1. Llegeix la definició del Glosari i la Glosa d'Eugeni d'Ors (1881-1954)i digues com faries servir el text d'exemple de la definició:

Text 1 PER AL LLIBRE D'OR DE L'ENERGIA (Glossa escrita a partir de la destrucció de la ciutat de Sant Francisco per culpa d'un terratrèmol) Bastiu la Ciutat futura, enginyers, arquitectes, manobres de Sant Francisco! Feu-la la més hermosa del món , la més esplèndida en jardins i edificis, sobre la terra que demà trontollarà novament! Perquè solament amb què l'Energia devingui Ritme, solament amb què la vostra Arbitrarietat arribi a culminació d'obra perfecta, ja eternitat és creada. I res podrà fer-hi la hostil Natura. Perquè , un cop haureu creat un bell edifici, un cop haureu empresonat un ritme en les seves pedres, ja encara que el foc l'abrusi, l'edifici viurà, viurà eternament, perquè perdurarà el seu ritme. Com viuen tots els llibres cremats a la Biblioteca d'Alexandria; com viuen, íntegres, totes les estàtues mutilades per la barbàrie dels temps; com seguirà vivint pels segles dels segles la nostra Sagrada Família, encara que, just al'endemà de feta, s'ensorrés... Aquesta glossa d'avui és una pàgina per al Llibre d'or de l'Energia. Eugeni d'Ors Glosari,1906

Autocaricatura d'Eugeni d'Ors, amb signatura

GLOSARI   El Glosari d'Eugeni d'Ors fou una mena de programa del Noucentisme. Era una secció periodística des de la qual, d'Ors, que signava amb el pseudònim de Xènius contribuïa a la creació d'estats d'opinió propicis a la seva ideologia   GLOSA   La glosa era un assaig breu, d'extensió que mai superava una pàgina , on amb un estil llampant que cercava la persuasió i a partir de símils que deparava l'actualitat nacional o estrangera, Xènius emetia judicis valoratius o invitava a la reflexió sobre de qüestions rellevants de la vida quotidiana.

2. A banda del Glosari i la seva activitat periodística, Eugeni d'Ors és autor d'un novel.la, La ben plantada (1912). Comenteu-ne l'estil.

Teresa Baladia, inspiradora de la Ben Plantada ,en un quadre pintat per Ramon Casas La llotja, d'Antoni Vila Arrufat Retrat de Maria Llimona, de Joaquim Sunyer

Text 2 DE LA FIGURA I CONDICIONS DE LA BEN PLANTADA (...) La Ben Plantada té un metre vuitanta-cinc centímetres d'alçària. De terra a la cintura, un metre vint- i-cinc; seixanta centímetres de cintura enlaire. Entorn d'aquesta inicial desproporció feliç s'agrupen en tota la resta les més escaients proporcions. Així el peu no és massa menut, però fi i vivent en tota l'extensió, del taló a la punta. Els turmells semblen tal volta una mica amples, però és que la mitja blanca afavoreix. En el caminar s'endevinen els genolls, rodons, poderosos i perfectes. (...) El tronc, doncs, generós i del tot hel.lènic hauria estat excessiu l'any 1909; però s'escau d'acord plenament amb les modes blanes, folgades, clàssiques, harmoniosíssimes del 1911. Els braços són llargs: ben plens arran de l'espatlla, minven dolçament; lluny del defecte dels de la ballarina rusa Trouhanova, que són tan amples vora l'aixella com vora la mà . Les de la Ben Plantada, de mans, no les lloaríem d'aristocràtiques certament; perquè són amples i un poc bastes, el bust és ple de dignitat, no exempta d'un semblant de dolça fadiga, també acordada amb les modes d'aquest estiu. En espera de les maternals abundàncies, aquest bust és ara tot consagrat a la suprema delícia de la respiració. Potser el cap es sospitaria una mica petit, sense la cabellera sumptuosa, que és d'un ros fosc, salva de tot excés i pentinada amb mètode i netedat. Del front fins al rodet extrem de la cabellera que és molt baix, comptaríem uns trenta-cinc centímetres. (...) Però, ja detalls exactes vindrien a mancar si jo intentés descriure dues condicions impossibles de descriure: el moviment i els ulls. No puc dir més, volent estar sempre en economia estreta , que, si el moviment de la Ben Plantada és presidit per la música, la gràcia dels seus ulls deu caure sota la competència i jurisdicció d'Urània, musa de l'Astronomia.

