Batec d´ales és la història d´una dona, des de la seva infantesa fins a la seva mort. La protagonista , que es diu Maria, és filla d'una bona família de Barcelona, i viu en una torre del barri de Sant Gervasi. A casa seva, la mare havia estat actriu de teatre en la seva joventut i el seu pare, Jaume Rocacorba, era un acabalat terratinent, amb propietats al peu del Montseny. Quan encara és petita, un dia li explica a la seva mainadera, Josefina, que quan és al jardí de casa, i arriba el capvespre, "sent un batec d´ales". Quan Josefina li parla de l´àngel de la guarda, la nena agafa el costum de parlar amb ell, quan té por o se sent trista, que és bastant sovint. També comença a omplir els seus quaderns de dibuix amb imatges d´àngels de tota mena, forma i colors. Tothom li comença a dir Àngela en comptes de Maria, i aviat es torna una nena extrovertida i alegre.

L´Àngela va creixent, i un bon dia, el jardiner de la casa es jubila i arriba una família nova a la torre, composta del jardiner, Damià, la seva dona,que serà la cuinera, i un noi, el seu fill, anomenat Sebastià. Quan el Sebastià i l´Àngela es coneixen, a plena llum del sol, ella torna a sentir batec d´ales, però ell és un xicot una mica barroer, que només pensa a riure´s d´ella i fer-la enrabiar. Les relacions entre ambdós són difícils. Un dia, el Sebastià porta a la torre un amic seu, de l´escola, anomenat Lluís, per jugar una estona. El Lluís esdevé un visitant habitual de la casa i es fa molt amic de l´Àngela: la nena li recorda les clavellines que la seva mare cuida als testos del seu piset de la Barceloneta, petites i fràgils però vermelles com la sang.

Amb l´adolescència de tots tres, comença la segona part del llibre. Un bon dia, el Lluís descobreix que està enamorat de l´Àngela, i al jardí, quan el Sebastià fa una migdiada, un dia d´estiu, l´hi fa un petó, sense el consentiment d´ella. L´Àngela s´enfada tant que li prohibeix tornar a casa seva. I a conseqüència d´aquesta decisió, el Sebastià s´enfada i no l´hi dirigeix la paraula durant tota la resta d´aquell estiu. Mentrestant, la mare del´Àngela s´ha embolicat amb un actor que coneix des de la seva joventut i ha fugit de casa amb ell, abandonant a tota la seva família.

L´Àngela es deprimeix, per tot plegat, i li diu al seu àngel de la guarda que ja no troba cap raó per continuar allà. Per aquest motiu, li demana al seu pare que la deixi anar a estudiar Belles Arts a París. Allà duu una vida bohèmia durant uns quants anys, on intenta fer-se un lloc a través de la seva passió per la pintura, però no ho aconsegueix. Coneix un jove parisenc, Fréderic, cambrer del restaurant "L´Étoile", amb qui conviu dos anys. Mai arriba a estimar-se´l prou, perquè només és la solució a la seva soledat.

Per poder veure-la, el seu pare li prepara una exposició de la seva obra en una galeria del Passeig de Gràcia, i l´Àngela decideix que ja és hora de tornar a casa. L' adéu a Fréderic és breu i sense escarafalls. Just després d´inaugurar l´exposició, quan sembla que la premsa i els cercles culturals barcelonins se´n comencen a fer ressò, esclata la guerra civil. Els esdeveniments històrics regeixen la seva vida, durant els tres anys següents, on ella s´involucra en activitats culturals per a l'exèrcit republicà, fent tasques de suport als soldats al front, pel que fa a aspectes com el correu o fent-los arribar lectures per passar l´estona.

Un dia, s´adona que ja fa molt temps que no parla amb el seu àngel de la guarda. La visió de tanta desgràcia, individual i col.lectiva, la seva pròpia experiència, a prop de la mort diverses vegades, en els bombardejos indiscriminats a la població, l´han "assecat" per dins. Mentre prova de dibuixar-ne un, amb llàgrimes als ulls, s´adona que només veu àngels negres, dins del seu cap.

És llavors quan descobreix el Lluís al front de l´Ebre, barrejat entre els soldats republicans d´una rasa humida, als quals ha anat a dur les seves cartes. L´alegria de tots dos és immensa i, sense adonar-se, es fonen en una abraçada i un petó. L´Àngela i ell, enmig de les bombes i la por, inicien una història d´amor que acaba en un embaràs no desitjat. Però res no importa, perquè s´estimen. És llavors quan una bomba sense nom acaba amb la vida del Lluís, una nit de lluna plena. Ella troba clavellines vermelles entre les cartes de la seva mare.

La tercera part comença amb la filla de l´Àngela, la Maria, corrent pel jardí de la torre de Sant Gervasi. La seva mare va morir de tuberculosi quan ella tenia només dos anyets i va quedar al càrrec del seu avi Jaume. Duu una petita cadeneta al coll, d´on penja un angelet daurat. La guerra civil ha provocat la crisi econòmica de la família, i ja fa temps que no viuen en aquell luxe d´abans, però conserven la casa i un parell de criats. Un bon dia arriba el Sebastià, a demanar feina al Sr. Rocacorba, i en atenció als serveis que el seu pare, el jardiner, va prestar a la família, queda empleat com a xofer. El temps passa, i un dia, la Maria, que ja té deu anys, viatja en el cotxe de la família, asseguda al costat del seu avi, al seient del darrere del Sebastià. S´està ponent el sol. És llavors quan sent un batec d´ales estranyament familiar.Es mira riallera al Sebastià i l'anomena, a partir de llavors, "el meu amic Àngel."