1. Llegeix aquests textos,
escrits per autors del Noucentisme i mira de relacionar les definicions
de mots amb cites literals dels textos, és a dir, posa exemples
de cada mot definit amb frases dels textos.
Text
1
PÒRTIC
Bella
ciutat d'ivori, feta de marbre i or:
tes
cúpules s'irisen en la blavor que mor,
i
reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen
de les ones pel tors adolescent.
L'ivori
té la gràcia d'un marbre constel.lat
d'aurífiques
polsines, com una carn d'albat.
Bella
ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda
aurífica dins un esguard d'amor!
Ets
tota laborada amb ordenat esment.
Et
purifica el viure magnànim i cruent.
I,
per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs
la palma del seny - que és immortal.
Guerau
de Liost
La
ciutat d'ivori
|
 |
CLASSICISME
|
El
Noucentisme cerca el classicisme apol.lini: harmonia,
equilibri, proporció i bellesa
|
CIVILITAT
|
El
Noucentisme vol una polis ordenada, democràtica,
molt assenyada
|
|
 |
ARBITRARISME
|
El
Noucentisme vol crear l'Obra Ben Feta, fruit de l'esforç,
la disciplina i l'estudi, que vencen el caos, la inspiració
i la improvisació.
|
MORALISME
|
El
Noucentisme pensa que l'obra ha de contenir una lliçó
moral que reflecteixi els valors burgesos, urbans i civilitzats.
|
|
Text
2
La
perfecció curosa en les funcions de servei no és
més que un cas particular de l'assistència de
l'esperit de perfecció, en qualsevol ofici. Cal que tots
treballem; aquest és el primer imperatiu. Cal ésser
artista, cal ésser perfecte amb el treball; aquest és
el segon. Apliquin-se tots dos, generalment i equiparada, en
tota funció, en tota tasca.La salutació polida
forma part de la moralitat del bon conserge , com la bona sintaxi
forma part de la moralitat del bon escriptor. ¡Guerra
a les salutacions desgarbades, guerra a la sintaxi desgarbada!
Mentre
més popugnem per a l'emancipació del treball,
més cal que romanguem fidels a l'ideal de l'Obra Ben
Feta. Sense aquella, gemega la Justícia. Però
sense aquest, sucumbiria la Civilització.
Eugeni
d'Ors
Glosari
(20-XI-1920)
|
Text
3
UNA
NOIA QUI TORNA DE LA MAR
Àdhuc
la mòmia grisa del rei Wamba
deixondiries
amb tos ulls frescals,
o
orgull de qualque "Siglo" o Tupinamba,
goig
de nostres carreres maquinals!
Oh
noia que "despatxes" o que cuses,
bella
oronella d'un abril sense fi:
mereixes
la besada de les Muses
i
sobretot quan ixes de nostre mar llatí!
Quan
puges al tramvia, vida mia,
tota
flairosa d'ones, plagiant-ne el moviment,
es
decaten els homes del tramvia
com
verdes canyes al voler del vent.
D'un
or subtil fulgura ta parpella,
d'alegre
sang tos llavis són vermells,
hi
ha en els teus ulls una tendror novella,
dringa
encara una perla en tos cabells.
I
és que tu, mon amor -que pronuncies
de
"i ares!" tot jorn un devassall
i
cantes vieneses melodies
i
no't refuses l'all,-
esdevingueres
dintre de la onada
(que
contra les memòries banals te fou abric)
imatge
de la nostra niçaga recobrada
plena
demurtres i amb el llor antic.
I
essent tan atançada de la Beutat primera,
si
mig-cloem els parpres en tu veiem encar
-drets
a la plataforma del darrera-
la
dea que torçà la cabellera,
totduna
que fou nada, vora l'espill del mar.
Josep
Carner
Auques
i ventalls
|



|
CLASSICISME
|
El
Noucentisme cerca el classicisme apol.lini: harmonia,
equilibri, proporció i bellesa
|
MEDITERRA-NEÏTAT
|
El
Noucentisme estima el mar mediterrani, els seus paisatges,vinya
i olivera, la llum, la claredat i la raó
|
ARBITRARISME |
El
Noucentisme defensa la importància de l'aspecte
formal per sobre del contingut, com a mostra del domini
de la voluntat sobre la realitat.
Qualsevol
tema és bo: el que interessa és la seva
plasmació artística, l'artifici i l'aplicació
de les lleis del cànon literari
|
|
 |
IMPERIALISME
|
El
Noucentisme propugna que la burgesia il.lustrada ha e
ser la dirigent del país, i ha de poder aconseguir
superar la lluita de classes.
|
CIVILITAT
|
El
Noucentisme pensa que la Catalunya Ideal és la
Catalunya-Ciutat, o sigui, la polis clàssica, ordenada
i democràtica. Per aconseguir-la, l'home s'ha d'imposar
sobre la Natura, i el noucentisme se situava en una actitud
COSMOPOLITA , contra el ruralisme (primitiu i groller)
|
|
Text
4
Tan
fragmentàriament, tan confusament com se vulgui, cal
reconèixer que els noucentistes han formulat en la idealitat
catalana dos mots nous: Imperialisme-Arbitrarisme . -Aquestes
dues paraules se tanquen en una sola paraula: Civilitat-. L'obra
del noucentismea Catalunya és -acàs millor dit:
serà- l'obra civilista. L'Imperialisme és el període
triomfal del nacionalisme
Eugeni
d'Ors
Glosari
(28-VI-1906)
Text
5
L'acció
civilista en què tenim posats el coll i el cor és
essencialment inseparable d'una estètica clàssia,
és a dir, d'arbitrarisme -En l' Estètica Arbitrària
veiemel sobstràtum teoritzat del classicisme, com en
l'Estètica de la Paaula viva el substàtrum teoritzat
del Romanticisme.