3. L'any 1906 es publica el poemari Els fruits saborosos, de Josep Carner (1884-1970), un recull de 18 poemes on, mitjançant diverses fruites, es descriuen les etapes de la vida i es fa una reflexió sobre el pas del temps. Llegeix LA POMA ESCOLLIDA i després completa el text de sota:

Text 3 LA POMA ESCOLLIDA Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, i, més menus i blancs, s'estan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant? -Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec, i envejo les nores treballant, i quan els néts em vénen em troben tan gelada. I no et sabria péixer com en el temps florit ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen i em parles d'unes coses on m'ha caigut l'oblit. Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida, mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum, i et tinc a vora meu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum. Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: el fred ens fa temença, la negra nit horror, criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Aquest poema es desenvolupa en .........estrofes de .......versos .......amb cesura a la ....... síl.laba, cadascuna de rima... amb estructura A........., i amb alternança de versos ........i versos....... Pel que fa a l'estructura, podem distingir .........parts en el poema: 1) La......... estrofa en què es fa la ............dels protagonistes ......... i ........., caracteritzats per la seva...... ., i en què es planteja el seu.... ...2) Les ...........estrofes següents, en la qual Lamon........ ...Alidé pel seu plor són les ...............i els .........que comporta la vellesa. 3) Les dues .........estrofes són la ...........de ..........que reconeix la seva trista situació però que troba .............en l'...........que es tenen. L'estructuració del poema, respon, per tant, a un equilibri harmònic entre estrofes i continguts, amb un esquema clàssic de presentació i desenvolupament dialogat.

Nu femení, de Josep Clarà

4. Llegeix aquest poema de Carner, però en una clau concreta: gràcies a la Diputació de Barcelona, el 1907 van començar les excavacions a Empúries. També es van revaloritzar els monuments romans de Tarragona. Tot plegat va servir per connectar amb el passat romà de Catalunya. Tots els poemes de Carner sorgeixen d'un pretext, i en aquest cas, se'n diu als dos primers versos del darrer tercet: la troballa, a Empúries, d'un cap de deessa, atribuït a Afrodita o Àrtemis. Per tant, pensa que aquesta pagesa pot ser un símbol de la Catalunya noucentista naixent... Digues després si les frases dela dreta són correctes o falses:

Text 4 CAMPEROLA LLATINA Alada, véns al solc i a la sembrada i decantes el cap a la claror, i mig augusta, mig espellifada, et corones amb l'or de la tardor. Tens la cintura fina i abrivada i el si d'una naixent promissió; canta la teva boca incendiada com una rosa de l'Anacreó. I fas anar la teva grana en doina com sobirana que escampés almoina i et rius del pobre Gàlata ferest. Mai no sabràs que dins la gleva amiga jeu enterrada una deessa antiga que et vetlla encara, compassant-te el gest. El verger de les galanies (1911)   Pastoral , de Joaquim Sunyer

1. El pretext del poema entronca amb els poemes renaixentistes de Ronsard, que canten la figura femenina en un to galant i en un ambient idíl.lic. 2. La pagesa simbolitza la Catalunya noucentista naixent, i a la primera estrofa l'autor hi exposa el moment de sembra dels ideals noucentistes que el poeta qualifica com a "claror". 3. El segon quartet presenta la Catalunya Ideal om una dona eròtica que provoca el desig de la resta d'Espanya. 4. La rosa és el símbol de la mort, perquè la pagesa sembla malalta, perquè té la cintura "fina i abrivada". 5. Anacreont fou un poeta grec (VI aC) que va cantar a l'amor i influencià els autors antics, els renaixentistes i els neoclàssics, per això apareix en el quartet: és una referència a l'amor que susciten els ideals noucentistes. 6. El primer tercet presenta el tema de la germinació de la llavor noucentista , oposada a la tasca dels bàrbars (els gàlates eren celtes) 7. I en el segon tercet, Carner exposa els ideals de mediterraneïtat i classicisme, arrel de la Catalunya ideal, serena i elegant ("compassant-te el gest") 8. El poema també es podria entendre així: la pagesa és la catalunya rural, que amb el noucentisme es torna refinada, de ciutat, clàssica, ordenada i mesurada.

 

 

5. Per últim, llegeix aquest altre poema i respon les preguntes de la dreta