetes i locucions.En canvi, té molts augmentatius per a Josafat i diminutius per a Fineta, i v ulgarismes del català mascle (ensumar, fetor, bagassa..) i cultismes noucentistes (avenir, romandre, àdhuc...)

*Joc amb els noms que deriven de Josep: Josafat ( Vall dels morts a la Bíblia), Fineta és diminutiu de Josepa o Josefina,( amb ressonàncies ciutadanes) i Pepona és augmentatiu de Pepa o Josepa (amb ressonàncies rurals).

DE SINTAXI

*Moltes frases intensificadores: exclamacions, interjeccions, acabades en punts suspensius

*Interrogatives dins de la narració, en 3ª persona, per expressar confusió interna ("què havia passat? Què havia fet?")

*Frases normals, ni simples ni molt complexes , la majoria juxtaposades i coordinades copulatives i adversatives.

DE RETÒRICA

* Moltes comparacions suggestives, animalitzadores amb Josafat (brau,salvatgina,lleó,simi...), o que el relacionen amb el Quasimodo de Notre Dame de París de A. Dumas, el mite de la dona robada per l´orangutan, el mite de la Bella i la Bèstia, el mite del Minotaure (monstre del laberint), el déu Pan, etc.

* Anàfores, paral.lelismes i enumeracions sistemàtiques a gairebé cada paràgraf, sobretot en les descripcions arquitectòniques.. També metàfores i personificacions, al.literacions, ritmes poètics (successió de decasíl.labs).