Eugeni
d'Ors
Glosari
(29-VI-1906)
|
 |
INTERVENCIONISME
|
El
Noucentisme fou un moviment que s'implicà en el
funcionament de la societat, en les institucions culturals
i polítiques, que s'alià amb la Mancomunitat
en l'objectiu de culturalitzar i modernitzar la societat
catalana.
|
|
Text
6
-Res
no s'ha fet per remei de la teva esclavitud sinó una
empresa ara de poc, en un racó de món, que és
la meva pàtria. Allí s'ha pensat en la tragèdia
d'aquest viure i aquest esforç teus, on el treball no
és temperat de joc. I s'hi ha inventat una professió
per tu, expedita en les esferes de la possibilitat, alta, però
en la jerarquia de la cultura. Una professió on les dolçors
honorables del recolliment s'alien a les joies enèrgiques
de la responsabilitat. Una professió on el treball regular
i noble és acompanyat per la plenitud del joc , del joc
diví de les lletres i de les arts. I professió
normal, civil -heroica i còmoda a la vegada -ensems missió
i carrera...Una professió que, primera en el món,
la Mancomunitat de Catalunya ha ordenat en estatal institució:
la professió de Bibliotecària".
Eugeni
d'Ors
Glosari
(1919)
|
2. Arribats a aquest
punt, el d'un grup de noucentistes implicat en les esferes polítiques
i culturals, és l'hora de caracteritzar el moment polític,
social i econòmic de principis de segle a Catalunya. Cerca
qui són, però sobretot què van ser o fer, aquestes
persones, events i institucions . A sota , et dono unes pistes sobre
què s'ha de parlar:
|
|
|
|
Enric
Prat de la Riba Lliga Regionalista Mancomunitat
de Cat.
|
Institut
d'Estudis Catalans (1907)
|
Biblioteca
de Catalunya (1914) i xarxa de biblioteques populars arreu del
país
|
Pompeu
Fabra
Normativització
de la Llengua Catalana
|
|
|
|
|
Editorials
noves (Societat Catalana d'Edicions, Editorial Catalana, col.lecció
Els Nostres Clàssics o Fundació Bernat Metge)
|
Publicacions
periódiques: Revista de Catalunya, Empori, La Revista,etc.
|
1r
Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
|
Exposició
Universal de Montjuïc (1929)
|
|
|
|
|
Escoles
de primària de la Mancomunitat (escola activa), escoles
tècniques (Escola Industrial, Escola del Treball, Escola
d'Administració Local...), Estudis Universitaris Catalans
|
Creació
o Promoció de Museus (foto: Museu Nacional d'Art de Catalunya,
situat dins el Palau Nacional, edifici emblemàtic de
l'Exposició Universal de 1929)
|
Servei
Geogràfic i el Servei Geològic per a la realització
del Mapa de Catalunya a escala 1: 100 000. (1914) i Servei Metereològic
(1921)
|
Xarxa
de telèfons (1916) de carreteres i de ferrocarril (1918)
|
3. Comenteu aquest text
des del punt de vista de la història de Catalunya, dels problemes
que ha patit la seva llengua i cultura, i dels conceptes d'Estat i
Nació (penseu si , avui, són possibles diferents nacions
en un sol estat, diferents estats en una sola nació, nacions
sense estat, estats sense nació, diferents llengües en
un sol estat, i en una sola nació... en definitiva, perquè
hi ha la tendència a identificar un estat amb una sola llengua).
Per últim, creus que el català és una llengua
completament normativitzada a hores d'ara? :
Text
7
...La
llengua d'un poble és, per dir-ho així, l'ànima
mateix d'aquest poble, feta visible i tangible. Per conèixer
un poble s'ha de posseir la seva llengua; per apreciar la
seva literatura s'ha de conèixer la llengua en què
està escrita. Cada nació pensa com parla i parla
com pensa. Qui atempta a la llengua d'un poble atempta a la
seva ànima i la fereix en les fonts mateixes de la
vida... (...)
Si
ésser pàtria, si ésser nació era
tenir una llengua, una concepció jurídica, un
sentit de l'art propis, si era tenir esperit, caràcter,
pensament nacionals ,l'existència de la nació
o de la pàtria era un fet natural com l'existència
d'un home, independent dels drets que li fossin de fet reconeguts.
l'Estat quedava fonamentalment diferenciat de la Nació,
perquè l'Estat era una organització política,
un poder independent de l'exterior , suprem a l'interior,
amb força material d'homes i diners per a mantenir
la seva independència i la seva autoritat.
PRAT
DE LA RIBA, Enric
La
nacionalitat catalana (1906)
(a la foto, fragment de l'Arc
de Triomf de Barcelona)
|
 |
4. Una de les imatges
de dalt, el cartell que Josep Obiols va fer per a l'Associació
Protectora de l'Ensenyança Catalana, representa aquests joves
del nou-cents. Com? Fixa-t'hi bé, en el paisatge, el vestuari
del nen, el que duu a les mans, i relaciona-ho amb el famós
lema "mens sana in corpore sano"... (fins i tot Joan Salvat-Papasseit
va reproduir el lema en el seu poema "Bitllet de quinze"
dins La gesta dels estels)

5. Per últim,
farem un quadre resum comparatiu on heu d'anar col.locant aquests
antònims: camp, classicisme, mística, espontaneïtat,
natura, ciutat, claredat, laboriositat, cultura, romanticisme, raó,
indefinit. El Modernisme establí una polèmica sobre
si l'artista neix o es fa. Què en pensaven els noucentistes?
I, per últim, d'on deriva la paraula NOUCENTISME? Dóna
dues respostes com a mínim.
El Vuit-cents (s. XIX)
|
El Nou-cents (segle XX)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|