7. L'exili , a poc a poc, suavitzà la seva duresa, al mateix temps que tant ella com Obiols anaven situant-se professionalment. Són els darrers anys de la vida de la Mercè (1972-1983) , plens de reconeixement a la seva vàlua literària, i que acaben amb el retorn a Catalunya.

«El poble és sensacional. Les cases estan bastant separades les unes de les altres, situades al cim d'una muntanya lleugera des d'on es pot veure amb una girada d'ulls el mar i la cresta blanca dels Pirineus»

Mercè Rodoreda. «Viatge al poble de la por» del recull Viatges i flors.

Isabel Parés, una amiga d el'autora, cita unes frases seves, arrel dels problemes amb el seu fill Jordi Gurguí, la mort de l'Obiols, etc. que ens poden servir per tancar la seva trajectòria vital, valenta i trencadora: "I si te ve bé volar, has de volar. Però quan se pren aquesta determinació de volar, fes-ho convençuda i no miris mai endarrera... Quan es pren una decisió d'aquestes, es pren i ja està!"

Investiga sobre:

• L'exili "daurat".
• El reconeixement literari.
• El retorn a Catalunya. Romanyà de la Selva.
• Consulta aquestes webs i fes un redactat de , màxim, 20 línies.

	Programa El meu avi, de TV3 Fundació Mercè Rodoreda (Consulteu biografia i cronologia) Article de Marta Pessarrodona sobre la personalitat de la Rodoreda

8. I quina es pot relacionar amb la troballa anònima "Un batec d'ales"? Treu-ne alguna conclusió!