1. Llegeix aquests textos, escrits per autors del Noucentisme i mira de relacionar les definicions de mots amb cites literals dels textos, és a dir, posa exemples de cada mot definit amb frases dels textos.

Text 1

PÒRTIC

Bella ciutat d'ivori, feta de marbre i or:

tes cúpules s'irisen en la blavor que mor,

i reflectint-se, netes, en la maror turgent,

serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori té la gràcia d'un marbre constel.lat

d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del món exterior,

esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.

Et purifica el viure magnànim i cruent.

I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,

empunyaràs la palma del seny - que és immortal.

Guerau de Liost

La ciutat d'ivori

 

CLASSICISME

 

El Noucentisme cerca el classicisme apol.lini: harmonia, equilibri, proporció i bellesa

 

 

CIVILITAT

 

El Noucentisme vol una polis ordenada, democràtica, molt assenyada

 

 

 

 

ARBITRARISME

 

El Noucentisme vol crear l'Obra Ben Feta, fruit de l'esforç, la disciplina i l'estudi, que vencen el caos, la inspiració i la improvisació.

 

MORALISME

 

El Noucentisme pensa que l'obra ha de contenir una lliçó moral que reflecteixi els valors burgesos, urbans i civilitzats.

 

Text 2

La perfecció curosa en les funcions de servei no és més que un cas particular de l'assistència de l'esperit de perfecció, en qualsevol ofici. Cal que tots treballem; aquest és el primer imperatiu. Cal ésser artista, cal ésser perfecte amb el treball; aquest és el segon. Apliquin-se tots dos, generalment i equiparada, en tota funció, en tota tasca.La salutació polida forma part de la moralitat del bon conserge , com la bona sintaxi forma part de la moralitat del bon escriptor. ¡Guerra a les salutacions desgarbades, guerra a la sintaxi desgarbada!

Mentre més popugnem per a l'emancipació del treball, més cal que romanguem fidels a l'ideal de l'Obra Ben Feta. Sense aquella, gemega la Justícia. Però sense aquest, sucumbiria la Civilització.

Eugeni d'Ors

Glosari (20-XI-1920)

 

Text 3

UNA NOIA QUI TORNA DE LA MAR

Àdhuc la mòmia grisa del rei Wamba

deixondiries amb tos ulls frescals,

o orgull de qualque "Siglo" o Tupinamba,

goig de nostres carreres maquinals!

Oh noia que "despatxes" o que cuses,

bella oronella d'un abril sense fi:

mereixes la besada de les Muses

i sobretot quan ixes de nostre mar llatí!

Quan puges al tramvia, vida mia,

tota flairosa d'ones, plagiant-ne el moviment,

es decaten els homes del tramvia

com verdes canyes al voler del vent.

D'un or subtil fulgura ta parpella,

d'alegre sang tos llavis són vermells,

hi ha en els teus ulls una tendror novella,

dringa encara una perla en tos cabells.

I és que tu, mon amor -que pronuncies

de "i ares!" tot jorn un devassall

i cantes vieneses melodies

i no't refuses l'all,-

esdevingueres dintre de la onada

(que contra les memòries banals te fou abric)

imatge de la nostra niçaga recobrada

plena demurtres i amb el llor antic.

I essent tan atançada de la Beutat primera,

si mig-cloem els parpres en tu veiem encar

-drets a la plataforma del darrera-

la dea que torçà la cabellera,

totduna que fou nada, vora l'espill del mar.

Josep Carner

Auques i ventalls

 

 

CLASSICISME

 

El Noucentisme cerca el classicisme apol.lini: harmonia, equilibri, proporció i bellesa

 

MEDITERRA-NEÏTAT

 

El Noucentisme estima el mar mediterrani, els seus paisatges,vinya i olivera, la llum, la claredat i la raó

 

ARBITRARISME

 

El Noucentisme defensa la importància de l'aspecte formal per sobre del contingut, com a mostra del domini de la voluntat sobre la realitat.

Qualsevol tema és bo: el que interessa és la seva plasmació artística, l'artifici i l'aplicació de les lleis del cànon literari

 

IMPERIALISME

El Noucentisme propugna que la burgesia il.lustrada ha e ser la dirigent del país, i ha de poder aconseguir superar la lluita de classes.

CIVILITAT

 

El Noucentisme pensa que la Catalunya Ideal és la Catalunya-Ciutat, o sigui, la polis clàssica, ordenada i democràtica. Per aconseguir-la, l'home s'ha d'imposar sobre la Natura, i el noucentisme se situava en una actitud COSMOPOLITA , contra el ruralisme (primitiu i groller)

Text 4

Tan fragmentàriament, tan confusament com se vulgui, cal reconèixer que els noucentistes han formulat en la idealitat catalana dos mots nous: Imperialisme-Arbitrarisme . -Aquestes dues paraules se tanquen en una sola paraula: Civilitat-. L'obra del noucentismea Catalunya és -acàs millor dit: serà- l'obra civilista. L'Imperialisme és el període triomfal del nacionalisme

Eugeni d'Ors

Glosari (28-VI-1906)

Text 5

L'acció civilista en què tenim posats el coll i el cor és essencialment inseparable d'una estètica clàssia, és a dir, d'arbitrarisme -En l' Estètica Arbitrària veiemel sobstràtum teoritzat del classicisme, com en l'Estètica de la Paaula viva el substàtrum teoritzat del Romanticisme.

Eugeni d'Ors

Glosari (29-VI-1906)

 

INTERVENCIONISME

El Noucentisme fou un moviment que s'implicà en el funcionament de la societat, en les institucions culturals i polítiques, que s'alià amb la Mancomunitat en l'objectiu de culturalitzar i modernitzar la societat catalana.

Text 6

-Res no s'ha fet per remei de la teva esclavitud sinó una empresa ara de poc, en un racó de món, que és la meva pàtria. Allí s'ha pensat en la tragèdia d'aquest viure i aquest esforç teus, on el treball no és temperat de joc. I s'hi ha inventat una professió per tu, expedita en les esferes de la possibilitat, alta, però en la jerarquia de la cultura. Una professió on les dolçors honorables del recolliment s'alien a les joies enèrgiques de la responsabilitat. Una professió on el treball regular i noble és acompanyat per la plenitud del joc , del joc diví de les lletres i de les arts. I professió normal, civil -heroica i còmoda a la vegada -ensems missió i carrera...Una professió que, primera en el món, la Mancomunitat de Catalunya ha ordenat en estatal institució: la professió de Bibliotecària".

Eugeni d'Ors

Glosari (1919)

 

2. Arribats a aquest punt, el d'un grup de noucentistes implicat en les esferes polítiques i culturals, és l'hora de caracteritzar el moment polític, social i econòmic de principis de segle a Catalunya. Cerca qui són, però sobretot què van ser o fer, aquestes persones, events i institucions . A sota , et dono unes pistes sobre què s'ha de parlar:

Enric Prat de la Riba Lliga Regionalista Mancomunitat de Cat.

Institut d'Estudis Catalans (1907)
Biblioteca de Catalunya (1914) i xarxa de biblioteques populars arreu del país

Pompeu Fabra

Normativització de la Llengua Catalana

Editorials noves (Societat Catalana d'Edicions, Editorial Catalana, col.lecció Els Nostres Clàssics o Fundació Bernat Metge)
Publicacions periódiques: Revista de Catalunya, Empori, La Revista,etc.
1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
Exposició Universal de Montjuïc (1929)
Escoles de primària de la Mancomunitat (escola activa), escoles tècniques (Escola Industrial, Escola del Treball, Escola d'Administració Local...), Estudis Universitaris Catalans
Creació o Promoció de Museus (foto: Museu Nacional d'Art de Catalunya, situat dins el Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Universal de 1929)
Servei Geogràfic i el Servei Geològic per a la realització del Mapa de Catalunya a escala 1: 100 000. (1914) i Servei Metereològic (1921)
Xarxa de telèfons (1916) de carreteres i de ferrocarril (1918)

3. Comenteu aquest text des del punt de vista de la història de Catalunya, dels problemes que ha patit la seva llengua i cultura, i dels conceptes d'Estat i Nació (penseu si , avui, són possibles diferents nacions en un sol estat, diferents estats en una sola nació, nacions sense estat, estats sense nació, diferents llengües en un sol estat, i en una sola nació... en definitiva, perquè hi ha la tendència a identificar un estat amb una sola llengua). Per últim, creus que el català és una llengua completament normativitzada a hores d'ara? :

Text 7

...La llengua d'un poble és, per dir-ho així, l'ànima mateix d'aquest poble, feta visible i tangible. Per conèixer un poble s'ha de posseir la seva llengua; per apreciar la seva literatura s'ha de conèixer la llengua en què està escrita. Cada nació pensa com parla i parla com pensa. Qui atempta a la llengua d'un poble atempta a la seva ànima i la fereix en les fonts mateixes de la vida... (...)

Si ésser pàtria, si ésser nació era tenir una llengua, una concepció jurídica, un sentit de l'art propis, si era tenir esperit, caràcter, pensament nacionals ,l'existència de la nació o de la pàtria era un fet natural com l'existència d'un home, independent dels drets que li fossin de fet reconeguts. l'Estat quedava fonamentalment diferenciat de la Nació, perquè l'Estat era una organització política, un poder independent de l'exterior , suprem a l'interior, amb força material d'homes i diners per a mantenir la seva independència i la seva autoritat.

PRAT DE LA RIBA, Enric

La nacionalitat catalana (1906)

(a la foto, fragment de l'Arc de Triomf de Barcelona)

4. Una de les imatges de dalt, el cartell que Josep Obiols va fer per a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, representa aquests joves del nou-cents. Com? Fixa-t'hi bé, en el paisatge, el vestuari del nen, el que duu a les mans, i relaciona-ho amb el famós lema "mens sana in corpore sano"... (fins i tot Joan Salvat-Papasseit va reproduir el lema en el seu poema "Bitllet de quinze" dins La gesta dels estels)

 

5. Per últim, farem un quadre resum comparatiu on heu d'anar col.locant aquests antònims: camp, classicisme, mística, espontaneïtat, natura, ciutat, claredat, laboriositat, cultura, romanticisme, raó, indefinit. El Modernisme establí una polèmica sobre si l'artista neix o es fa. Què en pensaven els noucentistes? I, per últim, d'on deriva la paraula NOUCENTISME? Dóna dues respostes com a mínim.

El Vuit-cents (s. XIX)
El Nou-cents (segle XX)